Havien enviat un observador, perquè estudiés els costums de la gent.
Semblava que estava fent molt bé la seva feina i la seva aparença no creava cap sospita.
Quan li van demanar quins eren els objectius d'aquella espècie ell va contestar:
- Jugar a pilota
Un cop els va haver explicat què volia dir, exactament, jugar a pilota, els habitants d'aquell satèl·lit de Júpiter, no s'ho podien creure.
Però ell va insistir: "em vau donar forma de nen i també ment de nen i allò que em tenia més clar dins del meu cap era això: jugar a pilota".
Carme has fet un dibuix magnífic a partir de la foto. m'agrada moltíssim.
ResponEliminaAmb el text retrates molt bé la mentalitat dels xiquets i la seua necessitat de relacionar-se amb el medi mitjançant el joc.
Molt bo. :-))
ResponEliminaEncara sort que no el van enviar amb el cos i la mentalitat d'un polític...
Fantàstic, Carme! Dibuix i text.
ResponElimina("Jugar a pilota" és també un lema vital per a molts adults!)
juajajja... qué bo, aquest antropòleg va fer un gran treball de camp... però quin rotllo de treball! no hi ha quasi res més!!
ResponEliminaMira que n'ha fet de mal la Roja....
ResponEliminabona pensada!!!!!
aquest petit extraterrestre se les saps totes.
ResponEliminaGràcies
Pel color del pèl jo diria que era partidari de la selecció holandesa.
ResponEliminaSalut i Terra
Ben dibuixat! ben escrit! jajaja Júpiter ....molt bona jugar a pilota és clar ....molt original
ResponEliminaEstimada, doncs, visca el barça! Molt bonic...
ResponEliminaM'ha agradat molt, Carme!
ResponEliminai si hagués estat la ment d' un adult probablement també hagués tret la mateixa conclusió, jugar a pilota.. haw haw
ResponEliminaBonica proposta!
Una bona volta a la fotografia! Una nova interpretació que encara no havia llegit!
ResponEliminapilotacentrisme ni diuen, està molt extesa aquesta visió del món...
ResponEliminamolt bo el relat!!
salut!
No anava molt desencertat. La dèria obsessiva pel futbol sembla que ho engoleix tot. ^_^
ResponEliminaPerdició, ja tens raó, ja!
ResponEliminaricderiure, pilotacentrisme, molt bo... si mque està extesa, si, molt!
Gràcies, Albert!
lolita, em fas pensar en una petita continuació... i és que tens toa la raó!
Gràcies, Arlequí!
Visca el Barça, Zel! :) ;)
Gràcies, Elvira!
Francesc, segurament, al menys no veig que porti cap alte color vermell que ho desmenteixi. :)
Ho ha tingut clar, Jesús! :)
Garbí, je, je, je... crec que la dèria ja ve de lluny!
Ada, devia acabar aviat! O no! qui sap... crec que continuarà...
Gràcies, Isabel, tens tota la raó.
Mc, sort si no aquest extraterrestres ens destrueixen sense pensar-s'ho... clar que si tots fóssim com els polítics no n'hi hauria per menys.
Gràcies, Joana, una abraçada!
La pilota: una joguina que va i torna. O que l'altre et torna.
ResponEliminaMireu-vos això, si us plau: La Roja, els catalans i EROS RAMAZZOTTI
http://www.iltoscano.org/spagna-campione-del-mondo-grazie-alla-catalogna
Jajajaja quin observador més simpàtic!! :-))
ResponEliminaJugar a pilota és ben apte per a totes les edats i alhora, si ho pensam bé, quin joc més absurd i quantes passions aixeca! Molt divertit el post i de nou enhorabona pel dibuix :)
ResponEliminaLlaudal, gràcies per l'enllaç!
ResponEliminaAssumpta, sobretot sincer...
Gràcies, Caterina!
i tant que n'és d'important jugar a pilota!!!! jugar a quasevol joc ho és, s'aprén tant!!!!
ResponEliminaM'ha entusiasmat aquest relat de cència ficcó ple de ciència...No podia ser d'una altra manera!
ResponEliminaCarme...La teva imaginació creativa no té límits.
Jugar a qualsevol joc, és viure, és aoredre, rens raó rits!
ResponEliminaGràcies, Pilar, no penso pas que sóc molt imaginativa, jo, sempre he de buscar estímuls esterns per inventar... però això sí els busco i els trobo.
Sense proposar-s'ho va trobar una de les principals fonts d'energia de la Terra.
ResponEliminaFelicitats, és molt original i divertit.
ResponEliminaSalut!
Felicitats, és molt original i divertit.
ResponEliminaSalut!