M'obro de nou,
sense desfullar-me.
Arrecera't a dins, protegit pels pètals,
Ben amagat, entre els estams i els pistils.
Sents, el batec?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
No sentia el batec.
ResponEliminaDesprés de mirar l'aquarel·la,
paro l'orella.
I què? L'has sentit? ;)
EliminaSe sent el batec dels versos acompanyant la música de la il·lustració.
ResponEliminaUna bella i poètica manera de comentar, Helena...
EliminaI tant que el sento!! Bon any, Carme!
ResponEliminaGràcies!!!
EliminaBon Any, Loreto!!!
EliminaCovar un ésser amb la paraula.
ResponEliminaExactament això! L'has clavat, Jordi!
EliminaAmb oferiments així s'escolta fins i tot la felicitat.
ResponEliminaGràcies, Joan!
EliminaAquests preciosos pètals de color lila, amaguen el batec del cor de la flor...La miro , tanco els ulls i sento el batec!!!
ResponEliminaPetonets, Carme.
M'alegro que els puguis sentir, M Roser!
EliminaOi tant! En aquest temps d'hivern, encara que sigui atípic, és quan es sent més el batec de la terra. El cerquem a les flors més senzilles que sobreviuen al temps inclement.
ResponElimina