diumenge, 31 de gener de 2016

Barca de vela



Amb el vent suau dels somriures,
ha salpat la barqueta, tal com desitjaven.
 - Espera... 
Tu t'has deixat les espurnetes dels ulls
i jo un bon grapat de paraules.
- No cal tornar... 
Les inventarem altra vegada i
seran noves de trinca.

divendres, 29 de gener de 2016

Fulles vermelles

Dibuix d'una fotografia del Josep Gatnau trobada a ca la cantireta

Suren anhels
com les fulles vermelles
damunt de l'aigua.

(bellament, però a la deriva...)


dimecres, 27 de gener de 2016

Origami: conillet, flor i capseta-caramel



Al conillet,
li havia fet un vestit de pastanagues,
però se les ha menjat.
En plegar el paper 
li van quedar ben bé dins de la panxa.


Un conill de paper que ni menja, ni dorm ni s'embruta a la gàbia.
Un caramel que és una capseta secreta per guardar tresors mooolt petits.
Un lliri vermell, amb una barra de fer olor per tija.
Una tarda de divendres entre plecs de paper...


dilluns, 25 de gener de 2016

Branca

D'una foto d'en Xavier Pujol

El gest més tendre
com una branca alçada
davant la immensitat.




diumenge, 24 de gener de 2016

L'aigua és això de David Foster Wallace - 2

"La llibertat veritablement important comporta atenció, consciència, disciplina, esforç i la capacitat de preocupar-te de debò pels altres i sacrificar-te per ells, una vegada i una altra, en una miríada de petits gestos ínfims i poc seductors, cada dia".
....


"La Veritat amb majúscula parla de la vida abans de la mort".
"Parla de com arribar als trenta o potser fins i tot als cinquanta, sense tenir ganes de clavar-te un tret al cap".
"Parla del valor real d'una educació veritable, que no té res a veure amb notes i títols acadèmics, i sí amb la consciència d'un fet molt simple: la consciència d'allò que és tan real i tan essencial, que ens envolta de manera tan clara i alhora tan oculta que ens ho hem de repetir una vegada i una altra."
"L'aigua és això."
....

"És d'una dificultat inimaginable: viure conscientment, d'una manera adulta, un dia sí i l'altre també."
"I això vol dir que hi ha un altre clixé que també és cert: l'educació és una feina que dura tota la vida i que comença ... ara."

David Foster Wallace

"L'aigua és això" és un llibre molt petit, que transcriu una lliçó magistral que aquest escriptor va fer  en la graduació d'uns universitaris al Kenion College d'Ohio.

Comença dient que dos peixets anaven nedant i es van trobar amb un peix vell i els hi va preguntar:
Què tal, nois, com està l'aigua, avui? I els peixets es van allunyar preguntant-se "què dimonis deu ser l'aigua?"


“Les realitats més òbvies, ubiqües i importants sovint són les que més costen de veure.”  DFW

divendres, 22 de gener de 2016

L'aigua és això de David Foster Wallace


"A les trinxeres quotidianes de la vida adulta, l'ateisme no existeix. No existeix la possibilitat de no venerar.  Tothom venera alguna cosa. L'única opció que tenim és la de què volem venerar."
....

"Si venereu els diners i els objectes - si és que aquí hi trobeu el sentit de la vida - aleshores no en tindreu mai prou. No us semblarà mai que en tingueu prou. És la veritat."
"Venereu el vostre cos, la vostra bellesa i el vostre atractiu sexual i us sentireu sempre lletjos, i quan el temps i l'edat es comencin a notar morireu un milió de vegades abans que finalment us fiquin sota terra."
....

"Venereu el poder i us sentireu dèbils i estareu espantats, i cada vegada necessitareu més poder sobre els altres per controlar la por."
"Venereu el vostre intel·lecte, semblar llestos; us acabareu sentint estúpids, fraudulents, sempre a un dit que us descobreixin. Etcètera."
....

"Són disposicions naturals per defecte."
David Foster Wallace.

I jo penso 
i si venerem la natura? 
Les planes, 
les valls, 
les muntanyes, 
els mars, 
els arbres, 
el bosc, 
les plantes, 
les flors, 
els ocells...

dimecres, 20 de gener de 2016

Relats conjunts: L'escribà

Retrat de Jean Miélot mentre escrivia "Vida i miracles de nostra senyora", 1456
- Peró, noi, Pierre!!!! Ja sé que momés ets un aprenent, però com pots tenir les coses d aquesta manera? Llibres per terra, amb les corretges descordades! Armaris oberts... I tu badant amb el vol d'una mosca i sense avançar la feina...

 - Ho sento, reverend Jean, és que escriure tantes vegades la "Vida i miracles de nostra senyora" és molt avorrit. Jo porto mesos fent feina i em queden anys per acabar!

- És la nostra feina, novici! Què t'has cregut? Torna-t'hi a posar, ara mateix. Però què estàs pensant? On dimonis tens el cap?

- Penso en alguna manera de tenir més llibres iguals, sense haber d'escriure'ls un per un... Penso com ho podríem fer i si ho resolc, fins i tot en podríem fer moltes més que 5 còpies!

- No siguis somiatruites i posa't a treballar. Això que dius ni existeix ni existirà. Mira, fixa't bé,  com ho faig jo, i els altres escribans i com a cada còpia millorem encara el resultat... No vull ni un error més!!!  I sobretot que no diguis més bestieses!

dilluns, 18 de gener de 2016

Arbres nus

Niporepte 163: Arbres nus d'hivern dins Relats en català

Semblen un crit 
trencant la calma flonja 
del meu capvespre.


Esprimatxats,
llances escabellades
clamen al cel.

diumenge, 17 de gener de 2016

Seguint el puzle de paraules i la proposta participativa

La meva proposta participativa, és que de la llista de paraules del meu post d'aniversari...  (que són en total 47) tothom que en tingui ganes escrigui un micro-conte o bé un poema amb,  al menys,  5 paraules de la llista. O sigui 5 paraules o més...

Ho podeu posar al vostre blog, si voleu i jo aniré posant els enllaços. I si el deixeu als comentaris, els posaré directament.

La segona llista de 27 paraules, m'ha semblat impossible d'enquibir en un sol poema. Per tant miraré de construir 4 situacions o 4 petites històries més o menys poètiques amb papibous inclosos... 


I

Ens hem festejat llargament,
amb el batastoll de companyonia
que sempre ens ha portat la pau.
Sé que no deixarem mai 
d' acomboiar-nos amb alegria.
Aumon ningú com tu.

II

Potser ens ho prendrem, ara mateix,
 tot plegat més xino-xano, 
oblidant xafarnelis que no duen enlloc.

Baixarem, poc a poc, pel tàlveg
fins arribar a la calanca.
Entre cingles i espadats, 
envoltats de macarulles,
en farem l'abraçada.
I ens sentirem dringar
alegres, els ulls i el cor.

III

Tenies uns ulls d'esmolet
amb el seu espurneig
de llum i de rialles.
Vaig cobejar allò 
que no em donaves
i la rubinada de l'amor
se'm va endur ponts i camins.
Vam cercar a mansalva,
refer tot allò que havia desaparegut.
Fins que ens va salvar la màgia 
d'una paraula: Antaviana.
Vam segellar la pau amb el primer petó.

IV

Ens prendrem plàcidament
una xicra de xocolata.
Alegria del cor i de la salut.
Després del petó inesperat 
i ple de tendresa,
ens hem tornat a sentir 
com quan érem nens
i màgicament, hem tornar a collir 
grandalles i edelweiss,
(encara ho fem i en ple gener)
hem escoltat piuladisses de xeus
i hem empaitar granotes i papibous.
Hem reviscut tot allò que mai no vam viure.

Participacions:

Pere:

Primer l'alegria
després abraçades, rialles i petons
i al final sempre queda ... la tendresa.


Elfree:

Festeig de llum i abraçades 
xiuxiuegen felices
provocant rubinades !
La rialla sempre apunt 
en el tàlveg i en els cims 
dringuem els gots de tendresa
amb alegria pels teus anys !


Consol:

Maria es va aturar al llindar de la porta mentrimentres es donava temps per entendre la situació. La reunió local de Pau i Llibertat, sempre de tarannà tranquil i dialogant, avui era un xafarnelis. Enmig d'un batastoll de crits es va acostar a Elisenda i li va preguntar què passava. Ella, a cau d'orella, li va xiuxiuejar que Octavi havia proposat fer una campanya al carrer d'acaronar, fer petons, abraçades i pessigolles a mansalva. Maria va pensar que l'Octavi havia fet un gir des que va assistir a un curs dramàtic, des d'aleshores tot eren alegries, festejar i sobretot, tocar-se. Potser, ben mirat, la creativitat estava sobrevalorada.



Helena Bonals:

Us deixo l'enllaç del seu post de participació.



Maria Roser:

Una ànima amiga cobejava la llibertat, mentre la llum d'una il·lusió, li feia pessigolles i l'acaronava...La tendresa, amb una gran abraçada va aconseguir que el somni es fes realitat. L'ànima li va agrair amb una rialla i un petò!


August Garcia:

Cobejar tendresa després 
d'haver festejat l'amor enardit 
va acomboiar-nos dolçament en la pau
de l'abraçada.

Olga Xirinacs:

Un xiquet fa una corona
per a la Carme Rosanas,
de mata i tota rodona,
i ara, el bombó ¿qui me'l dóna?


Assumpta:

"Les vaig sentir dringar quan, amb tendresa, va moure la bossa on les tenia. Pel so encara no vaig distingir què eren. Es va apropar, em va fer un petó i, amb una complicitat plena d’il·lusió, em va xiuxiuejar a l’orella: 
Oi que em vas dir que t’agradaven? 
Els ulls li espurnejaven i jo, en obrir la bossa, li vaig fer una abraçada plena d’alegria i amb una rialla vaig dir!
Les agulles més acolorides del món!!"


Alfonso Robles
L'enllaç al seu Topares i les lletres

Sa lluna
L'enllaç al seu Racó

McAbeu
L'enllaç al seu Xarel-10

XeXu
L'enllaç al seu Bona nit

Laura T Marcel
L'enllaç al seu Mar i cel

Rits
L'enllaç al seu Vuit8ena

divendres, 15 de gener de 2016

Gràcies a tots!!!

Ahir em vau regalar una joguina preciosa, per jugar i per emocionar-se, per fer construccions plenes de contingut. Paraules boniques que basteixen versos com expressions dels sentiments.

Us retorno, les primeres 20 paraules (recollides dels comentaris i watsaps i mails dels amics) en uns versos, com un puzle. Desitjo que us agradin.



Sallar, en el mar de l'estima,
com a l'inici de tot.
Recuperar el xiuxiueig antic,
que em dóna la mesura
d'un tarannà amorós i gentil.
Gaudir en llibertat.

Arremissarem els vels
que cobreixen l'ànima
mentre els mots trapelles i escotorits,
juxtaposats i alternatius,
acoloreixen les complicitats
i acaronen les il·lusions.

Mentrimentres,
la llum ens fa pessigolles
i les atzavares llunyanes
embelleixen el paisatge.
Riem amb el barrabisso-barrabasso
barrejant llavis i dits, com diu l'amiga,
i llavis amb llavis i dits amb dits.
Sinèrgies plaents ens envaeixen.

dijous, 14 de gener de 2016

Recollint paraules boniques




Avui en faig 64...

I voldria fer una cosa que potser no s'ha de fer... O sí?
Demanar-vos un desig o un regal. 

Quina barra, oi?

Doncs sí, ja se sap, ens fem vells i perdem la vergonya.



Teniu alguna paraula que sigui molt especifica del vostre poble o de la vostra comarca? 
O una que us agradi molt? 
O una que hageu descobert fa poc?
O simplement una paraula que us sembli bonica sense  més...

Em regaleu una paraula?  O potser dues?

Podeu agafar un bombò de totes maneres... O potser dos...


  1. - sallar: la nau córrer tallant l'aigua
  2. - estima
  3. - xiuxiuejar
  4. - llibertat
  5. - tarannà
  6. - escotorit
  7. - amiga
  8. - ànima
  9. - arremissar: tirar amunt, replegant-les (sobretot les mànigues)
  10. - juxtaposar: posar una cosa al costat d'una altr
  11. - acolorir
  12. - barrabisso - barrabasso
  13. - pessigolles
  14. -  acaronar
  15. - atzavara
  16. - il·lusió
  17. - complicitat
  18. - mentrimentres
  19. - sinergia: associació o cooperació de moviments o d'actes ...
  20. - llum
***********************************************************************************
  1. - batastoll: gran quantitat
  2. - xafarnelis: guirigall, avalot, poti-poti
  3. - a mansalva
  4. - petó
  5. - cobejar: desitjar
  6. - macarulles
  7. - companyonia
  8. - xicra
  9. - xino-xano
  10. - papibou: capgròs
  11. - calanca: cala estreta, de parets escarpades
  12. - tàlveg: línia que uneix els punts més baixos d'una vall
  13. - abraçada
  14. - rialla
  15. - dringar
  16. - festejar/festeig
  17. - alegria
  18. - tendresa
  19. - pau
  20. - rubinada: riuada sobtada produïda per una intensa pluja
  21. - esmolet: persona molt eixerida, espavilada
  22. - salut
  23. - antaviana
  24. - comboi / comboiar
  25. - xeu: pardal, teuladí
  26. - edelweiss
  27. - grandalla
  28. - esprimatxat
  29. - espurneig
  30. - aumon
  31. - eixorit
  32. - flaire
  33. - borrombori
  34. - fumineja
  35. - espona: en un episodi de vent, pluja, etc., veral que no n'és tan afectat

dimecres, 13 de gener de 2016

Plaça a Horta de Sant Joan



Mots que aixopluguen
com una promesa.
Dibuixa'm un futur
amb traços lleugers
i jo hi afegiré
les torratxes,
les fulles i les flors,
les llums i les ombres,
per fer-lo més bell,
perquè sigui ben real.



dilluns, 11 de gener de 2016

El turó de les figues de moro



El paisatge s'ha tornat lluminós i alegre,
malgrat les punxes, que es multipliquen aquí i allà.
Tenim una terra plena d'energia i de colors bonics
que avança a passes fermes entre dificultats i alguna ensopegada.
Tenim bons fonaments i la bellesa dels somriures.

divendres, 8 de gener de 2016

Cirerer al final de la tardor



Hi ha grisos sobre el paisatge,
núvols que ens amaguen el blau, 
verds apagats i marrons foscos.
I un cirerer groc i ataronjat
a la vora del camí.

No es el teu cirerer del Toll
però me l'enduc...
Substitut còmplice, lluminós i alegre.

dimecres, 6 de gener de 2016

Pètals lila



M'obro de nou, 
sense desfullar-me.
Arrecera't a dins, protegit pels pètals, 
Ben amagat, entre els estams i els pistils.
Sents, el batec?

dilluns, 4 de gener de 2016

Magnòlies de color rosa



Sense línies, sense camí, sense fronteres...
Desdibuixant pètals i instants viscuts.
Som com una flor, abocats a un límit que no veiem.
Cadascú té el seu i ni tan sols això podem compartir.
Individualistes nats, només ens barregem, sempre en solitud.


diumenge, 3 de gener de 2016

Relats Conjunts

Has marxat,
com una fada entre la boira.

No tornaràs.
No ets cap fada,
ni tampoc hi ha boira, avui.
Però deixa'm
que m'acostumi a la teva absència
amb aquesta imatge bella.
La boira, la tinc al cor,
que encara no sap veure res
si no és a traves dels teus ulls.
M'amago jo també
entre la meva boira.

dissabte, 2 de gener de 2016

Il·lustrant haikus


Una aquarel·la per il·lustrar l'Haikú d'en Jordi - 


Al port, ben d'hora,  
un muricec. Per veure 
el mar, venia. 
...................................... Jordi Dorca 

Com muricec 
vull mirar el mar a l'alba. 
Amb altres ulls. 
........................................Carme Rosanas

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari