diumenge, 2 d’octubre de 2011

Sóc una dona, saps què vol dir?

Relat  per  al Joc  Literari  de  Tens un racó  dalt  del món.

De  tant  en tant,  ell li deia  en plena  conversa: "Sóc  un home". Ho deia com si volgués  fer-se  perdonar  alguna  mena de mancança  coneguda  i  que estava  a  la  vista  de tothom.  I ella  entenia  el que ell volia dir.

El dia que ella  va  voler  utilitzar  la mateixa  formula  i va dir:
-  Sóc  una dona...
- ........
- Sóc  una dona, saps què  vol dir?
- I  jo  sóc  un home...  no,  no sé  ben bé què  vols dir...



31 comentaris:

  1. ...I l'home, va haver de consultar molts diccionaris, no obstant això, no va trobar la definició correcta als diferents matisos que contenien la paraula "dona". Era tan minúscul aquell mot...
    Un dia, se li va ocórrer mirar dins seu i allà en va trobar el significat que cercava. La seva essència era dona.
    Al final ho va entendre tot.

    ResponElimina
  2. Costa contestar aquestes preguntes.. ;-)
    Bon diumenge, Carme!

    ResponElimina
  3. No quedem molt bé els homes, però m'agrada com te n'has sortit.;-)

    ResponElimina
  4. uiiiiiiiiiiii, la dona!!! Quant homens voldrien per uns instants poder arribar fins on arribem nosaltres que com el Totpoderós tenim el do de la ubicuitat, hi som a tota els llocs al mateix temps!!!

    Gràcies carme per la teua reivindicació!!!

    ResponElimina
  5. ... el problema és quan a vegades nosaltres ens en oblidem. Sí, feliçment sóc una dona.

    Magnífic relat.

    ResponElimina
  6. Els homes som més simples i les dones esteu més elaborades, o almenys és el que em sembla a mi. :)

    ResponElimina
  7. Mare de déu, els homes som taaaaan simples...

    ResponElimina
  8. jo tinc un manual d'instruccions en algun calaix de casa, però m'agrada més anar descobrint com funciona a poc a poc.

    ResponElimina
  9. Però que bo! Però que rebó! Sí, per naturalesa els homes són més simples que les dones, i nosaltres més complexes. Moltes de les seves simplicitats que ens exasperen no tenen ni de bon tros la intenció negativa que els donem, només serveixen per constatar les diferències. Mai se m'hauria ocorregut que tot plegat hagués pogut quedar reflectit en uns ratlles tan curtes, encertades i intenses.
    Però que bo!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  10. Jo m'afegeixo al comentari de Galionar. Sóc una dona. Ja està tot dit!
    Petons, Carme!

    ResponElimina
  11. Nosaltres us coneixem força bé però dissimulem i fem veure que no ens assabentem de res.
    Coses de la convivència i per si de cas ...

    Bon dia Carme:)

    ResponElimina
  12. Em penso Carme que hi ha respostes múltiples...bona proposta, bones preguntes

    ResponElimina
  13. Som persones... al cap i la fi, amb les nostres particularitats individuals, on no hi hauria d'haver diferències.

    ResponElimina
  14. Pobres homes, m'estan fent llastimeta i tot. Però nosaltres... som dones. No es pot dir més!

    ResponElimina
  15. Pilar, segur que són molts que ho entenen tot... si s'escolten prou bé.

    Mc, crec que a mi també em costaria de contestar! :)

    Jp, a mi que no m'agrada gens fer les bromes aquestes típiques que fan quedar els homes malament, per una sèrie de coincidències,que no cal explicar, avui m'ha sortit així. Amb disculpes si cal. Sé que molts, molts no us mereixeu aquestes bromes.

    Joana, gràcies a tu, una abraçada!

    Tens raó, Carme, ens n'oblidem més d'un cop!

    Josep Lluís, potser vagi una mica per aquí. Però podríem dir-ho d'una altra manera. Els homes fan que les coses siguin més simples, les dones tendim a complicar-les. Tot té dues cares i tot té avantatges i inconvenients.

    XeXu, a vegades us costa tant d'entendre les coses complicades a vosaltres com a nosaltres d'entendre les senzilles... així som!

    Gràcies, Galionar pel teu entusiasme, en el fons no deixa de ser una caricatura... com els dibuixos de còmic de les persones. Però si a tu t'ha agradat, ja volo dir alguna cosa...

    Ets una dona, i jo també, zel i sí que sé què vols dir! :)

    Ostres, Pere, com en sabeu de dissimular, doncs, sou un veritables cracks... ;) teniu tota la meva admiració! La convivència sempre ha d'estar per sobre de tot. És molt important. :)

    I tant Elfree respostes múltiples i segurament infinites.

    Gràcies, filadora!

    Judit, totalment d'acord, però, avui, m'ha sortit un relat una mica de broma!

    Yáiza, ells, en general, tenen sentit de l'humor, més que nosaltres. No crec que cap se m'enfadi. I jo me'ls estimo molt i els tracto tant bé com sé i com puc.

    I què coi? la culpa de tot la té en Tibau que fa aquestes propostes... que per cert ...

    eiiii! Jesús! el teu comentari ha arribat al mail però aquí no!

    Deia en Jesús:

    "jo tinc un manual d'instruccions en algun calaix de casa, però m'agrada més anar descobrint com funciona a poc a poc"

    I jo volia dir-te, Jesús, que per un costat, has tingut sort (ja que jo sempre dic que em sap mooolt de greu però que no portava manual d'instruccions quan vaig arribar en aquest món), i per l'altre has entès i escollit l'opció perfecte, ens encanta que ens descobreixin a poc a poc!

    Veieu noies, com en el fons són uns cracks?

    Gràcies per ser-hi!!!

    ResponElimina
  16. Hehehe ara m'has recordat la batalla "des de sempre" del meu germà i jo... ens portem només tretze mesos i tretze dies, jo sóc la gran... però ell tenia molt clar que "ser un home" li havia de donar alguns privilegis que, ni en broma, jo li reconeixia... Faltaria més!! :-))

    ResponElimina
  17. CARME: busca a les tripes del teu blog, a Comentaris i veuràs que el d'en Jesús ha anat a parar als que són spam... tu mateixa el podràs autoritzar i sortirà al seu lloc :-))

    ResponElimina
  18. Gràcies, Assumpta!!!!!

    Comentari del Jesús recuperat! :)

    ResponElimina
  19. I és que alguns de nosaltres som bastant rústecs i rudimentaris... però no tots eh?

    ResponElimina
  20. No, porquet, tots no, ja ho sé de sobres i sé distingir-vos molt bé. No m'equivoco mai! :)

    ResponElimina
  21. S'entén, Carme. I prou bé que s'entén.
    Maldem pels mateixos ets i uts.

    ResponElimina
  22. Quantes preguntes i respostes hauriem de fer ?
    Aquest relat dona molt per pensar,
    espero que els homes ens posem a la vostra altura i després ens passarem mil anys demanant perdó.

    ResponElimina
  23. Jordi, maldem pels mateixos ets i uts i el millor de tot és quan ho fem colze a colze, i amb tot l'amor.

    Pep, em deixes sense saber què dir... perdó l'haurien de demanar els que han fet i fan tan mal... no pas tots, no, he volgut fer una reflexió amb una mica d'humor. Una abraçada de reconciliació!

    ResponElimina
  24. Crec que tots som persones, homes i dones, no som ni millors ni pitjors, cadascú té les seues peculiaritats perquè tots som diferents però, això sí, diferents no vol dir uns superiors i altres inferiors, no som iguals però tenim dret a les mateixes oportunitats. I això ho hem d'entendre nosaltres i també ells, però no només en la teoria sinó en la pràctica diària i concreta.

    ResponElimina
  25. Noves Flors, una bona explicació! perfecta! Gràcies!

    ResponElimina
  26. Els homes són més fàcils de conèixer per la seva simplicitat (sense ànims d'ofendre)
    Ser una dóna...Poder fer moltes coses a la vegada, tenir més esperit de sacrifici, ser més intuïtiva...
    La veritat, com algú ja ha dit que tots som persones , però cadascú amb la seva idiosincràsia...
    El problema és que en qüestió de drets encara no estem ben equiparats.
    I de vegades quan demanem la igualtat , cometem els mateixos errors.
    Tot molt filosòfic i difícil de posar-se d'acord.
    Petons per a tots, homes i dones.
    M. Roser

    ResponElimina
  27. Vaig tardíssim, però és molt interessant aquest tema. Saps, a vegades me'n canso de la complexitat femenina, a vegades tinc ganes que tot sigui clar, fàcil i sense tantes voltes ni complicacions ni matisos com busquem les noies. M'encanta la senzillesa i la facilitat masculina...La trobada de la part masculina i la femenina és la trobada mateix de la natura, ells hi posen la claredat del cel blau, la immensitat del mar i nosaltres hi posem les flors, l'arc de sant martí, els ocells que canten, els colors alegres i vius i tots els petits detalls. I un no seria possible sense l'altre i tots dos són iguals de bells.

    ResponElimina
  28. I també hem d'educar als nostres fills en la igualtat com persones davant el món perquè el dia de demà els fills varons no es facin aqueste preguntes ni diguin que no saben ben bé el que és ser una dona .Tant de bo ho aconseguim1
    Bona proposta Carme...vaig tard jejej però es que estic de vacances de tardor :)

    ResponElimina
  29. M Roser, doncs aquesta és una de les coses que em sap més greu, que a vegades les dones sembla que ens volem igualar més pels errors que pels encerts.

    Barcelona, mai no és tard... i t'entenc molt bé el que vols dir. Però som així... a vegades ens cansem de nosaltres mateixes i de tanta complexitat, però no podem evitar-la. La trobada entre homes i dones, quan tots som autèntics, honestos i positius és una de les millors coses de la vida. Per descomptat que no podríem viure sense ells!

    Joana... no deixa de ser una broma el meu text, però tens tota la raó, les dones, les mares, sovint han ajudat a mantenir les diferències més que a eliminar-les. Anem millorant de mica en mica...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari