divendres, 16 de juliol del 2010

Geometries clandestines

Les  línies  paral·leles,  
allà,  a l'infinit,  
quan ningú  
no les  pot veure,  
es busquen,  
fins a trobar-se 
en un punt  
d'intersecció.

28 comentaris:

  1. segurament és així...
    abans, ningú ho entendria...

    Moltes felicitats, Carme!

    Una bossa de petons dolços, d'abraçades infinites!

    :¬)********

    ResponElimina
  2. Xexu, :) si es trobessin davant de tothom ja no serien paral·leles... que no ho veus?

    Moltes gràcies, per la felicitació, poeta, segurament deu ser així... però jo tampoc ho he vist, eh?

    ResponElimina
  3. potser cal canviar-los el nom i dir-los "discretes" :)

    ResponElimina
  4. S'han de mantenir les aparences... sort que allà (a l'infinit) es poden esbravar una mica. :-)

    ResponElimina
  5. em recorda molt a un del smeus microcontes http://jmtibau.blogspot.com/2008/12/microcontes-amor-platnic.html

    ResponElimina
  6. A l'infinit segur que es trobaran. Almenys, així ho hem d'esperar. Ja que ens costarà de veure!

    *Sànset*

    ResponElimina
  7. Et deixo, com a present onomàstic, el seguiment del teu poema:

    Acròbata

    Acròbata entre les línies
    Que traces per indicar
    Els límits del bé i del mal,
    De l'amor i de la llunyania.

    I lluito contra l'equilibri
    Fràgil que costa de trobar,
    Contra l'huracà i el senyal
    Fals interpretat pel cor cec.

    I llepo el llim de les sínies
    Per si han quedat resquícies
    Del teu nom en la meva follia.

    I sagno perquè el cos vibri
    En escoltar les vils notícies
    Del teu adéu, i la veu sigui gemec.



    d.

    ResponElimina
  8. Sempre ho he intuït. Perquè seguir en paral·lel si poden estar plegades.

    ResponElimina
  9. El que importa és el punt...Ja t'hop vaig dir...Màgic.

    ResponElimina
  10. Primer felicitar-te per el teu sant, i les linees ja fan bé d'ajuntar-se, doncs és el plaer que dona sortir del que és normal

    ResponElimina
  11. ja t'ho he dit a les Itineràncies però ho torno a dir per si un allò...

    Et segueixo a casa....

    Un petó

    :¬)**

    (3r intent de deixa el comentari)

    ResponElimina
  12. Per molts anys, Carme!

    Pel que fa al poema, suposo que tothom té dret a ajuntar-se i el simple fet d'haver nascut línia paral·lela no té perquè ser un impediment

    ResponElimina
  13. Clídice, m'has fet somriure, discretes, en són molt... ningú les veu mai! :)

    Mc, sempre seguint una norma tan rígida, sense descans, pobretes, al final crec que s'ho tenen guanyat. :)

    Ferran, ni la geometria, no és el que sembla, ja ho veus! M'ha fet somriure també, el teu comentari. Gràcies :)

    Jesús, que no sigui que havent-lo llegit fa temps em quedés l'inconscient patint per les pobres paral·leles... víctimes d'un amor impossible... :) No el recordava, però en llegir-lo de nou al teu enllaç, m'he adonat que l'havia llegit. Ho considerarem com un final feliç. :) Una abraçada.

    Sànset, doncs s'ha de tenir fe en els finals feliços... oi, que sí?

    Gràcies, deo, un bon regalet...

    óscar, ho veus? oi que sí? que ja es veia a venir? m'alegro que també ho pensis!

    Pilar el punt, tens raó, important i màgic...

    Gràcies, garbí, sortir-se una mica del camí marcat pot se r una gran cosa, elle s ho han descobert al final, al final... mé s val tard que mai. :)

    Gràcies per seguir, poeta, jo t'he seguit als comentaris del Lloc.. una abraçada.

    Teresa, no ho hauria de ser... no ho hauria de ser. Valguin els bons desitjos per elles, les paral·leles. Moltes gràcies, bonica!

    ResponElimina
  14. No sé si ho celebres. Per si de cas: moltes felicitats!

    ResponElimina
  15. L'infinit és el reialme dels somnis que no atrapem mai, allà on l'impossible es plega al nostre desig. Déu és, diuen, infinit...o Amor: el petó de dues parel.leles.
    Quantes coses que m'has fet venir al cap! La forma poètica que li has sabut donar m'ha encantat.

    ResponElimina
  16. Són unes romàntiques!! ;-))

    Ostres, tan curtet... i m'ha encantat! :-))

    ResponElimina
  17. Albert, el que celebro infinitament és tot l'afecte de la gent que se'n recorda de mi i em felicita. Gràcies!

    Moltes gràcies, Llaudal!

    estrip, :) una abraçada...

    Assumpta, romàntiques incorregibles! I l'infinit dóna per molt!

    ResponElimina
  18. CARMEEEEEEEEEE!!! FELICITATS!! Ostres, si avui és la Mare de Déu del Carme!! ;-))

    PER MOLTS ANYS!! :-)))

    ResponElimina
  19. Potser totes les paral·leles s'abracen en una cruïlla, a mi m'agrada que fos així...

    Des del mar.
    onatge

    ResponElimina
  20. Moltes gràcies, Assumpta!
    Un petonàs ben gros!

    onatge, un punt d'intersecció múltiple? trobada col·lectiva? :) seria bonic.

    ResponElimina
  21. Doncs vet aquí un bon motiu per deixar comentaris, benvolguda Carme :)

    Que passis / passeu tots molt bon cap de setmana.

    ResponElimina
  22. Ferran, moltes gràcies pel teu punt d'intersecció... :)

    A més a més, a aquestes hores, ja gairebé hem arribat a l'infinit!

    Bon cap desetmana per a tu, també, Ferran! Un petó.

    ResponElimina
  23. Si en seré de tanoca! ara que ja ha passat el dia me n'adono que és clar si ets dius Carme....i avui era el dia....amb retard felicitats!
    Sempre havia sospitat que les paral·leles tenien una mica de gelós de les perpendiculars....

    ResponElimina
  24. He trigat una mica en trobar la intersecció, però FELICITATS!!!

    ResponElimina
  25. Elvira, moltes gràcies bonica... les felicitacions, tu ja ho saps, no arriben mai tard... I em fa gràcia ell teu comentari perquè he preparat uns quants posts geomètrics i entre ells un de les perpendiculars... :)

    Gràcies , Rafel, una abraçada!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari