....
"La Veritat amb majúscula parla de la vida abans de la mort".
"Parla de com arribar als trenta o potser fins i tot als cinquanta, sense tenir ganes de clavar-te un tret al cap".
"Parla del valor real d'una educació veritable, que no té res a veure amb notes i títols acadèmics, i sí amb la consciència d'un fet molt simple: la consciència d'allò que és tan real i tan essencial, que ens envolta de manera tan clara i alhora tan oculta que ens ho hem de repetir una vegada i una altra."
"L'aigua és això."
....
"És d'una dificultat inimaginable: viure conscientment, d'una manera adulta, un dia sí i l'altre també."
"I això vol dir que hi ha un altre clixé que també és cert: l'educació és una feina que dura tota la vida i que comença ... ara."
David Foster Wallace
"L'aigua és això" és un llibre molt petit, que transcriu una lliçó magistral que aquest escriptor va fer en la graduació d'uns universitaris al Kenion College d'Ohio.
Comença dient que dos peixets anaven nedant i es van trobar amb un peix vell i els hi va preguntar:
Què tal, nois, com està l'aigua, avui? I els peixets es van allunyar preguntant-se "què dimonis deu ser l'aigua?"
“Les realitats més òbvies, ubiqües i importants sovint són les que més costen de veure.” DFW
Caram, Carme, aquest post mereix una lectura atenta… Diu coses molt interessants, com això que l'educació té a veure amb: "la consciència d'allò que és tan real i tan essencial, que ens envolta de manera tan clara i alhora tan oculta que ens ho hem de repetir una vegada i una altra." Me'l rellegiré amb calma, perquè crec que hi ha matisos que se m'escapen…
ResponEliminaI això dels peixets està molt bé! “Les realitats més òbvies, ubiqües i importants sovint són les que més costen de veure.” M'ha fet pensar en aquella de Saint-Exupéry: "Només hi veiem bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls."
Bona nit, Carme!
L'aigua és això, diu ell ... i es queda tan ample! Però allò que és tan real, tan essencial i que ens envolta d'una manera clara, (o sigui l'aigua) després de llegir-lo, ens pot costar igual de veure... com als peixets... Només amb els anys potser en comencem a tenir una lleugera idea...
EliminaVeritablement en David Foster és savi.
ResponEliminaGràcies Carme per compartir al teu blog la seva filosofia.
Em van agradar molt aquestes conclusions finals!!!
EliminaGràcies a tu, Xavier, per venir a compartir-la!
Quina bona reflexió!!... Per tenir-la molt en compte i aplicar-la sempre en el nostre dia a dia!!...Gràcies.
ResponEliminaUna abraçada
Els que ja tenim una cert edat, Montse, sabem que sempre estem aprenent... és una cosa que ja la tenim assumida, però ell ho diu d'aquesta manera contundent. Des del punt de vista d'un "descontent" amb el món, ambganes de millorar-lo-
EliminaUna abraçada.
Com a "La carta robada" de Poe, el que és a la vista és del que menys ens adonem.
ResponEliminaHas fet que llegís "La carta robada" ara mateix entre comentari i comentari... he, he, he... ben bé així, el millor amagatall, tenir-la ben a la vista!!!
Elimina
ResponEliminaLa Llibertat, la Veritat, sempre en majúscules que són paraules importants a la vida...
M'agrada molt aquesta frase : "l'educació és una feina que dura tota la vida i que comença ... ara."
Petonets.
Aquest "ara", que pot voler dir sempre, que a cada moment ha de començar, tenia un significat especial, perquè com que era una cerimònia de graduació, que és quan, convencionalment acaba l'educació, ell diu que precisament "ara" comença.
EliminaA mi també m'agrada la frase.
Petonets.