Hi ha grisos sobre el paisatge,
núvols que ens amaguen el blau,
verds apagats i marrons foscos.
I un cirerer groc i ataronjat
a la vora del camí.
No es el teu cirerer del Toll
però me l'enduc...
Substitut còmplice, lluminós i alegre.
divendres, 8 de gener del 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Que bonics, els colors de la tardor, i més encara quan evoquen records explícits com el cirerer que esmentes...
ResponEliminaEls cirerers són bonics a gairebé tots els temps, però a la tardor també!!!
Eliminaamb aquest temps que tenim aviat podràs posar-hi les flors altre vegada
ResponEliminaPel desembre vaig veure arbres florits, que sempre florien al març...
Elimina"Sota un cirerer florit
ResponEliminamurmuri d'abelles, murmuri d'abelles,
sota un cirerer florit
murmuri d'abelles, m'han adormit"
Ja hi ha un munt d'arbres florits que no els tocaria pas fer-ho encara, si el temps fos el que toca...
Petonets.
I tant!!! Ara tot just tocaria algun ametller avançadet... però he vist pruneres de fulla morada que sempre floreixen al març florint a mig desembre
EliminaMai m'hi he fixat en un cirerer a la tardor. Però, no podia ser d'una altra manera, si ja és bell a la primavera, a la tardor, tb!
ResponEliminaPer cert, tinc una mica d'embolic,.... estava convençuda que avui era el teu aniversari!!! xò ja he mirat el dia 8 de l'any passat i no.... espero que no se'm passi!!!!!!
Encara no... és la setmana que ve!!!
EliminaPerò la tardor acabarà, o passem ja directes a la primavera? Llavors sí que els cirerers, i tota la resta, pararan bojos.
ResponEliminaNo sé pas què passarà aquest any... tots bojos, cirerers i nosaltres...
EliminaNo és el teu cirerer però en té la teva fusta.
ResponEliminaI retornarà la fruita.
Les cireres em tornen boja... ;)
Eliminacirerer pobrissó despistat entre un hivern calorós i la tardor .....bonic cirerer curull de cireres o possibilitat de cireres
ResponEliminaBonic cirerer de tot l'any!!!
EliminaLa segona pintura m'agrada molt, em recorda Mir. Un bon substitut.
ResponEliminaGràcies!!!
EliminaJo, que sóc tan de ciutat, no tenia ni la menor idea de com són els cirerers a la tardor.. Ara ja veig que són xulíssims! :-DD
ResponEliminaHo són, a tot temps... florits a la primavera, són una meravella...
EliminaTots els colors, estimada!
ResponEliminaSubstitut còmplice, i tant!
Vaig buscar tant un cirerer petit al Toll, que més tard en un altre lloc dels Ports, quan en vaig veure un, no em vaig saber estar de fotografiar-lo. Ara fa por en vaig fer els dibuixos.
EliminaBonic tot l'any i amb uns fruits tan deliciosos. Es pot demanar alguna cosa més a un arbre???
ResponEliminaNo, jo nomli demanaria res més, és tot el que puc desitjar...;)
EliminaUns colors harmònics i suaus, que contrasten amb el taronja del cirerer. Jo n'agafaria unes quantes també!
ResponEliminaEncara falten uns quants dies per les cireres... Paciència... Arribaran...
EliminaEls cirerers a la tardor són especialment bonics, més rogencs que altres arbres. I a la primavera, quan floreixen, són un festival de pètals arreu. No m'estranya que al Japó sigui festa nacional.
ResponEliminaPrecioses aquarel·les, Carme! (m'agrada més la primera, més propera al dibuix…).
Sembla mentida com la natura ens pot acompanyar i fer-nos reviure sensacions, sentiments...
La natura sempre és una excel·lent companyia... Suau i intensa a la vagada. Sovint amb elsxseus colors, només ja remou endins...
Elimina