De tant en tant, ell li deia en plena conversa: "Sóc un home". Ho deia com si volgués fer-se perdonar alguna mena de mancança coneguda i que estava a la vista de tothom. I ella entenia el que ell volia dir.
El dia que ella va voler utilitzar la mateixa formula i va dir:
- Sóc una dona...
- ........
- Sóc una dona, saps què vol dir?
- I jo sóc un home... no, no sé ben bé què vols dir...
...I l'home, va haver de consultar molts diccionaris, no obstant això, no va trobar la definició correcta als diferents matisos que contenien la paraula "dona". Era tan minúscul aquell mot...
ResponEliminaUn dia, se li va ocórrer mirar dins seu i allà en va trobar el significat que cercava. La seva essència era dona.
Al final ho va entendre tot.
Costa contestar aquestes preguntes.. ;-)
ResponEliminaBon diumenge, Carme!
No quedem molt bé els homes, però m'agrada com te n'has sortit.;-)
ResponEliminauiiiiiiiiiiii, la dona!!! Quant homens voldrien per uns instants poder arribar fins on arribem nosaltres que com el Totpoderós tenim el do de la ubicuitat, hi som a tota els llocs al mateix temps!!!
ResponEliminaGràcies carme per la teua reivindicació!!!
... el problema és quan a vegades nosaltres ens en oblidem. Sí, feliçment sóc una dona.
ResponEliminaMagnífic relat.
Els homes som més simples i les dones esteu més elaborades, o almenys és el que em sembla a mi. :)
ResponEliminaMare de déu, els homes som taaaaan simples...
ResponEliminajo tinc un manual d'instruccions en algun calaix de casa, però m'agrada més anar descobrint com funciona a poc a poc.
ResponEliminaPerò que bo! Però que rebó! Sí, per naturalesa els homes són més simples que les dones, i nosaltres més complexes. Moltes de les seves simplicitats que ens exasperen no tenen ni de bon tros la intenció negativa que els donem, només serveixen per constatar les diferències. Mai se m'hauria ocorregut que tot plegat hagués pogut quedar reflectit en uns ratlles tan curtes, encertades i intenses.
ResponEliminaPerò que bo!
Una forta abraçada!
Jo m'afegeixo al comentari de Galionar. Sóc una dona. Ja està tot dit!
ResponEliminaPetons, Carme!
Nosaltres us coneixem força bé però dissimulem i fem veure que no ens assabentem de res.
ResponEliminaCoses de la convivència i per si de cas ...
Bon dia Carme:)
Em penso Carme que hi ha respostes múltiples...bona proposta, bones preguntes
ResponEliminaA mi també m'ha agradat molt.
ResponEliminaSom persones... al cap i la fi, amb les nostres particularitats individuals, on no hi hauria d'haver diferències.
ResponEliminaPobres homes, m'estan fent llastimeta i tot. Però nosaltres... som dones. No es pot dir més!
ResponEliminaPilar, segur que són molts que ho entenen tot... si s'escolten prou bé.
ResponEliminaMc, crec que a mi també em costaria de contestar! :)
Jp, a mi que no m'agrada gens fer les bromes aquestes típiques que fan quedar els homes malament, per una sèrie de coincidències,que no cal explicar, avui m'ha sortit així. Amb disculpes si cal. Sé que molts, molts no us mereixeu aquestes bromes.
Joana, gràcies a tu, una abraçada!
Tens raó, Carme, ens n'oblidem més d'un cop!
Josep Lluís, potser vagi una mica per aquí. Però podríem dir-ho d'una altra manera. Els homes fan que les coses siguin més simples, les dones tendim a complicar-les. Tot té dues cares i tot té avantatges i inconvenients.
XeXu, a vegades us costa tant d'entendre les coses complicades a vosaltres com a nosaltres d'entendre les senzilles... així som!
Gràcies, Galionar pel teu entusiasme, en el fons no deixa de ser una caricatura... com els dibuixos de còmic de les persones. Però si a tu t'ha agradat, ja volo dir alguna cosa...
Ets una dona, i jo també, zel i sí que sé què vols dir! :)
Ostres, Pere, com en sabeu de dissimular, doncs, sou un veritables cracks... ;) teniu tota la meva admiració! La convivència sempre ha d'estar per sobre de tot. És molt important. :)
I tant Elfree respostes múltiples i segurament infinites.
Gràcies, filadora!
Judit, totalment d'acord, però, avui, m'ha sortit un relat una mica de broma!
Yáiza, ells, en general, tenen sentit de l'humor, més que nosaltres. No crec que cap se m'enfadi. I jo me'ls estimo molt i els tracto tant bé com sé i com puc.
I què coi? la culpa de tot la té en Tibau que fa aquestes propostes... que per cert ...
eiiii! Jesús! el teu comentari ha arribat al mail però aquí no!
Deia en Jesús:
"jo tinc un manual d'instruccions en algun calaix de casa, però m'agrada més anar descobrint com funciona a poc a poc"
I jo volia dir-te, Jesús, que per un costat, has tingut sort (ja que jo sempre dic que em sap mooolt de greu però que no portava manual d'instruccions quan vaig arribar en aquest món), i per l'altre has entès i escollit l'opció perfecte, ens encanta que ens descobreixin a poc a poc!
Veieu noies, com en el fons són uns cracks?
Gràcies per ser-hi!!!
Hehehe ara m'has recordat la batalla "des de sempre" del meu germà i jo... ens portem només tretze mesos i tretze dies, jo sóc la gran... però ell tenia molt clar que "ser un home" li havia de donar alguns privilegis que, ni en broma, jo li reconeixia... Faltaria més!! :-))
ResponEliminaCARME: busca a les tripes del teu blog, a Comentaris i veuràs que el d'en Jesús ha anat a parar als que són spam... tu mateixa el podràs autoritzar i sortirà al seu lloc :-))
ResponEliminaGràcies, Assumpta!!!!!
ResponEliminaComentari del Jesús recuperat! :)
I és que alguns de nosaltres som bastant rústecs i rudimentaris... però no tots eh?
ResponEliminaNo, porquet, tots no, ja ho sé de sobres i sé distingir-vos molt bé. No m'equivoco mai! :)
ResponEliminaS'entén, Carme. I prou bé que s'entén.
ResponEliminaMaldem pels mateixos ets i uts.
Quantes preguntes i respostes hauriem de fer ?
ResponEliminaAquest relat dona molt per pensar,
espero que els homes ens posem a la vostra altura i després ens passarem mil anys demanant perdó.
Jordi, maldem pels mateixos ets i uts i el millor de tot és quan ho fem colze a colze, i amb tot l'amor.
ResponEliminaPep, em deixes sense saber què dir... perdó l'haurien de demanar els que han fet i fan tan mal... no pas tots, no, he volgut fer una reflexió amb una mica d'humor. Una abraçada de reconciliació!
Crec que tots som persones, homes i dones, no som ni millors ni pitjors, cadascú té les seues peculiaritats perquè tots som diferents però, això sí, diferents no vol dir uns superiors i altres inferiors, no som iguals però tenim dret a les mateixes oportunitats. I això ho hem d'entendre nosaltres i també ells, però no només en la teoria sinó en la pràctica diària i concreta.
ResponEliminaNoves Flors, una bona explicació! perfecta! Gràcies!
ResponEliminaDe res, a disposar ;-)))
ResponEliminaEls homes són més fàcils de conèixer per la seva simplicitat (sense ànims d'ofendre)
ResponEliminaSer una dóna...Poder fer moltes coses a la vegada, tenir més esperit de sacrifici, ser més intuïtiva...
La veritat, com algú ja ha dit que tots som persones , però cadascú amb la seva idiosincràsia...
El problema és que en qüestió de drets encara no estem ben equiparats.
I de vegades quan demanem la igualtat , cometem els mateixos errors.
Tot molt filosòfic i difícil de posar-se d'acord.
Petons per a tots, homes i dones.
M. Roser
Vaig tardíssim, però és molt interessant aquest tema. Saps, a vegades me'n canso de la complexitat femenina, a vegades tinc ganes que tot sigui clar, fàcil i sense tantes voltes ni complicacions ni matisos com busquem les noies. M'encanta la senzillesa i la facilitat masculina...La trobada de la part masculina i la femenina és la trobada mateix de la natura, ells hi posen la claredat del cel blau, la immensitat del mar i nosaltres hi posem les flors, l'arc de sant martí, els ocells que canten, els colors alegres i vius i tots els petits detalls. I un no seria possible sense l'altre i tots dos són iguals de bells.
ResponEliminaI també hem d'educar als nostres fills en la igualtat com persones davant el món perquè el dia de demà els fills varons no es facin aqueste preguntes ni diguin que no saben ben bé el que és ser una dona .Tant de bo ho aconseguim1
ResponEliminaBona proposta Carme...vaig tard jejej però es que estic de vacances de tardor :)
M Roser, doncs aquesta és una de les coses que em sap més greu, que a vegades les dones sembla que ens volem igualar més pels errors que pels encerts.
ResponEliminaBarcelona, mai no és tard... i t'entenc molt bé el que vols dir. Però som així... a vegades ens cansem de nosaltres mateixes i de tanta complexitat, però no podem evitar-la. La trobada entre homes i dones, quan tots som autèntics, honestos i positius és una de les millors coses de la vida. Per descomptat que no podríem viure sense ells!
Joana... no deixa de ser una broma el meu text, però tens tota la raó, les dones, les mares, sovint han ajudat a mantenir les diferències més que a eliminar-les. Anem millorant de mica en mica...