dilluns, 10 d’octubre del 2011

Nina penjada d'un fil

De  la foto  de la capçalera  d'en Pep


Amagada,  dins la fosca
en un reflex  de  llum,
em crida la nina.

Mudada,  orgullosa,
amb un balanceig  suau,
sembla defugir-me, la nina

M'atreu  i m'admira
no se  pas com endur-me-la.
Faig l'últim esguard a la nina.

La  deixo,  l'oblido
ni tant sols  la reconec
és ella, que ara em ve a buscar?

diumenge, 9 d’octubre del 2011

No ho digueu a ningú


Els  meus pares  no ho volen,  que la Boira  dormi amb mi.

Diuen que ella  té  la seva  caseta  al jardí  i que allà  és  on està millor i que els nens com jo han de dormir  sols  al seu llit.

Però ells no saben  que la Boira  està millor aquí,  amb  mi   i que a mi també  m'agrada  que vingui.

Si no  volgués  dormir  amb mi...  com  se li hauria  acudit  de venir quan  jo ja  sóc al llit  i ja està  tot tancat,  passant  d'esquitllentes  entre  els barrots  de la finestra?  I  no sé  com s'ho fa  però  sempre  desapareix  abans que vingui la  mare  a despertar-me.


Un conte pel Blog dels  contes  divers

dissabte, 8 d’octubre del 2011

Els poemes de l'abecedari


Open publication - Free publishing - More blogs


Primer vaig  pujar  aquest arxiu a Lulú.  Allà  es  pot comprar si el voleu.  Però  la vista  prèvia  de Lulú no és  gaire  maca.  I el vaig  tornar  a pujar  a Issuu  per  tenir  aquesta  vista  de llibre  virtual.
De fet  l'objectiu era  aquest,  tenir-lo  virtual,  no pas comprar-lo.
Ara tenim les  dues  opcions.

A  Lulú

divendres, 7 d’octubre del 2011

Encara



A cada pas, un pètal caigut
a cada mot,  una flor eixuta.
Com senyals inequívocs
de perfums que perduren
enllà del temps i de cada somni.

El tou dels  dits
serva  l'olor,  encara.
......................................................Carme
                                                             
Pètals de llum
servats encara
en sentors de vida.
.................................................Jordi Dorca

"Cap flor és eixuta
si neix del teu record.
Cap perfum és comparable
a la dolcesa del teu cos."

..................................................Barbollaire


En la sendera de les flors,

arcs iris de colors 

i multitud d'aromes,

treuen el cap per la finestra del temps

i em vénen a trobar.
.............................................................Pilar


L'essència roman.

Aromes de perfums

que ens esvaloten.
.........................................................Fanal Blau

Perfums esvalotats
pètals de besos
abraçada floral
......................................................Elfreelang

Pètals caiguts
bressol de lluna;
Somnis d'estels
amb perfum de flors.
............................................................Mª Roser

dijous, 6 d’octubre del 2011

Escletxes


d'una foto  del  Barbollaire

Furtives flors, gronxant
d'un fil de fina tija...
No en faré un ram
ni les tindré captives.
Tacte tan  fràgil a les  mans.
Camino  prop del mur
i em freguen els  cabells.

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Més poemes per la marató de TV3

He volgut participar  a  la iniciativa  de  Poemes  per  la Marató.  
Els  poemes ja  estan enviats,  ara  em falta  les  il·lustracions. El tercer  d'aquests  poemes  feia  el  nº  100  dels  que havien ja  rebut.
Les il·lustracions les  enviaré  amb  paper  i pinzells,    ara que ja em vaig  entrenant,  però mentre  me les  penso,  faig proves  amb  paint.






1.-  Aprofundeixes  arrels
amb  una força nova.
L'eixert recomença
nous camins  en tu.
Compartint la saba 
essència de  vida.
















2.- Allargo  la mà
com en un comiat tranquil.
Pren-la,  plàcidament.
Tinc  un esqueix de mi
per  perllongar  el batec
i el ritme dels  teus  passos












3.-Qui  sóc  jo?
administrador venturós
de generositats alienes.
Et  duc en mi,
bategarem plegats.
Jo  et manllevo  cos
recolza't en la meva  ànima.











dimarts, 4 d’octubre del 2011

Dones d'heura de Marta Pérez Sierra

Presentació de  llibre  o  un delicat  espectacle al Vinseum  de Vilafranca

Foto de família,  d'esquerra  a dreta: Enric, Sandra, Pilar, Carme, Mª Roser, onatge, Galionar
 (moltes  gràcies  a la Mª Roser  per  haver-me  enviat  la foto)

Primer  de tot  l'Anna   Ruiz,  ens  va fer una presentació  acurada,  sensible,  aprofundint  tant  en els poemes que  a mi em semblava estar-los  rellegint de nou  i descobrint emocions.

Després  va  parlar  la Marta,  i ens  va explicar  una mica  d'on havia sortit  el llibre.  La Marta  es  va  inspirar en uns quadres  per escriure  els poemes.  Els  quadres  anaven passant   en aquest muntatge  d'imatges,  a la pantalla.

I després  la Música,  les  cançons  precioses,  i  el recitat  d'alguns  poemes.


Finalment  el retrobament  amb  els  amics  i amigues  blocaires  tot  fent una copa  de cava  i unes  pastes.

La  Sandra  de  Papallones  a la llum,  la Mª Roser  de Petiteses,  La  galionar  de  l'Espai  de Galionar,  l'onatge  del blog  Onatges,  la Pilar  del blog  Encesa  de llum  i  evidentment  La  Marta  Pérez  Sierra

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Una rosa és una rosa


Aquarel·la  de l'Anton


Caiguda  o no,  una rosa  és  una  rosa...  
La tendresa  de cada  pètal  no s'acaba,
només  es vesteix d'altres  colors.
Duré  el teu  pètal acaronant-me  el cor.


L'Anton  i jo  ens  hem posat d'acord  per  enviar  aquest  meu text i la  seva  aquarel·la  als  poemes  per  la Marató.  Com  una metàfora  d'un trasplantament.  Si voleu escriure  poemes  per la Marató,  informeu-vos a:  http://poemesperalamarato.blogspot.com/

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Sóc una dona, saps què vol dir?

Relat  per  al Joc  Literari  de  Tens un racó  dalt  del món.

De  tant  en tant,  ell li deia  en plena  conversa: "Sóc  un home". Ho deia com si volgués  fer-se  perdonar  alguna  mena de mancança  coneguda  i  que estava  a  la  vista  de tothom.  I ella  entenia  el que ell volia dir.

El dia que ella  va  voler  utilitzar  la mateixa  formula  i va dir:
-  Sóc  una dona...
- ........
- Sóc  una dona, saps què  vol dir?
- I  jo  sóc  un home...  no,  no sé  ben bé què  vols dir...



dissabte, 1 d’octubre del 2011

Joc 214è de Jesús Tibau

Són un dinosaure  i no em vull despertar....
així  no penso que ja ens vam extingir.



El dinosaure  va fer  un gran badall  i se'ns va encomanar. Tot  el país  va  badallar  amb  ell.








Participació  al 214è  Joc  literari  d'homenatge  a Monterroso

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari