L'efecte papallona de CG Lorés d'Instantes
Fora insensat que la papallona ho desitgés d'una altra manera.
..................................................................................................Carme
La papallona es va posar sobre la flor i la flor la va acollir.
Va sentir que aquest acolliment duraria sempre.
Sempre que volgués, ella podria anar fins a la flor.
La flor, però, no es mouria mai de lloc. Sabia que era així.Fora insensat que la papallona ho desitgés d'una altra manera.
..................................................................................................Carme
Diu la papallona:
"Quin plaer saber que hi ets,
que m'aculls sense recança,
sense un gest de malaurança
cada cop que m'és plaent".
Contesta la flor:
"Com podria rebutjar-te,
princesa de mil colors;
quan t'acullo, em converteixo
en la més bella de les flors."
.......................................................Galionar"Quin plaer saber que hi ets,
que m'aculls sense recança,
sense un gest de malaurança
cada cop que m'és plaent".
Contesta la flor:
"Com podria rebutjar-te,
princesa de mil colors;
quan t'acullo, em converteixo
en la més bella de les flors."
Per desgracia cada cop es veuen menys papallones, de petit recordo de molts colors i tamanys, eren la pebre de colors de la primaveram
ResponEliminaCrec recordar que era Whitman qui deia allò de: He vist les estacions oferir-se i passar, i he pensat per què els homes no fem el mateix, ens oferim i passem. Doncs això és el que fa la papallona, ens ofereix la seva bellesa fugissera i passa.
ResponEliminaSalut i Terra
És que les papallones són fugisseres, i a més, com que ara tot ho maten abans de néixer, no queden larves per donar papallones...
ResponEliminaUn text molt bonic Carme!
Molt bonico Carme!! I què bé dibuixes les papallones, perquè mira que són difícils de dibuixar... sobre tot les ales.
ResponEliminaT'ha quedat molt bé la teva papallona, i ben quadrada amb la història.
ResponEliminaDe fet, tots hem de tenir un lloc on sabem que hi podem fer parada.
*Sànset*
tan debò totes les papallones tinguessin una flor on poder tornar a posar-s'hi!
ResponEliminaLa vida ja ho té això: uns passen i els altres esperen :)
ResponEliminapreciós com sempre
Bon diumenge Carme!
Diu la papallona:
ResponElimina"Quin plaer saber que hi ets,
que m'aculls sense recança,
sense un gest de malaurança
cada cop que m'és plaent".
Contesta la flor:
"Com podria rebutjar-te,
princesa de mil colors;
quan t'acullo, em converteixo
en la més bella de les flors."
Una abraçad i bon diumenge, Carme.
Montse
Llàstima que ni la papallona ni la flor sàpiguen el plaer que ens proporcionen ni la bellesa que ostenten! Grandesa de l'esperit, el nostre, que pot apreciar (crear!) la bellesa de la naturalesa!
ResponEliminaOstres, Carme! No m'ho puc creure! Ahir al matí, quan sortia de casa, vaig trobar-me una papallona molt semblant a la primera, posada a la porta. Quan vaig obrir la porta, i només després tancar-la, va alçar el vol i em va anar acompanyant uns metres. Després va girar i la vaig perdre de vista...
ResponEliminaAvui, al tornar a sortir de casa, m'he enrocordat d'ella... Però no hi era. Però ara és com si me la tornés a trobar aquí! No seràs tu que l'has segrestada!! jajajaj...
Perdona pel rotllo... però és que m'ha cridat molt l'atenció...
Bon diumenge i petons! ;)
Ser insensats com papallones que desitgen impossibles..
ResponEliminaEls humans som insensats per naturalesa.
Fora romanticismes!
ResponEliminaa mort amb les papallones
que es mengen els meus geranis ...
Bon dia Carme.
(Aquesta que has dibuixat em sembla d'una altra classe més pacífica)
La seva casa serà la flor mentre durin tots dos per igual, que de ben segur no serà així. Han de gaudir.ho mentre puguin.
ResponEliminaSegurament la papallona i la flor ho van acceptar així i van saber gaudir el que tenien en la mesura que podien. Potser per això, totes dues, tal com les has pintades (sobretot en el segon dibuix), tenen aquest rostre de felicitat.
ResponEliminaLa flor la necessitava per estimar d'altres flors, donava els missatges a la papallona i aquesta feia de correu. Però un dia començà de nou el temps de pluja i vent i la papallona no tornà. Mica en mica la flor es pansí de pura enyorança...
ResponEliminaA mi les papallones m'encanten i aquesta teua és una preciositat.
ResponEliminaja m'agradaria a mi tenir els geranis plens de papallones com les teves..
ResponEliminasenyor pere,,,no rondiniiii per aixo..
jajajja
bona setmana, reina
Gurmet... encara en queden, encara, però s'ha d'anar a la muntanya, eh?
ResponEliminaFrancesc, aprendrem de les papallones, doncs...
Gràcies, Zel, ens hem de saber posar cadascú al seu lloc. I no podem demanar a la flor que es bellugui, no pot.
Ada, gràcies! M'alegro que t'agradi!
Sànset, sempre és bo tenir un lloc on tornar!
Elvira, tant de bo, per les papallones i per nosaltres.
És així mateix, Joana!
T'afegeixo al post, Galionar, m'encanta el teu conte... :)
Llaudal, si en fossin massa conscients, potser serien ben desgraciades, qui sap?
Joan, m'encanten aquestes casualitats, i m'agrada que t'enrotllis, si cal... jo l'he segrestada d'una foto, no pas de la porta de casa teva, però qui sap... d'un gris clar molt bonic! Si l'has reconeguda vol dir que he aconseguit que s'hi assembli... Gràcies!
lolita, demanem sempre peres a l'om, tens raó!
Pere, ei! que aquestes no són! Les del geranis són marronetes i petites... que jo le s he vist, també s'han cruspit els meus! Però ara ja les conec!
Viure el moment, garbí!
M'agrada que tinguin cara de felicitat! Gràcies, Noves Flors!
Missatgeres d'amor, les papallones, fins a la fi. Les flors també són efímeres... com sovint la bellesa.
kweilan, una abraçada.
sargantana... oi que no són aquestes? Tu ho saps oi?
ResponEliminaEs la flor que comanda o lo parpalhòh? O lo parpalhòl que comanda la vida de las flors ?
ResponEliminaPer ieu la flor sab tot de la vida e que lo parpalhòl que finirà per s'empegar...
Qu' a pas d'autra causida.
Ai, aquest post m'ha fet pensar en el Petit Príncep :-)
ResponEliminaPotser la flor i la papallona s'han domesticat mútuament :-))
manjacostel, em fas preguntes difícils, jo crec que la papallona mana, ella pot anar i venir quan vol, però la flor deu ser més sàvia... només li cal esperar. I si ho sap tot de la vida, la papallona aprendrà.
ResponElimina:) Una abraçada.
Assumpta, potser sí s'han domesticat mútuament! S'han encisat mútuament. Però prenen actituds diferents... :))
Mira, les teves papallones m'han fet pensar en aquesta:
ResponEliminahttp://instantsnatura.blogspot.com/2010/06/aperitiu-floral.html
És un blog que va néixer justament ahir!! :-))