com una fada entre la boira.
No tornaràs.
No ets cap fada,
ni tampoc hi ha boira, avui.
Però deixa'm
que m'acostumi a la teva absència
amb aquesta imatge bella.
La boira, la tinc al cor,
que encara no sap veure res
si no és a traves dels teus ulls.
M'amago jo també
entre la meva boira.
la boira no ens deixa veure més enllà, però també ens ajuda a amagar-nos del que no volem que ens vegin.
ResponEliminaA vegades la boira sl cor, ens col·lapsa...
EliminaEra un dia massa triat i decebedor per fer el relat conjunt d'aquest mes...
ResponEliminaDeu ser per això que m ha sortit trist...
EliminaLes boires de dins del cor potser costen més d'esvair però també els arriba el torn d'esvair-se, hem de confiar que més tard o més d'hora ho veurem tot més clar.
ResponEliminaPS: I, en el sentit que em sembla entendre del comentari d'en XEXU, afegeixo que espero que aquest "tard" no sigui massa tard.
Esperem que no sigui massa tard, Mc! Que les boires diverses es vagin esvsint, ràpidament.
EliminaLa boira l'amaga, però l'essència hi és.
ResponEliminaFins i tot en solitud, l'essència hi és.
EliminaTrist...
ResponEliminaSí... Trist...
Eliminabell i trist .....avui tothom és pel de boira
ResponEliminaEmboirats... Estem emboirats...
EliminaUnes paraules molt encertades per a la imatge del quadre, Carme! Molt bonic!
ResponEliminaGràcies, Ada!
EliminaPodria ser un relat de por amb aquestes imatges, no Carme? I potser em podria fer patir en les meves nits d'insomni, ara que fa dies que tinc la boira d'Urgell tant a prop. Per sort, tota la boira és en el cor d'aquest pobre noi romàntic i enamorat, que haurà d'aprendre a desprendre's de la boira.
ResponEliminaLa boira té el seu què... Amb moltes connotacions i significats... A vegades és bonica.
EliminaAquest pobre noi haurà d'aprendre a escampar-la.
El Joan m'ha pres el què volia dir...Si pot amagar qualsevol, a la boira i potser avui molts ens ho faríem perquè ningú ens vegi amb cara trista!!!
ResponEliminaPetonets.
Sí...amagant-nos del disgust i decla vergonya...
EliminaQuanta nostàlgia s'amaga en el poema..., o en la boira. La boira del cor, la més compacta de totes...
ResponEliminaLa més compacta, és cert, però tot i així acaba marxant, o hauria d'acabar marxant.
EliminaUna abraçada, Montse!