 |
| Retrat de Jean Miélot mentre escrivia "Vida i miracles de nostra senyora", 1456 |
- Ho sento, reverend Jean, és que escriure tantes vegades la "Vida i miracles de nostra senyora" és molt avorrit. Jo porto mesos fent feina i em queden anys per acabar!
- És la nostra feina, novici! Què t'has cregut? Torna-t'hi a posar, ara mateix. Però què estàs pensant? On dimonis tens el cap?
- Penso en alguna manera de tenir més llibres iguals, sense haber d'escriure'ls un per un... Penso com ho podríem fer i si ho resolc, fins i tot en podríem fer moltes més que 5 còpies!
- No siguis somiatruites i posa't a treballar. Això que dius ni existeix ni existirà. Mira, fixa't bé, com ho faig jo, i els altres escribans i com a cada còpia millorem encara el resultat... No vull ni un error més!!! I sobretot que no diguis més bestieses!
Va de joans.
ResponEliminaL'escribà es diu reverend Jean.
L'inventor de l'imprenta es deia Johannes Gutenberg.
I el patró de les arts gràfiques és Sant Joan ante Portam Latinam. Als anys 70 al taller on treballava, els operaris antics del gremi de gràfiques m'explicaven que ells ho celebraven, feien esmorzars, actes religiosos, etc.
I per acabar, el conte és divertit. No es pot dir mai que mai passarà una cosa.
El futur ens sorprèn sempre... però també sempre n'hi ha que s'avancen...
EliminaCarme molt adequat el relat. I sí que havia de ser avorrit copiar dia rere dia la vida i miracles de la nostra senyora, es veu que llavors no donaven per la tele al Sálvame, el Gran Germà o Adam i Eva ...
ResponEliminaSuposo que com en totes les feines sempre hi deu haver qui li agrada i qui no... ho havien de fer molt bé i amb molta cura, veient els resultats que han arribat fins als nostres dies. A mi m'impressiona aquesta manera de treballar. Joseria com l'aprenent, que no tinc tanta paciència. ;)
EliminaPer sort, tot (o gairebé) és possible amb el pas del temps ;)
ResponEliminaDoncs si.. avui en dia que ho tenim ben comprovat, ja no ens atrevim a dir que això o allò no serà mai possible. Tants canvis només en el temps que fa que la nostra generació som al món!
EliminaSempre hi ha hagut gent avançada al seu temps... i sort n'hem tingut. :-)
ResponEliminaBon relat!!
Si la gent no hagués somiat avenços i invents... no ens hauríem mogut de lloc.
EliminaA la carrera ens deien "Còpia igual a error", analitzant obres medievals a crítica textual. Molt divertida la teva narració!
ResponEliminaGràcies!!!
EliminaQuantes vegades es deu haver sentit aquesta frase a la història: 'això no ha existit ni existirà'. Sort que n'hi ha que no es rendeixen mai, i que no entenen la paraula impossible. Sempre és impossible fins que algú ho prova, això està clar.
ResponEliminaHi ha aquella frase que no sé de qui és que diu "Ho van fer perquè no sabien que era impossible"
EliminaSegur que era un pal tanta repetició, més que un pal un càstig ... ara ja sé d'on ve allò de "cópiame 100 veces, atenderé en clase". ;)
ResponEliminaMolt bo, Carme!
Aferradetes.
Eren uns antiquats, aquests càstigs... ;) Gràcies, lluneta!
Eliminapagaria el que fos per veure la cara d'aquest escrivà quan li ensenyessin un e-book o un pc amb allò de copiar i enganxar.
ResponEliminaEl somiatruites no anava desencaminat
Els somiatruites, són estrictament necessaris i imprescindibles...
EliminaAquest aprenent és un visionari...Ell ja intueix que algun dia s'inventarà la impremta!!! Llàstima que ell ja no ho podrà veure...
ResponEliminaPetonets, Carme.
I que content estaria si pogués veure-ho!
EliminaEn Jean no feia còpies, cada llibre era únic ... diferent dels altres.
ResponElimina(Estic segur que en algun racó amagat deixava un senyal o una data que identifiqués al llibre i al monjo)
Bona nit Carme.
Segur que sí, Pere...
ResponEliminaBona nit!
Visió de futur, aquest Jean! No passarien gaires anys sense que és fessin realitat les seves fantasies.
ResponEliminaMolt enginyós, Carme!
Sempre hi ha qui s'abança als seus temps... Era un precursor, el que passa que les seves idees en ser tsbt primerenques no van tenir èxit!!! He, he, he...
EliminaPobre novici!, si l'haguessin deixat pensar en calma sense estroncar-li la inspiració, potser la impremta s'hauria inventat molts segles abans...
ResponEliminaMolt bon conte, Carme!
Doncs.. Qui sap? Potser sí, Montse! Gràcies, guapa!
Eliminapobre xicot ....si sabés que ara amb un sol clic podem fer un munt de copies i totes iguals!
ResponEliminaI tant, voldria canviar d'època, ràpidament!!!
EliminaHehehehe molt bo!!!
ResponEliminaSí, PIERRE, tu no defalleixis que crec que vas pel bon camí... Si jo fos tu seguiria investigant en aquesta idea que tens per poder fer moltes còpies dels llibres... Això sí, vigila que el Reverend JEAN no et vegi!! :-))
Sempre s'ha d'avançar d'amagat... És que no es pot ni investigar, ni somiar... Pobre Pierre!
EliminaToc, toc...
ResponElimina-Bla, bla...
-Qui era?
-Correu comercial d'un tal Gutenberg.
-No sé on anirem a parar.
Ha, ha, ha, ha molt bo!
EliminaLa societat avança, sempre que hi hagi gent disposada a trencar alguna norma.
ResponEliminaI tant!!! Les normes a vegades o molt sovint ens encotillen massa.
EliminaQuants visionaris al llarg de la història, les quals "visions" han tornat realitat ! M'ha agradat.
ResponEliminaM.Pilar http://artgrocdefoc.com/relats-conjunts-lescriba/
Gràcies M Pilar!!!
Elimina