diumenge, 3 de gener del 2016

Relats Conjunts

Has marxat,
com una fada entre la boira.

No tornaràs.
No ets cap fada,
ni tampoc hi ha boira, avui.
Però deixa'm
que m'acostumi a la teva absència
amb aquesta imatge bella.
La boira, la tinc al cor,
que encara no sap veure res
si no és a traves dels teus ulls.
M'amago jo també
entre la meva boira.

20 comentaris:

  1. la boira no ens deixa veure més enllà, però també ens ajuda a amagar-nos del que no volem que ens vegin.

    ResponElimina
  2. Era un dia massa triat i decebedor per fer el relat conjunt d'aquest mes...

    ResponElimina
  3. Les boires de dins del cor potser costen més d'esvair però també els arriba el torn d'esvair-se, hem de confiar que més tard o més d'hora ho veurem tot més clar.

    PS: I, en el sentit que em sembla entendre del comentari d'en XEXU, afegeixo que espero que aquest "tard" no sigui massa tard.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que no sigui massa tard, Mc! Que les boires diverses es vagin esvsint, ràpidament.

      Elimina
  4. La boira l'amaga, però l'essència hi és.

    ResponElimina
  5. bell i trist .....avui tothom és pel de boira

    ResponElimina
  6. Unes paraules molt encertades per a la imatge del quadre, Carme! Molt bonic!

    ResponElimina
  7. Podria ser un relat de por amb aquestes imatges, no Carme? I potser em podria fer patir en les meves nits d'insomni, ara que fa dies que tinc la boira d'Urgell tant a prop. Per sort, tota la boira és en el cor d'aquest pobre noi romàntic i enamorat, que haurà d'aprendre a desprendre's de la boira.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La boira té el seu què... Amb moltes connotacions i significats... A vegades és bonica.
      Aquest pobre noi haurà d'aprendre a escampar-la.

      Elimina
  8. El Joan m'ha pres el què volia dir...Si pot amagar qualsevol, a la boira i potser avui molts ens ho faríem perquè ningú ens vegi amb cara trista!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  9. Quanta nostàlgia s'amaga en el poema..., o en la boira. La boira del cor, la més compacta de totes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La més compacta, és cert, però tot i així acaba marxant, o hauria d'acabar marxant.

      Una abraçada, Montse!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari