diumenge, 9 d’octubre de 2011

No ho digueu a ningú


Els  meus pares  no ho volen,  que la Boira  dormi amb mi.

Diuen que ella  té  la seva  caseta  al jardí  i que allà  és  on està millor i que els nens com jo han de dormir  sols  al seu llit.

Però ells no saben  que la Boira  està millor aquí,  amb  mi   i que a mi també  m'agrada  que vingui.

Si no  volgués  dormir  amb mi...  com  se li hauria  acudit  de venir quan  jo ja  sóc al llit  i ja està  tot tancat,  passant  d'esquitllentes  entre  els barrots  de la finestra?  I  no sé  com s'ho fa  però  sempre  desapareix  abans que vingui la  mare  a despertar-me.


Un conte pel Blog dels  contes  divers

15 comentaris:

  1. Aish! Quin mini-conte més tendret. =)

    ResponElimina
  2. Home, és clar que la Boira sap el que es fa, no voldran que vagi a dormir a la caseta del jardí quan pot dormir al llit amb el seu millor amic!

    ResponElimina
  3. quin conte més bonic, carme. i el dibuix. l'has fet tu?

    ahir la marina llepava els peus i les cames de l'aicard, plens de ferides, amb un delit!

    quina cara de felicitat fan lo xiquet i la boira, dormint junts.

    ResponElimina
  4. Ui... i ara què hem de fer? Pensa que si els pares ho diuen deu ser per qüestions d'higiene i tal... I si els hi demanes que deixin que la Boira dormi a la teva habitació però no al llit? :-))
    De totes formes, estigues ben tranquil que jo no diré res. Paraula! :-))

    ResponElimina
  5. Yáiza, a vegades les imatges dels contes divers, fan sortir de mi coses impensables! ;)

    XeXu, és que els pares tenen cada cosa!

    Iruna, el dibuix és del blog dels contes divers i mira m'ha inspirat així... (un secret... jo mai no dormiria amb un gos ni deixaria que hi dormissin els nens, però un conte és un conte)

    Assumpta, ja tampoc diré res, però que consti que estic totalment d'acord amb els pares aquests!

    ResponElimina
  6. (Jo també!!)

    Ara bé... posar una manta vella a terra i que la Boira dormi allí... potser hauriem de confiar en el xiquet i fer aquest pacte :-)

    ResponElimina
  7. Es un conte encantador. Quina complicitat que hi ha entre els menuts i les seves mascotes!
    Bé, molt higiènic no se si és, però el gos de casa dormia on li venia de gust i tots estàvem la mar de bé.

    ResponElimina
  8. Assumpta :) no sé pas si... funcionaria, però es podria provar! ;)

    Glòria, és que jo no he tingut mai gos ni gat ni cap altra mascota i no em puc imaginar tenir-los a casa i molt menys al llit. Ara, accepto que poden ser manies dels que no estem acostumats a tenir els animals a prop. Per a mi com estan millor és un bon tros lluny. Dit això, també he de reconèixer que hi ha algun gos d'alguns amics que em cau molt bé.

    ResponElimina
  9. Aquest gos és com la boira, a la nit entra per les finestres obertes i al matí desapareix ... i a més és savi.

    Bona nit Carme:)
    (Aquest mini conte té tot el contingut d'un gran conte.)

    ResponElimina
  10. Quan era petita teníem un gos, el Món, dormia al menjador amb la porta ajustada , però sempre l’ajustàvem de tal manera que acabava a la l’habitació on dormia amb la meva germana i, ves per on sempre ens escalfava els peus. (però no ho diguis a ningú que ell també ho feia d’esquitllentes).
    Tendre i bonic.

    ResponElimina
  11. Pere, ara m'has fet pensar que aviat haurem de tancar les finestres a la nit i que no sé pas com s'ho faran... Bon dia, Pere. M'alegro que t'agradi.

    Jesús, fa de mal dir, oi?

    Carme, el teu conte personal també m'agrada molt. Jo no he tingut mai gos. us escalfava els peus, je, je, je...

    ResponElimina
  12. Carme un conte petit, bonic i eixerit,
    d'un nen petit, bonic i eixerit
    i un gos petit, bonic i eixerit...
    Suposo que el gosset deu ser més calentó que una manteta. Quan faci fred , abans que la mare tanqui la finestra, l'animaló es pot amagar sota el llit...
    Ja sé que no hauria de donar idees, però em solidaritzo amb els dos...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  13. Doncs un conte ben bonic! Em sembla que mai em cansaré de llegir contes per nens petits, són tan bonics...

    Tinc amigues que tenen gos i potser tota la nit no el deixen dormir dins, però sí estirar-se els peus del llit!

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  14. Mª Roser, no t'importi donar idees, això vol dir que els personatges t'han agradat i els has acollit! :) Gràcies, maca!

    Pilar, moltes gràcies! I molt bona nit! A mi també m'agraden els contes.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari