Senyal de llum
pampallugues amigues
en la distància.
Com l'aigua llima
lentament
cada còdol del riu,
així l'amic
desgasta tendrament,
poleix, cada tristesa.
pampallugues amigues
en la distància.
Com l'aigua llima
lentament
cada còdol del riu,
així l'amic
desgasta tendrament,
poleix, cada tristesa.
Igual que una cuca de llum, que ens acompanya i ens il.lumina les nits, aquelles hores més fosques...
ResponEliminaM'ha agradat aixó que dius de...així l'amic
desgasta tendrament,
poleix, cada tristesa.
Molt ben trobat...
M'agrada la imatge dels amics polint la tristesa....què maco!
ResponEliminal'amic desgasta tendrament, poleix cada tristesa..
ResponEliminafrancament preciós, la tendresa fa miracles...
Se't fa escàpola la tendresa per tots els colors Carme.
ResponEliminaSalut i Terra
Quina sort que només poleixi la tristesa.....
ResponEliminaJo també m'he enamorat dels amics que poleixen tristeses...
ResponEliminaperò hi ha amics que encenen alegries, com ara tu, estimada!
Una clucada d'ull!
ResponElimina;)
i pampallugues amigues!
Cada cop que passo per casa teva, Carme, m'endut un bocí de bellesa en forma d'escriptura i de dibuix. Res, perque ho sàpigues :)
ResponEliminala senzillesa de quatre mots ben expressats que arriben al cor.
ResponEliminaAnna, els amics sempre ens acompanyen sempre i també en les hores fosques, oi?
ResponEliminaGràcies, Elvira!
La tendresa sempre, i que no s'acabi mai, lolita...
Francesc, gràcies... que s'escapi la tendresa per tots els colors és l'única manera de continuar-ne tenint per sempre i que no es gasti mai. :) una abraçada.
garbí, potser és una sort... o potser no, qui sap? jo crec que també pooleix altres coses...
gràcies, zel, preciosa, tan de bo fos de veritat. Saber encendre alegries seria una cosa genial, genial!
Fanal blau, que no s'apaguin mai les pampallugues!
Ferran, mira... a més a més m'agradaria que t'enduguessis una abraçada. :)
Gràcies, Maria!
No podia deixar enrere aquest senyal de llum.
ResponEliminaM'agrada com perceps l'amistat.