 |
| Una flor trobada a ca la Montse |
Si em cauen els pètals
em faré llavor.
(llàstima que jo no sigui cap flor)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
I cauran...en podem estar ben segures, però mentrestant gaudirem de la vermellor i l`aroma, que semblant impossible, arriba.
ResponEliminaBon dilluns!
Bon dilluns, País!
EliminaEncara que no siguis flor ...Sempre et surt costat positiu de les coses i ens el fas veure!!
ResponEliminaUna abraçada.
Sempre ho intento, Montse, que no vol pas dir que sempre ho aconsegueixi... una abraçada, bonica!
EliminaJa ets llavor, Carme. Origen.
ResponEliminaFas néixer coses en els altres. Fas créixer. T’ho dic amb coneixement de causa.
No et parlo d’emocions puntuals, que també. Ets llavor o empelt en les persones que tenim la sort de conèixer-te i tenir-te a prop.
Saps què he llegit? Que les llavors permeten donar vida perquè duen aliment emmagatzemat. Tu ens alimentes l'ànima i en la fas créixer.
Ja n’ets de llavor, Carme. O potser ets una flor preciosa que has pres forma de persona i abans que et caiguin els pètals ja vas deixant llavor.
Quines coses més boniques que em dius, Mònica. Saps? em fas pensar que només que una sola persona pensi i senti així, ja en tinc prou, i també sé que probablement no ets només una.
EliminaUna abraçada immensa, bonica.
Com sempre, una aquarel·la i uns vers que lliguen molt bé.
ResponEliminaGràcies, Xavier!
Eliminaescampant la llavor,
ResponEliminasortiran nous brots,
proclamant la seva essència.
Toques un tema que m'importa molt... l'essència...
Eliminaoptimisme!!
ResponElimina:) :D ;D
EliminaExtraordinari!
ResponEliminaTot el món en dos versos.
L'optimisme en dos versos i un parèntesi que el desmenteix... ;)
EliminaSi la llavor germina
ResponEliminatornaré a ser flor.
M'encanta aquesta continuació... :)
Eliminao esdevindré fruit.
ResponEliminaI aquesta continuació també...
EliminaPreciós, preciós, preciós!!
ResponEliminaGràcies, gràcies, gràcies!!!
EliminaI farà moltes llavors de les que creixeran moltes flors
ResponEliminaSegur que sí, bruixeta!!!
Eliminaels pètals li cauran i deixarà la llavor, com ben segur que tots deixem durant la vida, alguns més que d'altres,,,
ResponEliminarecords ;-)
Alguna llavor deixem tots... Una abraçada, Joan
EliminaI si et fas llavor, arrelarà a la terra i sortiran noves roses...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Bona nit M Roser, gràcies.
EliminaPotser no ets flor, però ets tan bella com els seus pètals.
ResponEliminaPotser no ets llavor, pero (com diuen més amunt) ens alimentes igual que una.
M'encisa l'aquarel·la!
Que bonic que m'ho dius, Neo... Avui us ho accepto tot, que els que m'alimenteu sou vosaltres...
EliminaGràcies, bonica!!
I quantes llavors han arrelat en tots nosaltres. No les oblidem. Una abraçada
ResponEliminaJo tampoc oblido les vostres que han arrelat en mi.
EliminaPerò la flor pot ser una metàfora de tu.
ResponEliminaJa m'agradaria... O jo metàfora de la flor. :)
EliminaSi er cauen els pètals jo et tiraré fotos.... :-)
ResponEliminaOstres, Joan, que sense pètals quedaré fatal!!! ;)
EliminaLes roselles em són molt sugerents, aquesta teva és preciosa i l'has eternitzada, guai!
ResponEliminaBon dia, Gemma!!!
EliminaNo cal que ho siguis.
ResponEliminaTu, sent tu, ens deixes empremtes tan boniques com els pètals, tan esperançadores com les llavors.
Bessets, preciosa! :)
Gracies, ninona, aquestes paraules són màgiques i tenen un poder de reanimació brutal!!
EliminaUna abraçada
Sóc llavor al viatge
ResponEliminade la teva brisa...
onatge