Cap cortinatge
el desamor no amaga.
Vola endins, l'àliga.
Ales immenses
fan voleiar cortines.
Parteixo nua.
Com quan bategues,
desplegues, vent, la vela
negra, la dansa.
desplegues, vent, la vela
negra, la dansa.
Amb vela inflada,
navegàvem veloços.
Lluny d'arribada.
Esdevinc lliure
després de tu. S'allunya
la mort sabuda.
........................................Jordi Dorca
després de tu. S'allunya
la mort sabuda.
........................................Jordi Dorca
Després, la calma
la deriva infinita.
Em faig menuda.
Carme.....................................
Noves aportacions:
Darrere la cortina
et miro
em mires
mai sé si em veus ... o m'imagines.
et miro
em mires
mai sé si em veus ... o m'imagines.
........................................................................Pere
Darrere la cortina jo et miro
tu, capficat, no em veus
com l'amor que es respira
amor d'anada sense tornada
..........................................................................sa lluna
Darrere la cortina jo et miro
tu, capficat, no em veus
com l'amor que es respira
amor d'anada sense tornada
..........................................................................sa lluna
Cap amagatall
resisteix la passió
esclatant d'un bes.
resisteix la passió
esclatant d'un bes.
............................................................................Montse
Impressionants els versos d'en Jordi. Preciosa la teva aportació.
ResponEliminaQuina força i quina delicadesa alhora.
M'agraden llegits sols i combinats.
Quanta riquesa.
Impressionants els versos del Jordi... a mi també m'ho van semblar. Gràcies, Mònica!!!
EliminaGràcies, Mònica. Moltes gràcies.
EliminaDoncs jo crec que, combinats, és millor
ResponEliminaGràcies, també a tu, Loreto...
EliminaGràcies, Loreto.
EliminaCom els còctels,
com la música,
la barreja enriqueix.
preciós conjunt de paraules i dibuix.
ResponEliminaÉs un dibuix de Paint antic, que en comptes de tenir les cortines recollides, com tenia, l'hi he afegit la cortina voladora, el paint va bé per potinejar-lo...
EliminaGràcies, Bruixeta!!!!
EliminaDarrere la cortina
ResponEliminaet miro
em mires
mai sé si em veus ... o m'imagines.
Bona tarda Carme.
Posaré el teu vers al post...
EliminaPots estar ben segur que t'imagino, Pere... :)
Bona nit, Pere.
Vola, l'enigma.
EliminaGràcies, Pere.
Uau, molta tendresa... això està escrit amb el cor. M'ha agradat molt la intensitat, la força...
ResponElimina:)
Escrit amb el cor... ja pots pujar-hi de peus... :) Gràcies, Ximo!
EliminaGràcies, Ximo, per posar-hi també el cor.
EliminaEl coratge.
Que intens aquest diàleg a dues bandes: vol, batec i llibertat!
ResponEliminaMoltes gràcies, Sílvia!!!
EliminaGràcies, Sílvia, moltes gràcies.
EliminaCarme m'encanta el dibuix!! és senzill i preciós, i acompanyat de les paraules convida a deixar la imaginació volar més enllà del balcó... M'encanta també l'aportació de Pere! Acabe de recordar ara la imatge de la peli "Mar adentro", quan ell mira per la finestra i s'imagina que surt a fer un passeig per la platja amb Belen Rueda, jeje, mentre sona el "nessun dorma" de Turandot... L'has vista?
ResponEliminaSí l'he vista... sí vaig recordant l'escena que em dius... m'alegro que t'agradi el dibuix... un Paint senzillet.
EliminaGràcies, Ada. Moltes gràcies.
EliminaUi, quin nivell, penso que cada haiku del Jordi té un haiku resposta molt encertat...
ResponEliminaBon diumenge Carme.
Moltes gràcies, M Roser!!!
EliminaBon diumenge, maca...
Gràcies, moltes gràcies.
EliminaUn diàleg insuperable. M'agraden els versos de tots dos.
ResponEliminaGràcies per aquests comentari afalagador...
EliminaAgraït, doblement agraït.
EliminaEl vol de la cortina.
ResponEliminaMagnífic i senzillíssim vol.
Gràcies a tots!
No són gens fàcils, aquests poemes, però es comenten ells mateixos en cada resposta.
ResponElimina!!
EliminaM'agrada, Helena, com ho dius, ja que de comentar tu en saps molt... gràcies, moltes gràcies.
Eliminaaplaudeixo tant fort que em fan mal les mans!
ResponEliminaCompte, Elfree! Que et necessitem!
EliminaGràcies!!!!!
EliminaMoltíssimes gràcies, Elfree... cuida't molt, les mans, vull dir!!! Una abraçada.
EliminaImpressionant el contingut dels versos de tots dos, riquíssims en càrrega emocional. Jo també els trobo insuperables.
ResponEliminaFelicitats a tots dos, Jordi i Carme, i una forta abraçada!
Gràcies sempre, Montserrat.
EliminaUna altra abraçada de tornada... Montse!!! Gràcies, sempre... també dic jo...
EliminaQuina idea tan genial aquests diàlegs!
ResponEliminaFelicitats a tos dos. Poetes!
Tot sovint em passa, que trobo versos irresistibles al diàleg...
EliminaGràcies, Glòria!!!
Un diàleg curiós, ple de sentiments, un vers a vers, sota l'aire que fa voleiar la cortina i entra furtiu en la intimitat!
ResponEliminaGràcies, Judit!!!
Eliminade vegades cal obrir les portes i el cor de bat a bat per renovar-nos i deixar espais
ResponEliminaem sento oxigenada despres de fer un volt per aquest espai teu
un petó molt gran Carme
Amb aquest vol de cortines... també ha entrat l'aire i l'oxigen... ben cert, sargantaneta estimada...
EliminaUna abraçada immensa...
Navegar a tot drap...
ResponEliminaAquests versos ens dónen força per si mai ho hem de fer a contra-vent.
Fita
A vegades massa a tot drap, anem... :)
EliminaGràcies, Xavier!!!
Compartir diàlegs, complicitats, dels millors tresors que tenim.
ResponEliminaEnhorabona als dos, és magnífic!!
Aferradetes :)
Darrere la cortina jo et miro
Eliminatu, capficat, no em veus
com l'amor que es respira
amor d'anada sense tornada
Lluneta, de seguida que sigui davant de l'ordinador, pujo el teu poema, des d aquí és incòmode...
EliminaGràcies pe ser-hi sempre i per compartir els tresors que tenim.
Una abraçada immensa.
Cap amagatall
ResponEliminaresisteix la passió
esclatant d'un bes.
Gràcies, Montse, fem camí, un camí preciós amb tantes aportacions.
Elimina