Em perdo en el blau dels teus ulls i volo enllà.
Lleugera i feliç.
diumenge, 22 de febrer del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
El blau del teus ulls de mirada celestial.
ResponEliminaQuina imatge més preciosa!
ResponEliminaUlls, cel i pensament es barregen d'una manera encantable.Una abraçada i un salut també a Merike.
Aquest cop he començat per Finlàndia, he he he... (Bé hi vaig estar ahir crec)
ResponEliminaL'avi està al·lucinat amb els teus
dibuixos!
Merike és d'ulls blaus?
:-)
Si us plau Carme: ensenya'm com fer aquest CLIC LA FOTO !!!
ResponEliminaLa dona vella des d'Hèlsinki que té ulls blaus..
Quina gran foto i quin escrit :) sou genials els dos i els vostres escrits, és clar :)
ResponEliminaVolaré... uooooo!!!!!
ResponEliminaQue xulo aquest globus, no sé si m'agrada més l'original o el teu!!!
;-D
Striper, cadascú veu els colors a la seva manera, oi?
ResponEliminaUna abraçada, lliri blanc.
Vaig endarrerida, crec que a partir d'ara sempre veuràs primer la imatge de Finlàndia! Jo vaig fent... Si merike és d'ulls blaus.
Merike, t'ensenyo a fer funcionar el Paint per mail, si vols, a canvi d'un favor molt gran... no vull llegir més això d e dona vella. Que no ets vella, caram! però els ulls blaus si que tens... Un petó, princesa de Nord.
Cesc, m'afalaga que dieu foto als meus dibuixos... un petó.
Gràcies, Eli, segur que l'original vola millor...;)
ResponEliminaHasta allá he llegado ¡qué frío!.Nos llevas de acá para allá con fotos,dibujos,relatos,poemas y siempre con una sonrisa.Un abrazo
ResponElimina...és el que té el blau...
ResponEliminaet venen unes ganes boges de volar, o navegar, o...
(i ara ja tinc ganes de veure el blanc i el groc...)
petonet dolç, nina
:¬)***
Eeeeeei!! Aquest dibuix jo l'estava esperant jejeje... Igual que el Sergi, jo també vaig passar per Finlàndia i vaig veure l'original :-))
ResponEliminaMerikeeee, no diguis "dona vella"!! Mira que la Carme et renya i jo també, eh?
Tere, como yo digo, a vece s me apetece "robar" las ideas para los dibujos... como veo que a los demás les gusta, pues reincido.
ResponEliminaEl blanc ja està a punt, fruit d'un cap desetmana intens i una mica complicat a la vegada. I el groc a mitges... potser tornarà la llum. Bona nit, Barbollaire.
Gràcies, Assumpta per venir i per ajudar-me a renyar al Merike. Quina mania li ha agafat amb que és vella! Que dirà doncs quan tigui 85 anys?
Feia temps que no tenia temps per visitar-vos com m'agrada. Avui amb aquest "BLAU" m'has tornat a encisar.
ResponEliminaUn petó guapíssima, i un altre per la Merike
Doncs continúa reincidint, Carme!!!
ResponEliminaSi mai no has volat amb globus, t'ho recomano!
una abraçadeta!
Tota es si és de color blau la MERIKE, COM SI NO HA DE SER?
ResponEliminaLa neu la cobriria i no la veuriem i volem que ens ensenyi ella també aquesta concòrdia dels colors veient-los des de dalt del globus de la estimada Finlàndia
I això de vella, és que l'ordinador ha confós amb el traductor... Ella viu en les centrals joventuds que tenim les persones quan l'enteniment es resisteix... Jo veig dos ulls blaus que em miren des de aquell paradís que nosaltres voldriem.
Un petonasss...Merike i Carme i tants d'altres que teniu i tenim els ulls blaus. Anton.
Ostres, estaria bé que tots els blocaires vestits de blau,pugéssim a aquest globus, i anéssim plegats fins a Finlàndia, solcant cels blaus, i allà ens rebria la dona dels ulls blaus.
ResponEliminaGràcies, estimada Albanta... una abraçada.
ResponEliminaDoncs no! mai no he volat amb globus! Ho hauré de provar.
Anton, bé jo crec que els tinc verds... però m'apunto al petonès col·lectiu. eh?
khalina, quina combinació preciosa de blaus.
El meu pare tenia els ulls blaus
ResponEliminapreciosos . Jo no els vaig heredar.
El color blau es el meu preferit.
El cel blau em porta soseg.
Quin valor poguer pujar en un globo.
Una abraçada nuria
sabeu què? Ni quan sigui vella tindré els ulls blaus... Merike, gaudeix del que tens i del que has tingut! (que d'anys tots en volem posar!)
ResponEliminaAnton - rebaixes - : gràcies!
ResponEliminaM'agraden les franges de núvols de pols... :)
ResponEliminaLi tinc afecte al blau perquè és el color preferit de la meva mare, encara que a mi mateixa no m'inspiri tant com altres colors. Que alegre, però, el teu cers, i que ple de tendresa.
ResponElimina