Negre

Passa el gat negre.

Camina àgil i lent.

La cua dreta.

Els dits a la barana 6

A causa del teu primer escrit, Jesús.

jo he anat titulant aquestes interpretacions:

Els dits a la barana.

De moment,

aquests són els primers dits a la barana que he vist!

Darrere la fal·lera...

de barana en barana...

En deus conèixer alguna

que et té ben captivat.

Els dits a la barana 5

Aquesta cinquena barana ha estat convertida en paisatge pel Jesús Mª Tibau.

Paisatge frondós,

de racons amagats.

Amb un pas lent,

cerco els camins coneguts.

Laberints de tendreses.

Missatge de l'inconscient

Estic en una platja molt bonica, que m'agrada molt.

Des de l'horitzó s'acosta un personatge desconegut

que m'ha de portar un missatge molt important per a mi.

Per més que s'acosti el personatge,

no el puc acabar de definir.

Veig que porta el missatge

en un paper a la mà.

Jo l'agafo, no veig cap lletra,
crec que deu estar plegat
i que el missatge ha de ser a dins.
Però fins i tot sense desplegar-lo,
sé que el missatge està buit.


El somni s'acaba sense haver desplegat el paper,
em sento trista que el meu missatge important estigui buit.
El personatge ha marxat i la platja queda solitària.
Em sento trista, perquè sé que buit i tot,

és un missatge molt important.

Groc

Admireu el groc autèntic, tendre i extens com una catifa. A mi m'ha quedat massa verd...

Quan el meu groc,

no em sembla suficient...

cerco la llum

dels narcisos al prat,

de branques de mimosa.

Blanc

Em sembla que avui us hi haureu de fixar molt per a poder veure el dibuix. I és que el blanc és el blanc. Aneu a veure el blanc de la Merike, és més bonic que aquest.

Dins d'aquest blanc

fred com la neu.

Torno a veure aquell blanc

del paper plegat i quadriculat,
del teu missatge buit.

Tu me'l vas donar,

tu amic o desconegut,

tu individual o múltiple,

proper i llunyà a la vegada.

Potser no hi ha res més a dir,

però el paper encara crema

gelat a les meves mans.

Concurs Hespèria. Relats de Terror.

Amb una abraçada còmplice i agraïda a la Zel, per la idea i el seu dibuix de submarins...

Participo al concurs de relats breus de terror.

Esperaven el rescat. En arribar, un cuc de mig metre d’ample i deu de llarg va desfer la planxa de la nau amb la seva abraçada corrosiva.

Blau

Si voleu saber quin cel solca aquest globus, cliqueu sobre la foto:

Em perdo en el blau

dels teus ulls i volo enllà.

Lleugera i feliç.

Els dits a la barana 4

Si busqueu la barana original cliqueu aquí o sobre el dibuix

Les coses no són mai blanques o negres, tenen tots els tons de grisos.

Entremig dels grisos... hi ha més colors.

Si tanques els ulls, els colors desapareixen.

Vermell

Podria ser que la casa Ferrari em fes una demanda judicial, per haver dibuixat els seus cotxes a la meva manera, però correré el risc. En realitat són així.

Un diu vermell de foc.

un altre diu vermell cirera.

L'Eli diu: "vermell apassionat",

onatge diu: "vermell del sol damunt del mar",

l'Asumpta diu: "vermell Nadal",

en Sergi diu: "vermell passió",

la Trini: "roig roent del vi de criança",

en Xexu: "vermell de sang",

i la Sargantana s'hi afegeix,

la Montse "vermell encès i vermell enrojolat de les galtes joves",

Fanal blau diu: "roig Saturn".

Onatge em fa una abraçada vermella,

La rita diu: "vermell a la pell",

la Laura diu "vermell petó".

I Espriu diu:

"I arreu al camp

hi ha vermell de roselles."

Hi ha algú, desconegut per mi,

que digui vermell velocitat?

I la Zel, em diu que sí!