Hi ha moltes coses que parlen dels gats negres, sempre t'impacta, però aquest no m'ha causat cap impacte, els teus dibuixos porten una part de tu i al pensar en què passa lent i àgil em fa pensar en què hi ha coses que passen lentes i les esquivem amb agilitat.
És divertit veure el teu dibuix i després la foto de la Merike o, al revés, primer impactar-me amb la seva foto i després deixar-me portar pel teu dibuix... Feu un bon tàndem, les dues!!
A mi m'agrada el caracter felí del gat. Independent, curios,fet a la seva.Us heu mirat una estona un gat molt quiet miran a la lluna?.No mou ni un pel del bigoti. Es fantàstic. Ahhh el seu color negre,llastima la mala estrogança que els han posat.Igualet al de la Merike. Nuria
No sembla que hagi de dur mala estrugança aquest, abans al contrari. Bonica convinació la vostra, i tu tens una traça magnífica en fer aquests dibuixos ! Bona setmana, Carme!
A mi, com mai he cregut en aquestes coses de mala sort i tal, doncs els trobo macos els gats negres (uhmmmm... no estaria aquest ahir vespre aprop del Vicente Calderón?... mmm) :-))
Jo també admiro el teu ritme, com la Tere! Noia, com posteges, àgil i elegant com el mateix gat, he he... a mi m'agraden molt els gatets negres. La meva cosina en té dos (mare i fill) preciosos.
Hi ha moltes coses que parlen dels gats negres, sempre t'impacta, però aquest no m'ha causat cap impacte, els teus dibuixos porten una part de tu i al pensar en què passa lent i àgil em fa pensar en què hi ha coses que passen lentes i les esquivem amb agilitat.
ResponEliminaÉs divertit veure el teu dibuix i després la foto de la Merike o, al revés, primer impactar-me amb la seva foto i després deixar-me portar pel teu dibuix...
ResponEliminaFeu un bon tàndem, les dues!!
La Lluna s'el mira i ell se estarrufa.
ResponEliminaa mi el negre m'agrada molt, és un color que domina en el meu potipoti de roba...
ResponEliminatan mala estrogança que tenen..i tan bonic que em sembla aquest teu...el vostra.jajajaj
ResponEliminaun bes
sargantana ;-)
Té un bon caminar sembla.Anton.
ResponEliminaA mi m'agrada el caracter felí del gat. Independent, curios,fet a la seva.Us heu mirat una estona un gat molt quiet miran a la lluna?.No mou ni un pel del bigoti. Es fantàstic.
ResponEliminaAhhh el seu color negre,llastima la mala estrogança que els han posat.Igualet al de la Merike.
Nuria
Merike ha elegido un gato precioso y a ti te ha salido igual,este juego es muy divertido,admiro tu ritmo.
ResponEliminaAbrazos
No sembla que hagi de dur mala estrugança aquest, abans al contrari.
ResponEliminaBonica convinació la vostra, i tu tens una traça magnífica en fer aquests dibuixos !
Bona setmana, Carme!
Tenia un amic amb un gat negre... recordo com l'estimava!
ResponEliminaSe'l veu tot elegant :-)
ResponEliminaA mi, com mai he cregut en aquestes coses de mala sort i tal, doncs els trobo macos els gats negres (uhmmmm... no estaria aquest ahir vespre aprop del Vicente Calderón?... mmm) :-))
Com el gat no és el meu sinó un caminant als carrers de Taormina era molt difícil de captar!
ResponEliminaJo també admiro el teu ritme, com la Tere! Noia, com posteges, àgil i elegant com el mateix gat, he he... a mi m'agraden molt els gatets negres. La meva cosina en té dos (mare i fill) preciosos.
ResponElimina