diumenge, 6 de juny de 2010

Papallona

L'efecte papallona de  CG Lorés  d'Instantes

La papallona  es  va  posar  sobre  la  flor  i la flor  la va  acollir.  
Va  sentir que  aquest  acolliment  duraria  sempre.  
Sempre  que  volgués,  ella  podria  anar  fins  a la flor.
La  flor,  però,  no  es  mouria  mai de lloc.  Sabia  que era  així.
Fora insensat  que  la papallona  ho desitgés  d'una altra manera. 
..................................................................................................Carme

Diu la papallona:
"Quin plaer saber que hi ets,
que m'aculls sense recança,
sense un gest de malaurança
cada cop que m'és plaent".
Contesta la flor:
"Com podria rebutjar-te,
princesa de mil colors;
quan t'acullo, em converteixo
en la més bella de les flors."
.......................................................Galionar


23 comentaris:

  1. Per desgracia cada cop es veuen menys papallones, de petit recordo de molts colors i tamanys, eren la pebre de colors de la primaveram

    ResponElimina
  2. Crec recordar que era Whitman qui deia allò de: He vist les estacions oferir-se i passar, i he pensat per què els homes no fem el mateix, ens oferim i passem. Doncs això és el que fa la papallona, ens ofereix la seva bellesa fugissera i passa.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  3. És que les papallones són fugisseres, i a més, com que ara tot ho maten abans de néixer, no queden larves per donar papallones...

    Un text molt bonic Carme!

    ResponElimina
  4. Molt bonico Carme!! I què bé dibuixes les papallones, perquè mira que són difícils de dibuixar... sobre tot les ales.

    ResponElimina
  5. T'ha quedat molt bé la teva papallona, i ben quadrada amb la història.

    De fet, tots hem de tenir un lloc on sabem que hi podem fer parada.

    *Sànset*

    ResponElimina
  6. tan debò totes les papallones tinguessin una flor on poder tornar a posar-s'hi!

    ResponElimina
  7. La vida ja ho té això: uns passen i els altres esperen :)
    preciós com sempre
    Bon diumenge Carme!

    ResponElimina
  8. Diu la papallona:
    "Quin plaer saber que hi ets,
    que m'aculls sense recança,
    sense un gest de malaurança
    cada cop que m'és plaent".
    Contesta la flor:
    "Com podria rebutjar-te,
    princesa de mil colors;
    quan t'acullo, em converteixo
    en la més bella de les flors."
    Una abraçad i bon diumenge, Carme.
    Montse

    ResponElimina
  9. Llàstima que ni la papallona ni la flor sàpiguen el plaer que ens proporcionen ni la bellesa que ostenten! Grandesa de l'esperit, el nostre, que pot apreciar (crear!) la bellesa de la naturalesa!

    ResponElimina
  10. Ostres, Carme! No m'ho puc creure! Ahir al matí, quan sortia de casa, vaig trobar-me una papallona molt semblant a la primera, posada a la porta. Quan vaig obrir la porta, i només després tancar-la, va alçar el vol i em va anar acompanyant uns metres. Després va girar i la vaig perdre de vista...
    Avui, al tornar a sortir de casa, m'he enrocordat d'ella... Però no hi era. Però ara és com si me la tornés a trobar aquí! No seràs tu que l'has segrestada!! jajajaj...
    Perdona pel rotllo... però és que m'ha cridat molt l'atenció...
    Bon diumenge i petons! ;)

    ResponElimina
  11. Ser insensats com papallones que desitgen impossibles..
    Els humans som insensats per naturalesa.

    ResponElimina
  12. Fora romanticismes!
    a mort amb les papallones
    que es mengen els meus geranis ...

    Bon dia Carme.
    (Aquesta que has dibuixat em sembla d'una altra classe més pacífica)

    ResponElimina
  13. La seva casa serà la flor mentre durin tots dos per igual, que de ben segur no serà així. Han de gaudir.ho mentre puguin.

    ResponElimina
  14. Segurament la papallona i la flor ho van acceptar així i van saber gaudir el que tenien en la mesura que podien. Potser per això, totes dues, tal com les has pintades (sobretot en el segon dibuix), tenen aquest rostre de felicitat.

    ResponElimina
  15. La flor la necessitava per estimar d'altres flors, donava els missatges a la papallona i aquesta feia de correu. Però un dia començà de nou el temps de pluja i vent i la papallona no tornà. Mica en mica la flor es pansí de pura enyorança...

    ResponElimina
  16. A mi les papallones m'encanten i aquesta teua és una preciositat.

    ResponElimina
  17. ja m'agradaria a mi tenir els geranis plens de papallones com les teves..
    senyor pere,,,no rondiniiii per aixo..
    jajajja
    bona setmana, reina

    ResponElimina
  18. Gurmet... encara en queden, encara, però s'ha d'anar a la muntanya, eh?

    Francesc, aprendrem de les papallones, doncs...

    Gràcies, Zel, ens hem de saber posar cadascú al seu lloc. I no podem demanar a la flor que es bellugui, no pot.

    Ada, gràcies! M'alegro que t'agradi!

    Sànset, sempre és bo tenir un lloc on tornar!

    Elvira, tant de bo, per les papallones i per nosaltres.

    És així mateix, Joana!

    T'afegeixo al post, Galionar, m'encanta el teu conte... :)

    Llaudal, si en fossin massa conscients, potser serien ben desgraciades, qui sap?

    Joan, m'encanten aquestes casualitats, i m'agrada que t'enrotllis, si cal... jo l'he segrestada d'una foto, no pas de la porta de casa teva, però qui sap... d'un gris clar molt bonic! Si l'has reconeguda vol dir que he aconseguit que s'hi assembli... Gràcies!

    lolita, demanem sempre peres a l'om, tens raó!

    Pere, ei! que aquestes no són! Les del geranis són marronetes i petites... que jo le s he vist, també s'han cruspit els meus! Però ara ja les conec!

    Viure el moment, garbí!

    M'agrada que tinguin cara de felicitat! Gràcies, Noves Flors!

    Missatgeres d'amor, les papallones, fins a la fi. Les flors també són efímeres... com sovint la bellesa.

    kweilan, una abraçada.

    ResponElimina
  19. sargantana... oi que no són aquestes? Tu ho saps oi?

    ResponElimina
  20. Es la flor que comanda o lo parpalhòh? O lo parpalhòl que comanda la vida de las flors ?
    Per ieu la flor sab tot de la vida e que lo parpalhòl que finirà per s'empegar...
    Qu' a pas d'autra causida.

    ResponElimina
  21. Ai, aquest post m'ha fet pensar en el Petit Príncep :-)

    Potser la flor i la papallona s'han domesticat mútuament :-))

    ResponElimina
  22. manjacostel, em fas preguntes difícils, jo crec que la papallona mana, ella pot anar i venir quan vol, però la flor deu ser més sàvia... només li cal esperar. I si ho sap tot de la vida, la papallona aprendrà.

    :) Una abraçada.

    Assumpta, potser sí s'han domesticat mútuament! S'han encisat mútuament. Però prenen actituds diferents... :))

    ResponElimina
  23. Mira, les teves papallones m'han fet pensar en aquesta:

    http://instantsnatura.blogspot.com/2010/06/aperitiu-floral.html

    És un blog que va néixer justament ahir!! :-))

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari