divendres, 7 d’octubre de 2011

Encara



A cada pas, un pètal caigut
a cada mot,  una flor eixuta.
Com senyals inequívocs
de perfums que perduren
enllà del temps i de cada somni.

El tou dels  dits
serva  l'olor,  encara.
......................................................Carme
                                                             
Pètals de llum
servats encara
en sentors de vida.
.................................................Jordi Dorca

"Cap flor és eixuta
si neix del teu record.
Cap perfum és comparable
a la dolcesa del teu cos."

..................................................Barbollaire


En la sendera de les flors,

arcs iris de colors 

i multitud d'aromes,

treuen el cap per la finestra del temps

i em vénen a trobar.
.............................................................Pilar


L'essència roman.

Aromes de perfums

que ens esvaloten.
.........................................................Fanal Blau

Perfums esvalotats
pètals de besos
abraçada floral
......................................................Elfreelang

Pètals caiguts
bressol de lluna;
Somnis d'estels
amb perfum de flors.
............................................................Mª Roser

29 comentaris:

  1. "Cap flor és eixuta
    si neix del teu record.
    Cap perfum és comparable
    a la dolcesa del teu cos."


    (espero perdonis la gosadia de seguir-te tant pobrament...)

    Bon dia, Carme
    Petonets dolços :¬)***

    ResponElimina
  2. Potser és que a cada pas que fem perdem un bou i la seva esquella.

    Ens haurem d'esforçar a guardar les millors aromes romanents.

    ResponElimina
  3. ... sempre ens quedarà la tèbia i subtil fragància i allà on estiguem, on el temps ens porti, flairant el tou del dits (recordant) la podem reviscolar, perquè hi ha mots i coses que no moren mai.

    (si m’ho permets, trobo que l’alegria del dibuix no s’adiu amb la tristor o reflexió del poema **no t’ho prenguis malament eh**)

    ResponElimina
  4. És inevitable que anem deixant coses darrere nostre. Però mentre el record que en conservem sigui bo, no les acabem de perdre del tot.

    ResponElimina
  5. Ostres tu, fa dies que vaig llegint els poemes però no sé mai què dir, i em sap greu! Però estic aquí, eh!

    ResponElimina
  6. per sort els aromes són cíclics i tornaran. DE vegades va be deixar escapar coses per rebre'n de noves

    ResponElimina
  7. Bonic i acolorit dibuix per una desapareguda sensació, en un canvi estacional. No pots amagar el positivisme que portes dins.

    ResponElimina
  8. Perdoneu-me si faig intepretació lliure del poema, però... tot el que vivim, es transforma en record, i deixa una senyal determinada en el nostre camí. Si mirem enrere potser encara la podem distingir...

    ResponElimina
  9. Bon dia, Barbollaire, em sembla tot un privilegi que em portis la teva poesia fins aquí. Moltíssimes Gràcies.

    Porquet, a vegades ens hi hem d'esforçar i a vegades es guarden soles sense cap esforç, depèn...

    Carme, el teu afegit o la teva interpretació em sembla perfecta, precisament és això el que intentava transmetre. No sembla que ho hagi aconseguit si sembla massa trist. No volia ser-ho. Que bé que el dibuix li doni el contrapunt. Carmeta, maca, com podria enfadar-me per un comentari proper, sincer i que m'aporta un retorn d'una excel·lent lectora com tu? :) Impossible. Al contrari, te l'agraeixo molt i molt. Jo sé el que vull dir i no ho dic bé si sona trist. Gràcies i una abraçada,

    Mai no les perdem del tot, Mc! D'això n'estic convençuda!

    XeXu, gràcies, maco. Sé que hi ets! No et preocupis pels comentaris. Una abraçada amb totes les lletres.

    Garbí, doncs sí.. així mateix, els aromes tornaran, segur i cada època té els que li són propis.

    Gràcies Mª Antònia! Un petó.

    Bona interpretació, Yáiza, només un afegit hi faria... a vegades no cal ni mirar enrere, en el moment present, en l'ara, encara sentim perfums el passat.

    ResponElimina
  10. Ostres!!!! Feia anys i anys que ningú em deia Carmeta, m’has fet riure moltíssim.

    Recordar no sempre és trist, és més aviat nostàlgic. (encara que jo abans he dit tristor). Però tens raó quan dius que el color és el contrapunt, perquè hi ha cops que recordant ens il•luminem. Apa, ja està tot arreglat. Et torno l’abraçada, Carmeta ;DD

    ResponElimina
  11. Pètals de llum
    servats encara
    en sentors de vida.

    ResponElimina
  12. :) si has rigut vol dir que no t'han molestat les confiances de dir-te Carmeta. A mi no em molesta gens, tot i que m'ho han dit poques vegades. Recordo que fa un temps vaig llegir "Retrat de Carme en penombra" i a la protagonista li molestava un munt que li diguessin Carmeta i també he conegut altre persones que els molesten els diminutius, jo els trobo carinyosos, però procuraré que sigui sense abusar! Apa, com tu dius, tot arreglat! :D

    ResponElimina
  13. Jordi, afegeixo la teva llum, que potser li fa falta al meu poema. L'hauria de tenir, però no la té! :) Gràcies

    ResponElimina
  14. M'heu recordat la roda poètica ;-))

    ResponElimina
  15. Hi ha perfums que perduren perquè impregnen el cor.
    (I amb aquest comentari m'ha vingut una idea , un indici de poema que escriuré ara mateix abans que se me'n vaja del cap. Carme, ets una font d'inspiració!!!) :)

    ResponElimina
  16. Un temps que transcòrre plàcid amb un grapat de sensacions que perduren en la memòria...

    ResponElimina
  17. En la sendera de les flors,
    arcs iris de colors
    i multitud d'aromes,
    treuen el cap per la finestra del temps
    i em vénen a trobar.

    ResponElimina
  18. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  19. Records i somnis perduren,
    sempre va be tenir-ne en el calaix de la memòria.

    ResponElimina
  20. L'essència roman.
    Aromes de perfums
    que ens esvaloten.

    ResponElimina
  21. Perfums esvalotats
    pètals de besos
    abraçada floral

    ResponElimina
  22. quin goig llegir tot aixo
    em feu enveja...

    ResponElimina
  23. Quina delícia venir a ca teva, Carme! Aquests perfums, els pètals, els versos... una delícia!

    ResponElimina
  24. Gràcies, Jordi!

    Assumpta, dons que bé, no? Ja o ens caldrà muntar-la allà, aquí mateix també funciona!

    Noves flors, tots som font d'inspiració els uns pels altes. Aquesta és una de les moltes màgies dels blogs.

    Una abraçada, Judit!

    Gràcies, Pilar, seguim afegint més versos al poema conjunt!

    Pep, setia trist tenir-lo buit, oi?

    Gràcies, Fanal Blau! seguim fent créixer els versos!

    Una abraçada igual de floral que la teva, Elfree!

    sargantana, gràcies per venir!

    Guspira, que bé que et sembli una delícia! Gràcies!

    ResponElimina
  25. Pètals caiguts
    bressol de lluna;
    Somnis d'estels
    amb perfum de flors.

    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  26. Em sap greu! Mai sé què posar, Carmónssia. Em quedo travada quan llegeixo els vostres poemes...

    ResponElimina
  27. Una mica tard, però ja estàs afegida. Disculpa però he estat fora, aquest cap de setmana. Un petó!

    Anna, guapa, ja m'agrada veure't per aquí denou... encara que diguis que no saps què posar.

    ResponElimina
  28. “Encara” tenim dits
    i cada dia neixen flors,
    fem camí, i sota de
    cada pedra un poema
    amb la metàfora
    de la vida...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari