Es deixa caure
amb desitjat vertigen,
fins a trobar-la.
No sabrem mai
si en aquest punt
de trobada
s'acaba el trajecte
de trobada
s'acaba el trajecte
o va més enllà i
es fon amb ella.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
M'agrada aquesta línia poeticogomètrica que has començat. Una idea, les que solament tinguen una relació tangencial, què seran, follaamigues?
ResponEliminaSalut i Terra
Mai sabem si acaba o tot just comença. Dependrà de cadascú i del seu estat d'ànim. Per mi, comença tot just ara!
ResponElimina*Sànset*
demostra una decidida convicció a trobar-se
ResponEliminaBona idea la de la perpendicularitat com a possible naixement de quelcom important.
ResponEliminaTambé trobo molta sensualitat en la manera en què es deixa caure...
Francesc, ja tinc una tangència rumiada, però n'hi ha moltes, de tangències diferents, hauré d'observar-les bé, però podria ser una bona opció la teva... :)
ResponEliminaSànset, doncs sí, així és millor, com tu dius...
Jesús, ben decidides...
Pilar, bon dia i gràcies per ser tant matinera.
Qualsevol dubte? moltes respostes les té el punt d'intersecció, cau de tantes i tantes incògnites...
ResponEliminaMolt bona Carme!
ResponEliminaEm quedo amb el "desitjat vertígen" i espero que no hi hagi patacada! auuuuuuuuuu!
je je je!
M'agraden aquestes geometries clandestines poesia geomètrica....vés a saber si després d'aquest volgut vertigen es fonen i creen , ara sí una altra figura...
ResponEliminaQuan es troben s'acaba el camí... o potser és aquest el principi?
ResponEliminaS'hi fon segur. Sempre m'han agradat els happy ends.
ResponEliminaO la parteix per la meitat ... potser.
ResponEliminaBona tarda Carme.
molt original, carme!
ResponEliminaEn aquest punt de trobada comença... i tant! ;-))
ResponEliminaiguals i oposades. fa pensar
ResponEliminaLa trobada està en un punt. Un punt per a la indiferència, un punt per oblidar, un punt per recordar? (Geometria emocional)
ResponEliminaDe vegades no m'agrada saber on acaba el trajecte, gaudeixo i vaig amb ell -el trajecte-. I quan ens deixem caure, qui sap on anem a parar, si és que parem... Les teves geometries desperten...
ResponEliminaDes del far.
onatge
Carme, només passo a felicitar-te (tots els sants tenenvuitada, no?) perquè el dia 16 no tenia internet!
ResponEliminaEspero que haguessis passat un feliç Sant!
Un petonet des de Saintes Maries de la mer!
Isabel, aquest punt se les sap totes i a sobre se les guarda!
ResponEliminaFiladora, sense patacada, per descomptat!
Elvira, si es fonen no se sap mai que pot sortir... :) perpendicularetes petitones, potser?
Ada, millor si és el pricipi.
Óscar, a mi també m'agraden, es nota, oi?
Pere, ostres! això sembla violència domèstica! :)
Gràcies, Mireia!
Assumpta, pot ser un començament!
Gràcies rits!
Noves Flors, doncs va fem una mica de geometria emocional, sembla que pinta bé!
onatge, totalment d'acord, a vegades el camí és el millor de tot!
Gràcies Arare, per felicitar mai no és tard! Valen vuitades i quinzenades i vint-i-sisades! Un petó!
Ostres, ostrres, ostres...
ResponEliminaI a mi que se m'ha passa felicitar-te! :(
Com que dius que hi ha vuitades i quinzenades, doncs això!
Un petó i molt molt dia!
Gràcis fanalet! Un petó ben gros!
ResponElimina