dilluns, 25 de gener del 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Que bé han quedat les fulles davant la immensitat d'"eixos" turons i el "mantell" blau.
ResponEliminaLes fulles una mica millor que la immensitat, he, he, he... gràcies!
EliminaQuin gest més tendre, si!
ResponElimina:)
Gràcies! :) petonassos!
EliminaArtistes! Tots!
ResponEliminaGràcies, Montse! Una abraçada!
EliminaÉs ben original la petita (però maquíssima) branca, posada davant d'un fons com infinit... Segur que l'heu fet sentir important :-)
ResponEliminaEspero que sí, perquè realment és important. Vaja, al menys per a nosaltres, ja que ens ha donat un motiu per fotografiar, dibuixar, escriure... :-)
Eliminatendre i al mateix temps amb la fermesa de dir...eh que jo sóc aquí
ResponEliminaEi! Joan, una bona combinació, aquesta!!!! tendresa i fermesa, com una afirmació d'un mateix.
EliminaUn brot amb quatre fulles , només tres, toquen el cel...La darrera s'enfila tronc amunt, amb desfici!
ResponEliminaPetonets.
Les vol atrapar!!
EliminaCom un vers!!!
ResponEliminaCom un vers, Sí!
EliminaEl gest del més feble
ResponEliminaal més fort ajuda.
I tant! Tota els gestos tendres ajuden...
EliminaM'agrada el contrast de colors freds i calents.
ResponEliminaGràcies, Francesc!
EliminaTendre i alhora ferma, la branca és tot un símbol.
ResponEliminaCaptada així, a la foto del Xavier, efectivament, es converteix en un símbol...
EliminaÉs ben bé com una salutació!
ResponEliminaAbraçades, Carme
Abraçades, Maijo...
Elimina