diumenge, 1 de març de 2009

Negre


Passa el gat negre.
Camina àgil i lent.
La cua dreta.

13 comentaris:

  1. Hi ha moltes coses que parlen dels gats negres, sempre t'impacta, però aquest no m'ha causat cap impacte, els teus dibuixos porten una part de tu i al pensar en què passa lent i àgil em fa pensar en què hi ha coses que passen lentes i les esquivem amb agilitat.

    ResponElimina
  2. És divertit veure el teu dibuix i després la foto de la Merike o, al revés, primer impactar-me amb la seva foto i després deixar-me portar pel teu dibuix...
    Feu un bon tàndem, les dues!!

    ResponElimina
  3. La Lluna s'el mira i ell se estarrufa.

    ResponElimina
  4. a mi el negre m'agrada molt, és un color que domina en el meu potipoti de roba...

    ResponElimina
  5. tan mala estrogança que tenen..i tan bonic que em sembla aquest teu...el vostra.jajajaj
    un bes
    sargantana ;-)

    ResponElimina
  6. A mi m'agrada el caracter felí del gat. Independent, curios,fet a la seva.Us heu mirat una estona un gat molt quiet miran a la lluna?.No mou ni un pel del bigoti. Es fantàstic.
    Ahhh el seu color negre,llastima la mala estrogança que els han posat.Igualet al de la Merike.
    Nuria

    ResponElimina
  7. Merike ha elegido un gato precioso y a ti te ha salido igual,este juego es muy divertido,admiro tu ritmo.
    Abrazos

    ResponElimina
  8. No sembla que hagi de dur mala estrugança aquest, abans al contrari.
    Bonica convinació la vostra, i tu tens una traça magnífica en fer aquests dibuixos !
    Bona setmana, Carme!

    ResponElimina
  9. Tenia un amic amb un gat negre... recordo com l'estimava!

    ResponElimina
  10. Se'l veu tot elegant :-)

    A mi, com mai he cregut en aquestes coses de mala sort i tal, doncs els trobo macos els gats negres (uhmmmm... no estaria aquest ahir vespre aprop del Vicente Calderón?... mmm) :-))

    ResponElimina
  11. Com el gat no és el meu sinó un caminant als carrers de Taormina era molt difícil de captar!

    ResponElimina
  12. Jo també admiro el teu ritme, com la Tere! Noia, com posteges, àgil i elegant com el mateix gat, he he... a mi m'agraden molt els gatets negres. La meva cosina en té dos (mare i fill) preciosos.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari