divendres, 22 de gener de 2016

L'aigua és això de David Foster Wallace


"A les trinxeres quotidianes de la vida adulta, l'ateisme no existeix. No existeix la possibilitat de no venerar.  Tothom venera alguna cosa. L'única opció que tenim és la de què volem venerar."
....

"Si venereu els diners i els objectes - si és que aquí hi trobeu el sentit de la vida - aleshores no en tindreu mai prou. No us semblarà mai que en tingueu prou. És la veritat."
"Venereu el vostre cos, la vostra bellesa i el vostre atractiu sexual i us sentireu sempre lletjos, i quan el temps i l'edat es comencin a notar morireu un milió de vegades abans que finalment us fiquin sota terra."
....

"Venereu el poder i us sentireu dèbils i estareu espantats, i cada vegada necessitareu més poder sobre els altres per controlar la por."
"Venereu el vostre intel·lecte, semblar llestos; us acabareu sentint estúpids, fraudulents, sempre a un dit que us descobreixin. Etcètera."
....

"Són disposicions naturals per defecte."
David Foster Wallace.

I jo penso 
i si venerem la natura? 
Les planes, 
les valls, 
les muntanyes, 
els mars, 
els arbres, 
el bosc, 
les plantes, 
les flors, 
els ocells...

27 comentaris:

  1. Pessoa, a els Poemes d'Alberto Caeiro, deia que no s'hauria de venerar l'art, entre d'altres coses. Però, com en aquesta llista que ens poses, és molt difícil de posar-ho en pràctica. La majoria venerem els diners, la bellesa física, el poder i la intel·ligència, per això no sabem ser feliços.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i que m'agrada l'art i que admiro moltes obres d'art de diferents camps arístics, estic d'acord amb Pessoa que no s'hauria de venerar. Potser realment és que no hauríem de venerar res, però estic bastant d'acord amb DFW, que és gairebé impossible no venerar res. I ens equivoquemi venerem coses que no s'ho valen. Jo crec que només he venerat l'amor i la natura, per aquest ordre i no sempre amb encert, tampoc.

      Elimina
  2. He trobat molt bones (i molt certes) les reflexions de David Foster Wallace. Sempre he pensat que hem d'evitar "venerar", així com a concepte, perquè la veneració evita poder tenir una opinió crítica de la cosa venerada però admeto que, si s'ha de fer, millor fer-ho de coses que realment valen la pena. I la natura, com tu proposes, segur que s'ho val.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també penso que hem d evitar de venerar, Mc, però estic bastant d'acord amb ell, per no dir molt, que massa sovint no podem evitar-ho. He conegut moltes persones que per evitar "venerar" res acaben venerant la racionalitat pura... L'intel·lecte...

      Elimina
  3. Imprescindibles les reflexions de Foster.
    També el teu afegit.
    Quin pit roig més eixerit!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies...

      El pit-roig hauria de tenir la panxa una mica més grisets, però ha quedat molt clareta...

      Elimina
  4. I l'escrivà llavors escriu
    les planes, les valls, les muntanyes,
    el mot que venera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De venerar el mot, en DFW no en parla i si m'ho miro bé, aquesta és una altra de les meves veneracions...

      Elimina
  5. Això que dius tu, és molt bonic, tots ho hauríem de venerar...És un pit-roig el moixonet???
    Petonets , Carme.

    ResponElimina
  6. crec que en la seva justa mesura ho hem de venerar tot i no fer-ho mai d'una sola cosa.

    ResponElimina
  7. No m'agrada el mot venerar, per les connotaciones d'admiració acrítica davant algú o alguna cosa. Crec més en estar d'acord, empatitzar, escoltar, valorar, estimar… perquè sempre et deixen una porta oberta a la disensió. Això sí, tampoc m'agrada aquesta posició nihilista d'alguns que fa que no valorin res, o que trobin sempre pegues a ser generós amb els altres perquè no són del nostre tarannà.
    Mesura, una bona paraula. Llàstima que costi tant mesurar-la…
    El pit-roig és un dels meus ocells preferits: tafaner, divertit, bonic...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord en el que dius de la paraula, i del que significa, però més que de la paraula es tracta del concepte. Ningú dirà que venera els diners i els béns materials, però hi ha gent que ho fa, ningú dira que venera la seva intel·ligència, però actua com si la venerés. Crec que en DFW ha triat expressament una paraula així, per explicar una prioritat, una admiració, una valoració o un desig una mica extrem. A mi em sembla que quan ell diu venerar, no vol dir pas el mateix que diuen les teves paraules, sinó ben bé creure a uls clucs, adorar, prioritzar absolutament. Potser no ho hauríem de fer amb res? Segurament que no, però precisament d'això es tracta, que diu que no ens en acabem d'escapar. Majoritàriament, és clar!

      Una abraçada, August.

      Elimina
  8. Venerem, doncs, la natura talment com ho feien els nostres avantpassats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Venerem-la, però fins i tot la natura, sense passar-nos...

      Elimina
  9. He hagut de buscar al diccionari el significat exacte de "venerar" abans de deixar el comentari, perquè a primer cop d'ull creia que jo mai havia venerat res. Si aplico aquest "retre culte" com a definició, crec que sí, que l'he aplicat inconscientent alguna vegada a la meva vida, i coincidint amb tu, en l'amor i la natura. I possiblement tampoc amb gaire encert.
    Amb tot, i posats a escollir, em quedo amb les teves propostes de veneració abans de quedar-me amb les que esmenta Foster. Crec que fan menys mal a la resta de la gent.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, totes les que esmenta DFW, no són de bon venerar, no... Millor que no.

      Millor seguim amb les nostres opcions: l'amor, (l'amistat també és amor) i la natura.

      Una abraçada, Montse!

      Elimina
  10. M'he mirat aquest llibre més d'una vegada perquè n'he sentit parlar bé, sembla que està ple de reflexions interessants. Però no em decideixo a llegir-lo. Ja sé que és curtet, però si em quedo amb la impressió de que intenta convèncer-me de com he de fer les coses al final acabaré odiant-lo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És més que curtet... Curtíssim... No té massa temps de voler convèncer de res. Ell explica la seva manera de veure les coses. Tenint en compte que es una persona que es va suicidar abans dels 50, és un punt de vista especial, molt especial i interessant, d'algú descontent amb el món.

      Elimina
  11. crec que va ser Wilde que deia que la natura imita l'art .....si em de venerar la natura els ocells, les plantes l'univers perque sense ells no som res ....pinta bé el llibre ...però en tinc tants per llegir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense la natura no som res... M'agrada com ho dius.

      Aquest libre per a mi no arriba ni a llibre. L'han forçat a llibre omplint una petita part de cada pàgina. Fent del discurs com una mena col·lecció d'aforismes.

      Elimina
  12. Venerem-nos i volem ... com un pit de rosella.

    Avui, Carme, fa una tarda d'ocells :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una tarda d'ocells, vol dur una tarda per volar? Volem i venerem-nos, doncs, com un pit-roig amic i tafaner...

      Bona tarda d'ocells, Pere!

      Elimina
  13. Això de venerar, em sembla, que és cosa de la generació o de la maduresa o de la consciència de cadascú. Qui més qui menys venera quelcom, encara que sigui canviant, que ens ompli o que se'ns escapi. És que en tenim prou amb nosaltres mateixos?
    M'agraden aquestes tertúlies filosòfiques de primavera avançada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai no en tenim prou amb nosaltres mateixos... és evident. Potser per això no ens caldria venerar res, però poques vegades ens en escapem.

      Gràcies, Teresa!!!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari