Geometries clandestines 2 - perpendiculars

 Es deixa  caure

amb  desitjat vertigen,

fins  a trobar-la.

No sabrem  mai  

si  en aquest punt 
de trobada
s'acaba el trajecte

o va més  enllà i

es  fon amb ella.

Solitud que compartim

Solitud  que compartim,
amb  la flor  que es marceix,

amb la font que  ja no raja

amb la música  callada

amb esguards  translúcids

amb  silencis  ferèstecs,

compartim  ...

i  volem ser  foc  i volar

tu el caliu,  jo el vent .

Joc literari nº 169

  

Havien enviat  un observador,  perquè  estudiés  els costums  de la gent.

Semblava  que  estava  fent  molt  bé la seva  feina i la seva aparença no creava  cap sospita.

Quan li  van demanar  quins eren els objectius d'aquella  espècie  ell va contestar:

- Jugar  a pilota

Un cop els va haver explicat  què  volia dir,  exactament,  jugar a pilota,  els habitants d'aquell  satèl·lit  de Júpiter, no s'ho podien creure.  

 Però  ell va insistir:  "em vau donar forma  de  nen  i també  ment  de nen  i allò que  em tenia més clar dins  del meu cap  era això:  jugar  a pilota".

Seguint l'eixida de fanal Blau

 Senyal de llum
pampallugues amigues
en la distància.
Com l'aigua llima
lentament
cada còdol del riu,
així l'amic
desgasta tendrament,
poleix, cada tristesa.

Geometries clandestines

Les  línies  paral·leles,  

allà,  a l'infinit,  

quan ningú  
no les  pot veure,  

es busquen,  

fins a trobar-se 
en un punt  
d'intersecció.

Centenari de Màrius Torres

El dia  30  d'agost,   és  un dilluns,   podríem fer  un altre  homenatge de la catosfera.  

Aquest  és  un centenari,  val la pena  de posar-s'hi.

Com sempre,  en el mateix  dia,  només  cal que cadascú  faci  un  apunt  a l'estil del seu propi  blog.

Un altre cop amb el meu "Home de caramel"

"Un retrat plural del jazz,   és  una exposició  que durant tot el mes de juliol podem veure a la galeria Esther Montoriol (Diputació, 339). Es tracta de les interpretacions que han fet del jazz trenta artistes joves menors de trenta anys, capitanejats per l'inclassificable escultor i reciclador Manel Rubiales sota el comissariat d'Iván Bravo."

"Singular també és Alone together, una animació d' Home de caramel a càrrec de Marc Esteban, Jordi Matosas i Oriol Rello, homenatge al trompetista i cantant Chet Baker, una delícia."
(els  dos fragments copiats  del Punt diari  del 11-07-10)

Us  l'enllaço  aquí sota


Alone Together from Home de Caramel on Vimeo.

Amagaré seguint a Barbollaire i a Deomises

Amagaré, 

un somriure
darrera cada  flor

de la finestra

més  alta.

Perquè vinguis  

a buscar-lo.
T'esperaré
al racó  
sota la teulada,

obert a bat  

per acollir-te.

Trobant inspiració en les Noves Flors i els pensaments

Escrit  i  dibuixat  a partir  d'un apunt  de Noves  flors

Quan les ones són flors
i les flors pensaments.
Teixiries lligams
amb garlandes de mar,
amb esquitxos de pètals,
camins de pensaments.
Estem sols.

Ni  lligams ni mirades
no esborren solituds.
I cerquem les tremolors
en els mots dels poemes
i ens trobem
en el cel infinit de la nit.
Quan els estels són mots
i els mots sentiments.

Dia 10 de Juliol

M'han arribat  aquests  tres cartells  per  mail.
Penso  que  potser  vol dir  que  alguna 
cosa  està  canviant  en la mentalitat  d'algunes  persones.

Sembla  que  a Berlin

també  hi serem!