Amb una abraçada còmplice i agraïda a la Zel, per la idea i el seu dibuix de submarins...
Participo al concurs de relats breus de terror.
Esperaven el rescat. En arribar, un cuc de mig metre d’ample i deu de llarg va desfer la planxa de la nau amb la seva abraçada corrosiva.
A mi em fan por aquests relats... però us queden força bé :)
ResponEliminajo tambéeeeeeeeeeeee, però no sé dibuixar-ho!
ResponEliminaes pot posar al blog, veig... potser que hi posi el meu, també.
Petonet!
Ostreeeeees què bo!! i quin fàstic de cuc!! eeecccsss!!
ResponEliminaAixò d'abraçada corrossiva és genial!!
I clar dintre i erem nosaltres no?
ResponEliminaAquestos cucs sort que no venen per aquí, i corro ...siu. Avui ue anava ple el pati de l'escola de casa meva, invent del seu director de l'anagrama LOPE Z PENE - RUC que treduit vol dir PENELOPE CRUZ, pero ha fet tant efecte que quan han dit que havia dimitit el MARIANO R , s'han posat a botar, no ha votar els d'aquella comoditat que hi ha al centre del nostre centre pene insular, i era el MARIANO R.BERMEJO, i l'altre s'ha posat roig i això que de roig, ni el calçotets aquell sant dia gloriós.
ResponEliminaAneu fent amb el terror... Que m'he equivocat que ho deia a l'avi GRES. mIRA, ARA NO HO ESBORRO QUE JA EM CONEIXEN. aNTON.
mi també em fan por, Cesc, i de primer vaig pensar de no participar-hi... però això de les pariticipacions s'està convertint en un vici i fins i tot amb els de terror, que no m'agrada gens... ho intento.
ResponEliminaSí, Montse, ho vaigt preguntar i em van dir que cadascú amb el seu relat podia fer el que vulgués.
Gràcies, Assumpta...
No, no, Striper, que som tots aquí i en podem parlar, això és que no hi érem.
Ja tens raó, Anton, per sort que no hi són! Gràcies per l'anècdota! Una abraçada.
La veritat és que a mi no m'agrada gens el gènere, fa venir por (fàstic) de pensar en un cuc gegant d'aquestes mides... (Amb la il·lustració fa encara més por)
ResponEliminaVolia comunicar-me amb tu per correu i me'l retorna, un rere l'altre.Poso el de sempre i no em va...Anton.
ResponEliminaIntentaré leer vuestros relatos de terror,es el único género que se me resiste tanto en libros como en el cine y es que paso mucho miedo.Abrazos.
ResponEliminaSaps? Sergi, a mi tampoc! Però ... a vegades no puc evitar de participar... adicció a la participació?
ResponEliminaAnton, no pateixis no se m'ha pas empassat el cuc gegant... deu ser coses del gmail o de l'electronica, no ho sé. Prov a amb el de Personatges itinerants a verue si funciona.
Tere, menos mal que son tan cortos... yo lo mismo que tu ...no me gusta para nmada el terror, ni libros ni pelis...
Aquest cuc fa por! No m'hi voldria trobar! Sobre el gènere de terror, a mi no em desagrada particularment. I depèn quines obres de terror acaben fent gràcia ;)
ResponEliminaAra no m'atreveixo pas a girar-me, noto un fred per l'esquena... i si és el cuc que ve a abraçar-me?
ResponEliminaCaram, noia, una abraçada corrosiva! Això sol ja fa por i engúnia al mateix temps! Molt bé!
ResponElimina