dissabte, 1 d’octubre de 2011

Joc 214è de Jesús Tibau

Són un dinosaure  i no em vull despertar....
així  no penso que ja ens vam extingir.



El dinosaure  va fer  un gran badall  i se'ns va encomanar. Tot  el país  va  badallar  amb  ell.








Participació  al 214è  Joc  literari  d'homenatge  a Monterroso

18 comentaris:

  1. El primer sembla un dinosaure d'aquests de galeta, recoberts de xocolata... són taaaaan bons!!

    ResponElimina
  2. M'agraden tots dos Carme !!!! i els dibuixos !!!

    ResponElimina
  3. Vull dir que m'hi recorda... hehehe! No t'ho prenguessis malament, eh! =)

    ResponElimina
  4. Veient-los així quasi fa pena que s'extinguissin

    ResponElimina
  5. Bons dibuixos, El primer és maquíssim

    ResponElimina
  6. Tant un com l'altre... potser ja és hora que espavilin, no? ;-D

    ResponElimina
  7. Tirant enrera, he vist tots els dibuixos i et felicito. Ara has d'obrir un blog per dibuix. El del mar de Colera, és teu també?
    El que vas fer de la transparència de Fanal Blau (no he vist l'original). Molt ben resolt, deu ser difícil amb el paint.
    Les impresores sempre fan el què volen, veig que no sols em passa a mi que en sé ben poc. Però, et van quedar bé

    ResponElimina
  8. T'han sortit uns nanocontes infantils, il-lustrats, preciosos!

    ResponElimina
  9. Yáiza, bonica, com em podria prendre malament que un "dinosaure meu" recordi les galetes amb xocolata? Si això és el millor elogi del món! ;)

    Gràcies, Elfri!

    Garbí, més greu li sap a ell que ha caigut en depressió profund a i no para de dormir. Estar extingit deu ser molt dur, eh?

    Gràcies Mª Antònia! M'animes molt eh? Sí, sí, el mar de Colera també és meu!

    Mc, pobrets, estan fets caldo... ja ho veus1

    Moltíssimes gràcies Pilar! Quan t'he vist aquí estava al gmail... posant la teva adreça...

    ResponElimina
  10. El primer és com les criatures, es tapa els ulls i la realitat no existeix.

    El segon... et deixo que tinc son.

    ResponElimina
  11. Gràcies, marta!

    Rafel, veus? a tu també oi? tots estem igual! :O

    ResponElimina
  12. Però no havien de fer una miqueta de por, els dinosaures? Després de veure els teus estic a punt de despertar-ne algun i adoptar-lo com a mascota...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  13. Carme! Els teus dinosaures m'encanten!! i m'ha fet molta gràcia veure que, malgrat estan molt ben dibuixats, els hi falta "dolenteria" i tots ens hi hem "encarinyat" :-DD

    ResponElimina
  14. Jesús, gràcies!

    Galionar, no fan por, oi? és que tal com em passa amb les persones, em queden dinosaures de còmic. :)

    Assumpta, mira me n'alegro molt sempre es bo sentir-se estimat i que et vulguin per mascota! :)

    ResponElimina
  15. Si somio amb la Champions i no em desperto també la guanyarem? ;p

    ResponElimina
  16. Ha desaparegut el meu comentari, intentaré posar-ne un altre.
    Quan s'ha despertat , el dinossauri no hi era...
    Es veu que tenia por i s'ha amagat a l'armari.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari