diumenge, 11 de juliol del 2010

Trobant inspiració en les Noves Flors i els pensaments

Escrit  i  dibuixat  a partir  d'un apunt  de Noves  flors

Quan les ones són flors
i les flors pensaments.

Teixiries lligams

amb garlandes de mar,

amb esquitxos de pètals,

camins de pensaments.

Estem sols
.
Ni  lligams ni mirades
no esborren solituds.

I cerquem les tremolors

en els mots dels poemes

i ens trobem

en el cel infinit de la nit.

Quan els estels són mots

i els mots sentiments.


16 comentaris:

  1. Jo esper que la meva mirada pugui esborrar un poc algunes solituds. A mi, les vostres, sí que m'ajuden. Bon diumenge, Carme!

    ResponElimina
  2. ...Creus en les causalitats? Res a veure amb les casualitats. Hi creus? Em reconc totalment en les teves paraules.
    El poema d'avui és una meravella.
    Bon dia, Carme.

    ResponElimina
  3. Sí, sí que ajuden Vida... és una manera de dir. Potser haguera hagut de dir "no esborren de tot" solituds... Gràcies, bon diumenge, bonica!

    Pilar, gràcies maca... no sé què dir-te sobre les casualitats... crec en les casualitats i també crec que les casualitats a vegades ens diuen coses... M'agrada que t'hi reconeguis, qua això passa és una felicitat compartida. Bon diumenge!

    ResponElimina
  4. Un poema preciós preciós de veritat uf! m'agrada tot però sobretot els darrers versos! Bon diumenge!

    ResponElimina
  5. Preciós poema, jo vull garlandes de mar i esquitxos de pètals dels que ens ofereixes, maravellosa imatge.

    ResponElimina
  6. Preciós poema Carme, i la imatge preciosa.

    Bon diumenge !!

    Petonets

    ResponElimina
  7. quan els estels són mots i els mots sentiments...
    teixim en solitari un cel que és de tots

    un poema que fa pampalluguetes amb tants estels que n'hi ha...tant sentiment..

    Preciós!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  8. Els meus sentiments anaven i venien com les onades mentre llegia al cel el que tu escrivies, les teves paraules.
    Versos de soledat ... perquè ens agraden tant?

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  9. Gràcies, Elvira, tot el mèrit és de Noves Flors que m'ha inspirat.

    Natàlia, t'ensenyaré a trenar garlandes de mar alguna estoneta ... gràcies per venir, bonica!

    Gràcies, Lisebe!

    lolita, teixim en soliati un cel que és de tots, és una bona manera de veure-ho...

    Pere, potser ens agraden tant perquè la solitud és allò més íntim que tenim, més nostre. I emmirallar-se en els mots d'un altre a vegades va tant bé com expressar els propis mots. Bona tarda, Pere.

    ResponElimina
  10. Ui, moltíssimes gràcies, per haver agafat un poema meu com a base per escriure'n tu un tan preciós. M'encanta, així és que... me'l guarde!

    ResponElimina
  11. Un bon maridatge entre dibuix i paraules, entre sentiments i versos, entre colors i ombres...

    Una abraçada des del mar.
    onatge

    ResponElimina
  12. Carme, sóc jo una altra vegada. He posat la teua versió davall de la meua i ha quedat preciosa!!! Passa pel meu blog i veuràs.

    ResponElimina
  13. Gràcies, Noves Flors, ara passo cap allà a deixar un comentari, que de veure-ho, ja ho he vist.

    Una abraçada, sense mar, onatge!

    Gràcies fanalet!

    ResponElimina
  14. Meravilhosa poesia de Carme. Un còp de mai, que te convida de cercar los mots , coma las estèlas jos lo cèl infenit de la nuèch...

    ResponElimina
  15. Sempre necessitem alguna cosa on agafar-nos per trobar els mots. Gràcies per venir manjacostel. Una abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari