 |
Al conillet, li havia fet un vestit de pastanagues, però se les ha menjat. En plegar el paper li van quedar ben bé dins de la panxa. |
Un conill de paper que ni menja, ni dorm ni s'embruta a la gàbia.
Un caramel que és una capseta secreta per guardar tresors mooolt petits.
Un lliri vermell, amb una barra de fer olor per tija.
Una tarda de divendres entre plecs de paper...
De tot el que fas en treus suc per al blog! Té mèrit de saber fer aquests objectes de paper, segur que no és fàcil.
ResponEliminaPel meu aniversari una amiga em va regalar uns papers d'aquests quadrats d'origami, amb paraules de regal escrites...
EliminaNo he resistit la temptació de provar-ho. Vaig buscar vídeos del you tube i vaig anar fent el que em deien. En vaig provar 4 i el quart, que era una rosa, em va resultar imposible i va quedar el paper tan plegat i plegat que el vai haver de llençar.
Jo, amb això de l'origami, no vaig passar mai de la "pajarita" de tota la vida. M'han agradat molt aquests que has fet tu i he trobat genial que el conillet estigui fet amb un paper amb dibuixos de pastanagues que li queden "dins de la panxa" una vegada fet. A mi, que sempre em diuen que sóc poc detallista, m'agraden molt aquest tipus de detalls. :-)
ResponEliminaTutorials de You Tube... He, he, he... Les pastanagues les vaig estampar jo amb un tampó de tints, però la inexperiència origamista, va fer que quedessin "dins". Em va semblar prou adequat... El conillet havia nascut amb gana.
EliminaTambé saps fer papiroflèxia?
ResponEliminaUn bon resultat. Les quatre ratlles explicatives, a més a més t'han quedat molt poètiques.
No, no tinc ni la més remota idea de papiroflexia, si en Mc, diu que va arribar només a la "pajarita" jo no vsig passar del vaixell de paper i del barret. Però avui en dia t'ensenyen a fer de tot...
ResponEliminaConeixes el llibre d'Arnau Vaillant, La noia que feia papallones d'origami? Les teves figuretes m'hi han fet pensar...
ResponEliminaNo, no el conec, el buscaré... A veure si també em poso a fer papallones...
EliminaNova afició? Te'n deuen quedar molt poques per provar! I en totes te'n surts força bé, ets tota una artista.
ResponEliminaTu també n'havies fet, oi? Grulles... ;) no crec que me la quedi com a afició... Ha estat una curiositat.
EliminaPerò saps fer de tot, tu?
ResponEliminaSi et mires els vídeos, també ho podràs fer tu... ;)
EliminaSí, sí que sap fer de tot... i bé!!! :-DD
EliminaM'agrada la idea. Tot t'ha quedat molt bé, hi tens molta traça.
ResponEliminaGràcies, és distret...
EliminaMira que fer-li un vestit de pastanaga...És com si a tu et posessin un vestit de xocolata!!!
ResponEliminaDeu ser ben entretingut això de fer figures plegant papers, jo no tinc paciència ni sóc manetes...
Petonets, Carme.
Exactament igual! Bona comparació!!! Si que ho és entretingut i distret...
EliminaBona nit, M Roser
Tot allò que podria ser solitud s'enllaça i ens acosta entranyables figures per dialogar, per inventar històries i per fer somriure els amics.
EliminaCrec que par això seguim per aquí, Olga, per posar somriures al lloc de les petites solituds de cada dia. Gràcies per ser-hi!
EliminaFins ara no sabia que l'Origami és la Papiroflèxia i ve del Japó.
ResponEliminaAqui sempre s'aprenen coses.
Bona nit Carme.
Ja saps que sempre aprenem junts... per aquí a aquests barris blocaires...
EliminaBona tarda de divendres, Pere!
Habilitat i paciència, dues virtuts de les que vaig escassa!
ResponEliminaBonics i ben fets els treballs. Et felicito.
Tu ja fas moltes coses ben fetes... i estàs ben enfeinada, no cal que et busquis més feina! Gràcies!!!
Eliminajo els únics papers que plego bé són els bitllets de curs legal...però hi tinc poca feina.... ;) Molt bona feina, no et dic el que ets perquè ja ho he fet masses vegades...
ResponEliminaMoltes gràcies, Joan!!!
EliminaCarme ets molt creativa i artesanal, significant l'art de fer amb les mans. Com diuen en el flamenc:"Tocas todos los palos"
ResponEliminaNomés ha estat una curiositat...
EliminaAra... TAMBÉ... dominaràs això!! Ets la meva "heroina"!! ;-)))
ResponElimina(Fa temps que intento dibuixar algun quadret que sigui més o menys mono per fer-ne un post, però no em surten gens bé... pfffff)
I tu que tens tanta traça amb les mans, noieta, seràs la meva artesana preferida i "autoexigent".
EliminaNo crec que em dediqui a plegar papers, però tenir a les mans un pilonet de papers quadradets de colors expressament per a fer origamis d'aquests, va ser temptador.