diumenge, 9 d’octubre del 2011
No ho digueu a ningú
Els meus pares no ho volen, que la Boira dormi amb mi.
Diuen que ella té la seva caseta al jardí i que allà és on està millor i que els nens com jo han de dormir sols al seu llit.
Però ells no saben que la Boira està millor aquí, amb mi i que a mi també m'agrada que vingui.
Si no volgués dormir amb mi... com se li hauria acudit de venir quan jo ja sóc al llit i ja està tot tancat, passant d'esquitllentes entre els barrots de la finestra? I no sé com s'ho fa però sempre desapareix abans que vingui la mare a despertar-me.
Un conte pel Blog dels contes divers
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Aish! Quin mini-conte més tendret. =)
ResponEliminaHome, és clar que la Boira sap el que es fa, no voldran que vagi a dormir a la caseta del jardí quan pot dormir al llit amb el seu millor amic!
ResponEliminaquin conte més bonic, carme. i el dibuix. l'has fet tu?
ResponEliminaahir la marina llepava els peus i les cames de l'aicard, plens de ferides, amb un delit!
quina cara de felicitat fan lo xiquet i la boira, dormint junts.
Ui... i ara què hem de fer? Pensa que si els pares ho diuen deu ser per qüestions d'higiene i tal... I si els hi demanes que deixin que la Boira dormi a la teva habitació però no al llit? :-))
ResponEliminaDe totes formes, estigues ben tranquil que jo no diré res. Paraula! :-))
Yáiza, a vegades les imatges dels contes divers, fan sortir de mi coses impensables! ;)
ResponEliminaXeXu, és que els pares tenen cada cosa!
Iruna, el dibuix és del blog dels contes divers i mira m'ha inspirat així... (un secret... jo mai no dormiria amb un gos ni deixaria que hi dormissin els nens, però un conte és un conte)
Assumpta, ja tampoc diré res, però que consti que estic totalment d'acord amb els pares aquests!
(Jo també!!)
ResponEliminaAra bé... posar una manta vella a terra i que la Boira dormi allí... potser hauriem de confiar en el xiquet i fer aquest pacte :-)
Es un conte encantador. Quina complicitat que hi ha entre els menuts i les seves mascotes!
ResponEliminaBé, molt higiènic no se si és, però el gos de casa dormia on li venia de gust i tots estàvem la mar de bé.
Assumpta :) no sé pas si... funcionaria, però es podria provar! ;)
ResponEliminaGlòria, és que jo no he tingut mai gos ni gat ni cap altra mascota i no em puc imaginar tenir-los a casa i molt menys al llit. Ara, accepto que poden ser manies dels que no estem acostumats a tenir els animals a prop. Per a mi com estan millor és un bon tros lluny. Dit això, també he de reconèixer que hi ha algun gos d'alguns amics que em cau molt bé.
Aquest gos és com la boira, a la nit entra per les finestres obertes i al matí desapareix ... i a més és savi.
ResponEliminaBona nit Carme:)
(Aquest mini conte té tot el contingut d'un gran conte.)
no sé quin dels dos dorm més a gust
ResponEliminaQuan era petita teníem un gos, el Món, dormia al menjador amb la porta ajustada , però sempre l’ajustàvem de tal manera que acabava a la l’habitació on dormia amb la meva germana i, ves per on sempre ens escalfava els peus. (però no ho diguis a ningú que ell també ho feia d’esquitllentes).
ResponEliminaTendre i bonic.
Pere, ara m'has fet pensar que aviat haurem de tancar les finestres a la nit i que no sé pas com s'ho faran... Bon dia, Pere. M'alegro que t'agradi.
ResponEliminaJesús, fa de mal dir, oi?
Carme, el teu conte personal també m'agrada molt. Jo no he tingut mai gos. us escalfava els peus, je, je, je...
Carme un conte petit, bonic i eixerit,
ResponEliminad'un nen petit, bonic i eixerit
i un gos petit, bonic i eixerit...
Suposo que el gosset deu ser més calentó que una manteta. Quan faci fred , abans que la mare tanqui la finestra, l'animaló es pot amagar sota el llit...
Ja sé que no hauria de donar idees, però em solidaritzo amb els dos...
Petons,
M. Roser
Doncs un conte ben bonic! Em sembla que mai em cansaré de llegir contes per nens petits, són tan bonics...
ResponEliminaTinc amigues que tenen gos i potser tota la nit no el deixen dormir dins, però sí estirar-se els peus del llit!
Bona nit Carme.
Mª Roser, no t'importi donar idees, això vol dir que els personatges t'han agradat i els has acollit! :) Gràcies, maca!
ResponEliminaPilar, moltes gràcies! I molt bona nit! A mi també m'agraden els contes.