dimarts, 20 de juliol de 2010

Geometries clandestines 2 - perpendiculars

 Es deixa  caure
amb  desitjat vertigen,
fins  a trobar-la.

No sabrem  mai  
si  en aquest punt 
de trobada
s'acaba el trajecte
o va més  enllà i
es  fon amb ella.






20 comentaris:

  1. M'agrada aquesta línia poeticogomètrica que has començat. Una idea, les que solament tinguen una relació tangencial, què seran, follaamigues?
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Mai sabem si acaba o tot just comença. Dependrà de cadascú i del seu estat d'ànim. Per mi, comença tot just ara!

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. demostra una decidida convicció a trobar-se

    ResponElimina
  4. Bona idea la de la perpendicularitat com a possible naixement de quelcom important.
    També trobo molta sensualitat en la manera en què es deixa caure...

    ResponElimina
  5. Francesc, ja tinc una tangència rumiada, però n'hi ha moltes, de tangències diferents, hauré d'observar-les bé, però podria ser una bona opció la teva... :)

    Sànset, doncs sí, així és millor, com tu dius...

    Jesús, ben decidides...

    Pilar, bon dia i gràcies per ser tant matinera.

    ResponElimina
  6. Qualsevol dubte? moltes respostes les té el punt d'intersecció, cau de tantes i tantes incògnites...

    ResponElimina
  7. Molt bona Carme!
    Em quedo amb el "desitjat vertígen" i espero que no hi hagi patacada! auuuuuuuuuu!
    je je je!

    ResponElimina
  8. M'agraden aquestes geometries clandestines poesia geomètrica....vés a saber si després d'aquest volgut vertigen es fonen i creen , ara sí una altra figura...

    ResponElimina
  9. Quan es troben s'acaba el camí... o potser és aquest el principi?

    ResponElimina
  10. S'hi fon segur. Sempre m'han agradat els happy ends.

    ResponElimina
  11. O la parteix per la meitat ... potser.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  12. En aquest punt de trobada comença... i tant! ;-))

    ResponElimina
  13. La trobada està en un punt. Un punt per a la indiferència, un punt per oblidar, un punt per recordar? (Geometria emocional)

    ResponElimina
  14. De vegades no m'agrada saber on acaba el trajecte, gaudeixo i vaig amb ell -el trajecte-. I quan ens deixem caure, qui sap on anem a parar, si és que parem... Les teves geometries desperten...

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina
  15. Carme, només passo a felicitar-te (tots els sants tenenvuitada, no?) perquè el dia 16 no tenia internet!

    Espero que haguessis passat un feliç Sant!

    Un petonet des de Saintes Maries de la mer!

    ResponElimina
  16. Isabel, aquest punt se les sap totes i a sobre se les guarda!

    Filadora, sense patacada, per descomptat!

    Elvira, si es fonen no se sap mai que pot sortir... :) perpendicularetes petitones, potser?

    Ada, millor si és el pricipi.

    Óscar, a mi també m'agraden, es nota, oi?

    Pere, ostres! això sembla violència domèstica! :)

    Gràcies, Mireia!

    Assumpta, pot ser un començament!

    Gràcies rits!

    Noves Flors, doncs va fem una mica de geometria emocional, sembla que pinta bé!

    onatge, totalment d'acord, a vegades el camí és el millor de tot!

    Gràcies Arare, per felicitar mai no és tard! Valen vuitades i quinzenades i vint-i-sisades! Un petó!

    ResponElimina
  17. Ostres, ostrres, ostres...
    I a mi que se m'ha passa felicitar-te! :(
    Com que dius que hi ha vuitades i quinzenades, doncs això!
    Un petó i molt molt dia!

    ResponElimina
  18. Gràcis fanalet! Un petó ben gros!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari