dijous, 21 de juny de 2012

Relats conjunts - Keith Haring

Keith Haring 
Artista i activista social, 1958-1990, Estats Units


- No saltis tant, que m'atabales!
- Jo sóc  de  color  taronja,  que no ho  veus?
- Sí  clar que  et veig,  però  no hi ha cap necessitat  de ser de color  taronja,  el verd  és  més  tranquil.
- Com vols que ho faci  per  ser  verda?
- Doncs  com jo,  amb  calma  i serenitat,  així:  verd.
- Però  és  que  a mi m'agrada  ser com sóc.
- A  mi també m'agrada com ets,  però sempre  amb aquestes  ganes  de  saltar!
- Doncs  sí, què  té de  dolent  saltar?
-  No,  res,  res,  
- Doncs  salta  amb  mi  i veuràs  que  divertit...
- Noooo,  a mi  m'agrada  ser  com sóc  i ballar sempre  de  peus a  terra...
- Mai no podrem  anar  junts enlloc.
- No passa  res,  podem  fer  el que vulguem,  anar junts o no anar junts.
- A  mi m'agrades...  estaria bé  anar  junts...
- A  mi  també  m'agrades.
- I doncs  perquè  no  saltem i volem?
- Noooooo....  caminem,  ballem  si vols...
- Sempre  caminar és  avorrit,  sóc  de color taronja,  jo,  que no ho veus?   Ei, Verd!  Si  primer camino  amb  tu,   l'estona  que vulguis,   després  volarem  tots  dos?
- No...
- Noooo?
-  No,  clar...   aniria  bé...  si poguessis  ser  una  mica  més  de color  verd...
-  O si poguessis  ser  de  color  blau -  va  dir  el blau  mentre  ballava  break  de  mans  a terra... sense  posar-hi  massa  esment...


I  Taronja,  va  voler  ser  una mica  verda  i una  mica  blava...  per  poder  viatjar  i  caminar  i saltar  i ballar  amb  ells  i  sense  saber  com,  un bon dia  ja no era  Taronja. Es va trobar convertida en Colordegoscomfuig. 


Aleshores  no va agradar  ni  al  Verd,  ni al  Blau  ni  a ella  mateixa.  


Quan  explicar-se  ja no serveix.  Només  ens  queda  callar  i actuar.  


Taronja  va  tornar  a saltar...  tant  com li va venir de gust.  Va  retrobar  per  fi el seu  color.



35 comentaris:

  1. Carme, ha estat molt divertit, però no sé ni com ni per què, m'he fet un embolic. ;-)

    ResponElimina
  2. les persones de vegades fem el mateix, canviem per agradar als altres i llavors deixem d'eser nosaltres
    si poguesim esser color *arc de sant marti* potser ho solucionariem..jejejejje
    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Color d'arc de Sant Martí sembla bonic... no sé si aquest verd s'hi conformaria, sembla molt pagat d'ell mateix.

      Elimina
  3. Si som fets de fusta no podem pas dir que som de ferro! Una gran lliçó sobre ser un mateix, Carme. El color de gos com fuig o color catxumbo, hehe

    ResponElimina
  4. Aquesta barreja de colors ens ajuda a fer pinya respectant la diferencia.

    ResponElimina
  5. I això que ho tenia més fàcil el taronge per ser més...de tot, ja que traspua energia, moviment, alegria ... és que hi ha colors tan secs!
    Res taronjeta, no canviïs i si segueixes sense agradar, ja trobaràs altres colors que voldran compartir jocs i vida amb tu!!

    Et fa un ventall per compartir la tarda?

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'acord pel ventall, sa lluna, gràcies! :)

      Elimina
  6. Més que un relat, això és una lliçó vital! si volem ser com els altres per agradar-los, tard o d'hora acabarem posant de manifest que no en sabem i haurem perdut la nostra autenticitat. Millor mantenir-se fidel al seu 'color' i agradar a qui ens sàpiga acceptar tal com som!

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu, :) d'acord no és gaire relat... és com una mena de reflexió... :)

      Elimina
  7. Però a veure, el taronja estava enamorat del verd, o era a l'inrevés? I el blau llavors que representa què és, l'amant del taronja? O el taronja és l'amant del blau? I el verd llavors, de qui és amant? Ooh! Quin embolic més divertit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, porquet, no ho has entès? :) Jo tampoc però vaig a fer-ne una interpretació. El taronja estava enamorat del verd i el verd no n'estava del taronja, aleshores el verd (a qui li agradava una mica el taronja) volia anar a la seva i si pot ser que el taronja s'adaptés...

      El blau simplement embolica la troca... i no pinta res... :) La combinació perfecta perquè surti el color de gos com fuig.

      Elimina
  8. M'ha agradat molt. Tens tota la raó. No podem cambiar de manera de ser només per agradar als altres perquè al final ni els agradem a ells ni ens agradem nosaltres mateixos. :-)

    ResponElimina
  9. Podem ser blancs... que conté tots els colors!
    De totes formes, jo sóc una amant dels canvis, crec que tots canviem, de fet és el que toca, adaptar-se als canvis és bo. Fins i tot les pedres s'erosionen amb l'aigua o el vent. Els colors es descoloreixen, es barregen i en formen de nous...
    Canviar és bonic si som nosaltres qui ho decidim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ho has dit, sempre canviem, sempre, però és bonic si som nosaltres que evolucionem i decidim.

      Elimina
  10. Hahahaha barrejant taronja amb una mica de verd i blau, sí que queda "color de gos com fuig", eh?... Però llavors hauria perdut la seva personalitat!!... Ens hem d'acceptar, mirar de ser com millor puguem, però sempre essent nosaltres! ;-))

    ResponElimina
  11. molta gent li agrada canviar i un cop fet el canvi volen tornar enrrere.....de vegades no es pot

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades no es pot... bona precisió... han provat de saltar?

      Elimina
  12. M'ha agradat molt Carme no podem anar fent pendents d'agradar a tothom perquè aleshores podem perdre el nostre color, la manera de ser i actuar nostra Molt be!!!

    ResponElimina
  13. No hi ha res com ser un mateix. Un relat molt il.lustador. Bon cap de setmana q gairebé som divendres!

    ResponElimina
  14. Quantes coses ens dius parlant de colors i de balls!! molt bon relat!!!

    ResponElimina
  15. Que divertit Carme, però aquests colors necessiten el gris, que és el que posa ordre enmig de tanta disbauxa acolorida...
    Que bonica la frase, em sembla que l'he llegida abans...Sinó ens escolten, potser serà bo predicar amb l'exemple...
    Petons de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres! L'has sentida abans?

      I jo que pensava que me l'havia inventat... a vegades la memòria ens fa males passades...

      Elimina
  16. Com els músics de Bremen, en colors. Menysvalorats, però units i sumant poden aconseguir-ho.

    ResponElimina
  17. El color goscomfuig no és gaire atractiu. Millor no voler complaure a tothom i ser Taronja i saltadora!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, el taronja és molt més bonic! :)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari