dissabte, 21 de febrer de 2009

Els dits a la barana 4

Si busqueu la barana original cliqueu aquí o sobre el dibuix

Les coses no són mai blanques o negres, tenen tots els tons de grisos.
Entremig dels grisos... hi ha més colors.
Si tanques els ulls, els colors desapareixen.

24 comentaris:

  1. Jo intento veure sempre el color verd no sé per què...

    ResponElimina
  2. Per cert, els dibuixets aquests, m'encanten!

    ResponElimina
  3. Jo crec que aquest verd es el de un Aloe Vera.

    ResponElimina
  4. Preciós, ets tota una artista !!!

    ;D

    ResponElimina
  5. Encara que de vegades el món sembli pintat de "gris monocapa", una artista com tu ens l'acoloreix amb el seu pizell de virtuts.

    ResponElimina
  6. Tota la raó del món. A més, m'encanta la darrera frase, la de que els colors desapareixen en tancar els ulls. Magnífica.

    ResponElimina
  7. tots els colors són necessaris, fins i tot el blanc i el negre i el gris.
    Moltíssimes gràcies de nou per reinterpretar les meves baranes.

    ResponElimina
  8. Ooooooohhh!!! Quina passada el dibuix avui!! :-))

    Et superes cada dia :-))

    I això sempre li deia jo a mon pare jajaja "papa, és que les coses no són blanques o negres, eh? que hi ha una gran escala de grisos" jaja ho recordo com si fos ara :-))

    ResponElimina
  9. Brutal! Una interpretació fidelíssima!

    ResponElimina
  10. Este es genial,debe de ser por los tonos grises o lad formas,¿estais compitiendo Jesús y tú con los balcones?
    Un beso

    ResponElimina
  11. ¿Abarcaréis todo el arcoiris? Ya tienes dominada la técnica.Abrazos

    ResponElimina
  12. Gràcies Cesc, estic ssegur a que el verd és un bon color.

    Striper, podria ser, jo pensava en una altr a mena de fulles, però no en sé el nom.

    Gràcies, Jaka.

    Assumpta, si al final m'ho fareu creure que sóc artista en lloc d'aprenent... gràcies.

    Xexu, doncs jo després d'escriure -la vaig pensa r que no sempre és veritat. Hi ha colors que se'ns queden dins dels ulls, en tancar-los.

    Jesús, en aquesta no m'ha sortit poema. Potser trencarà la uniformitat... crec que si tu continues amb baranes jo continuaré amb poemes de baranes...

    Ai Assumpta, els grisos són els més interessants, no?

    Gràcies, Trini, m'alegro que t'agradi.

    Tere, no és una competición... para mi és un juego de complicidades, un juego sorpressa que ni siquiera sé quantas "baranes" pot durar.

    ResponElimina
  13. Posa càtedra, que ja deus tenir la muntada. Això no pot ser, ni la perfecció és perfecció al costat d'això. Ahir vaig veure el de Jesus i em quedo amb aquest. Aquell amb un clic, i es clar, uns estris i una visió de fenomen, ja el té al sarró. Això teu és un summum. On poses el regle, a mi no se'm aguanta, filla.Quin pols i ... Res,que et faig un petó, això és massa. Anton.

    ResponElimina
  14. A mi, Carme, el que m'enamora i em té penjada, és aquest anar ivenir, aquest respondre's l'un a l'altre, és aquest joc de complicitats amigues que tenim...Uix, això m'emociona... I és ben cert, to té un àmplia mirada de tonalitats en aquest món...finalment, avui, els grisos també enamoren...

    Petons estimada!

    ResponElimina
  15. et daria la meva façana per que li fesis un graffiti...
    i un bes...

    ResponElimina
  16. Hola ...una bona col.lecció de diuixos que he descobert,despres de tans dies sense ordinador.
    Si tot fos només blanc o negre,quina
    manca tindriem de vivencies a la vida.Cada moment que vivim crec que
    es un color, com un arc de st.Marti.

    ResponElimina
  17. Hola ...una bona col.lecció de diuixos que he descobert,despres de tans dies sense ordinador.
    Si tot fos només blanc o negre,quina
    manca tindriem de vivencies a la vida.Cada moment que vivim crec que
    es un color, com un arc de st.Marti.

    ResponElimina
  18. m'agrada això que les coses no siguin blanques o negres. No suporto extremismes, que la gent no sigui capaç de veure els colors entremitjos, aquella gent que es tanca en la seva única veritat, que no escolta ni observa, tanquen els ulls. Si vols triar, fes-ho, però abans contempla totes les possibilitats, i després escull.

    ResponElimina
  19. Gran reinterpretació de les baranes! Com en els altres casos, molt bona! :)

    ResponElimina
  20. La llengua dels colors.
    Als ulls, a les mans,
    al cor...

    ResponElimina
  21. Molt estimada Carme:
    Rebeu la més sincera enhorabona d'un servidor (i del nano...) per les vostres pintures i les paraules que les acompanyen, fan pensar en coses com:
    Feu que la realitat em sembli de dibuixos animats, i m'alegra.
    Gràcies.

    ResponElimina
  22. Penso que tothom hauria d'aprendre la gran lliçó de saber veure els tons de gris. Potser és un dels aprenentatges més grans de la vida! Petons.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari