d'una foto del Barbollaire
Furtives flors, gronxant
d'un fil de fina tija...
No en faré un ram
ni les tindré captives.
Tacte tan fràgil a les mans.
Camino prop del mur
i em freguen els cabells.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Buf!!!
ResponEliminaCom sempre, molt millor que l'original... Les paraules i el dibuix!
i és que ho omples tot de màgia dolça ,te ndresa...
un bes dolç, nina... gràcies
:¬)***
Totalment d'acord amb Barbolaire. Molt bonic tot plegat, Carme
ResponEliminaM'agrada aquesta manera de fer-nos veure les flors gronxant-se amb la seva tija i no captives!!
ResponEliminaMolt maco!!
Una abraçada.
Un poema delicadíssim, el teu. La foto de Barbollaire s'ho mereixia, la recorde molt bé, i el teu dibuix no es queda enrere.
ResponEliminaLa bellesa d'aquest món massa cops penja d'un fil massa fràgil.
ResponEliminatenir ulls i sensibilitat per copsar la bellesa dins de la fragilitat és un do que aprecio en gran mesura...
ResponEliminagràcies carme...
Carme quin poema! m'ha agradat molt:
ResponEliminaNo en faré un ram
ni les tindré mai captives.
La vida ens acaricia en qualsevol lloc.
ResponEliminaM'has fet pensar que qualsevol freda paret pot ser un bon marc per a la vida...
ResponEliminaM'agrada molt que en els vostres comentaris vaig retrobant tot el que hi ha dins el poema. Cadascú es fixa en una aspecte diferent.
ResponEliminaGràcies a tots, completeu el poema!
Una pila d'abraçades per repartir.
deixem que la vida corri el seu temps, fins i tot en les flors
ResponEliminamolt bon dibuix, sembla un pit vist lateral, com homenatge a la dona.
ResponEliminaDits del gest,
ResponEliminacabells del tacte.
La seva bellesa està potser en la llibertat. No, no en facis mai captives, Carme. Hi ha coses tan efímeres que només tocant-les amb les puntes dels dits ja s'esvaeixen...
ResponEliminaUna abraçada!
M'encanta que no en facis cap ram d'aquestes flors tan boniques... Totes les persones que passin, tenen dret a admirar-les, i també m'agrada el dibuix.
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Una complementació genial! :)
ResponEliminaUn poema que parla de la llibertat, de la bellesa i de la fragilitat de les coses.
ResponEliminaGràcies, Carme.
Furtiu,ple de motius
ResponEliminaperò com un talp
cluc sota l'era
arrelat amb tropisme
poètic a ma terra...
OOOOOOh, que bonic...
ResponEliminaCada dia és una sorpresa molt agradable visitar el teu blog.
Gracies, Carme.
Barbollaire, la vaig recollint a casa teva... després només l'escampo. Una abraçada.
ResponEliminaMoltes gràcies, Joana.
Una abraçada, Montse!
Gràcies, Noves Flors!
Porquet si la tractéssim prou bé, potser no es trencaria.
I és que a vegades mar, les coses més fràgils són les més belles, o bé a l'inrevés... Petonets, bonica.
Elfree, finalment he tret el mai, no pas pel significat que ja m'hi anava bé, sinó pel ritme del poema. Gràcies!
Justa la fusta, Pilar!
I qualsevol tija una carícia, Ferran!
Les flors sempre són metàfora de vida, Garbí!
Mª Antònia, no era intencionat el pit, però hi va molt bé. A vegades surten coses de manera inconscient o casual.
Gràcies, Jordi!
Moltes coses, i molt efímeres, Galionar... lliures i respectades poden durar més i regalar més bellesa a tothom.
Gràcies, Mª Roser, una abraçada.
Gràcies, fanalet!
Pep, és cert i també de com podem construir-ho tot...
Molt bo, Miquel Àngel!
Glòria, moltes gràcies, m'alegro que t'agradi.