Les coses no són mai blanques o negres, tenen tots els tons de grisos.
Entremig dels grisos... hi ha més colors.
Si tanques els ulls, els colors desapareixen.
dissabte, 21 de febrer del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Jo intento veure sempre el color verd no sé per què...
ResponEliminaPer cert, els dibuixets aquests, m'encanten!
ResponEliminaJo crec que aquest verd es el de un Aloe Vera.
ResponEliminaPreciós, ets tota una artista !!!
ResponElimina;D
Encara que de vegades el món sembli pintat de "gris monocapa", una artista com tu ens l'acoloreix amb el seu pizell de virtuts.
ResponEliminaTota la raó del món. A més, m'encanta la darrera frase, la de que els colors desapareixen en tancar els ulls. Magnífica.
ResponEliminatots els colors són necessaris, fins i tot el blanc i el negre i el gris.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies de nou per reinterpretar les meves baranes.
Ooooooohhh!!! Quina passada el dibuix avui!! :-))
ResponEliminaEt superes cada dia :-))
I això sempre li deia jo a mon pare jajaja "papa, és que les coses no són blanques o negres, eh? que hi ha una gran escala de grisos" jaja ho recordo com si fos ara :-))
Brutal! Una interpretació fidelíssima!
ResponEliminaEste es genial,debe de ser por los tonos grises o lad formas,¿estais compitiendo Jesús y tú con los balcones?
ResponEliminaUn beso
¿Abarcaréis todo el arcoiris? Ya tienes dominada la técnica.Abrazos
ResponEliminaWow!!!
ResponEliminaGràcies Cesc, estic ssegur a que el verd és un bon color.
ResponEliminaStriper, podria ser, jo pensava en una altr a mena de fulles, però no en sé el nom.
Gràcies, Jaka.
Assumpta, si al final m'ho fareu creure que sóc artista en lloc d'aprenent... gràcies.
Xexu, doncs jo després d'escriure -la vaig pensa r que no sempre és veritat. Hi ha colors que se'ns queden dins dels ulls, en tancar-los.
Jesús, en aquesta no m'ha sortit poema. Potser trencarà la uniformitat... crec que si tu continues amb baranes jo continuaré amb poemes de baranes...
Ai Assumpta, els grisos són els més interessants, no?
Gràcies, Trini, m'alegro que t'agradi.
Tere, no és una competición... para mi és un juego de complicidades, un juego sorpressa que ni siquiera sé quantas "baranes" pot durar.
Fanal blau, mua!
ResponEliminaPosa càtedra, que ja deus tenir la muntada. Això no pot ser, ni la perfecció és perfecció al costat d'això. Ahir vaig veure el de Jesus i em quedo amb aquest. Aquell amb un clic, i es clar, uns estris i una visió de fenomen, ja el té al sarró. Això teu és un summum. On poses el regle, a mi no se'm aguanta, filla.Quin pols i ... Res,que et faig un petó, això és massa. Anton.
ResponEliminaA mi, Carme, el que m'enamora i em té penjada, és aquest anar ivenir, aquest respondre's l'un a l'altre, és aquest joc de complicitats amigues que tenim...Uix, això m'emociona... I és ben cert, to té un àmplia mirada de tonalitats en aquest món...finalment, avui, els grisos també enamoren...
ResponEliminaPetons estimada!
et daria la meva façana per que li fesis un graffiti...
ResponEliminai un bes...
Hola ...una bona col.lecció de diuixos que he descobert,despres de tans dies sense ordinador.
ResponEliminaSi tot fos només blanc o negre,quina
manca tindriem de vivencies a la vida.Cada moment que vivim crec que
es un color, com un arc de st.Marti.
Hola ...una bona col.lecció de diuixos que he descobert,despres de tans dies sense ordinador.
ResponEliminaSi tot fos només blanc o negre,quina
manca tindriem de vivencies a la vida.Cada moment que vivim crec que
es un color, com un arc de st.Marti.
m'agrada això que les coses no siguin blanques o negres. No suporto extremismes, que la gent no sigui capaç de veure els colors entremitjos, aquella gent que es tanca en la seva única veritat, que no escolta ni observa, tanquen els ulls. Si vols triar, fes-ho, però abans contempla totes les possibilitats, i després escull.
ResponEliminaGran reinterpretació de les baranes! Com en els altres casos, molt bona! :)
ResponEliminaLa llengua dels colors.
ResponEliminaAls ulls, a les mans,
al cor...
Molt estimada Carme:
ResponEliminaRebeu la més sincera enhorabona d'un servidor (i del nano...) per les vostres pintures i les paraules que les acompanyen, fan pensar en coses com:
Feu que la realitat em sembli de dibuixos animats, i m'alegra.
Gràcies.
Penso que tothom hauria d'aprendre la gran lliçó de saber veure els tons de gris. Potser és un dels aprenentatges més grans de la vida! Petons.
ResponElimina