Hores - jardí
de bellesa i repòs.
Cada flor i cada arbre
a la mida justa.
On res no es magnifiqui
com si fos fora de lloc.
I la vida, com la casa
s'hi arreceri, si cal mig
amagada, si cal
traient el cap.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Ep!! En aquesta aquarel·la hi falta un cel!!
ResponEliminaCom sempre, m'agrada moltíssim, les palmeres, la tanca, la bardissa... els colors tan absolutament encertats... però em fa la sensació com si l'haguessis deixat a mitges? No hi ha cel? Blau o gris, amb algun núvol o sense núvols, és igual... però m'hi falta :-)
Tens raó... a la foto era tant blanc que no calia, com en els flamencs, tampoc calia.
EliminaSenpre me'l podria inventar!
Hehehe és que no sabia si dir-ho o no... i vaig pensar... "és que em sembla com si el quadre no estès acabat"... i com sempre et dic que m'encanten (perquè és cert) vaig pensar... Doncs res, com a prova de la meva sinceritat absoluta, ara li dic que sí... que està genial... però que el veig com "inacabat"... per tant, et pots inventar un cel si vols :-))))
EliminaClar que ho has de dir! I tant! Si a mi em va bé que em digueu el que penseu! Me l'inventaré! :)
Elimina;-)))
EliminaDoncs a mi el que em sobta és l'arbre nu. Interpreto que és mort, doncs les fulles del Prunus de sota i el que sembla la flor de les palmeres em fa pensar que som a la primavera o l'estiu.
ResponEliminaL'aquarel·la bonica. M'agraden la tanca, la bardissa, les palmeres. També les flors, que estan a recer de mirades de fora :)
És curiosa la forma de les xemeneies...
Els jardins, per a mi, han de ser això. Llocs on res no destaqui per estar magnificat, cada planta amb la mida justa. I un lloc per arrecerar la vida...
:)
petó
No, Miquel, no era mort, l'arbre nu no pertany al jardí. És el primer plàtan que es veu de la carretera... (sí encara queda algun bocí de carretera vorejada de plàtans com abans). Era el mes d'abril, i potser podats massa tard (no ho sé) cap dels plàtans tenia ni un sol brot.
EliminaPetonàs, Miquel!
Tot té la seva mida, però aquesta no és uniforme. Sempre hi ha quelcom que atrau la mirada. En la composició del jardí, la meva ha quedat presonera de la taca ocre que assenyalen els dàtils de la palmera. Per a mi, la seva mida és inmensa. Deu ser la llum del color.
ResponEliminaUna abraçada, Carme!
Sí, quanta raó tens, allò que ens crida l'atenció, allò que ens importa ho magnifiquem. La mida dels dàtils és enorme per a tu... d'acord. És així. Una abraçada ben forta, Pilar!
EliminaA la mida justa! no hi falta res, ni hi sobra ni hi manca cap paraula! saps que ja he estrenat les meves aquarel·les que em van portar el reis...a veure si m'animo i la penjo!!! no et vull fer pas la competència, però m'agraden tant els teus dibuixos! Bon cap de setmana!
ResponEliminaDona... res de competència, com més serem més riurem... :) ja tinc ganes de veure els teus dibuixos.
EliminaUn jardí que convida a fer-se dibuix i entrar-hi!
ResponEliminaEndavant, Elfree! :)
EliminaEstic llegint això dins la meva tumbona sota l'ombra del cirerer....potser per això ho entenc tant bé
ResponEliminaAixí m'agrada, gaudint del jardí!
EliminaLa casa s’arrecera sota la palmera i, al mateix temps, ella li dóna protecció cercant el seu caliu interior.
ResponEliminaPotser en aquest jardí de repòs i vida, i manca l’esvoletec d’una petita papallona?
Abraçades d’anada.
Una papallona sempre és benvinguda en un jardí, les papallones són color i moviment i vida i somriures! :) Abraçades de tornada, nina!
EliminaM'agrada aquesta sèrie teva en que despintes cels i altres coses! Els fa molt més atraients als meus ulls, clar.
ResponEliminaAlba, gràcies... a mi també m'agraden més despintats... :)
EliminaAvui has pintat un entorn molt relaxant. I pel que diu Fra Miquel... potser l'arbre nu no estaria nu si li haguessen deixat el vestit, vull dir, potser l'han podat una mica tard, per motius desconeguts... no sabem :)
ResponEliminaPotser tinguis raó, Noves Flors, el que crec és que podria assegurar que no és mort... o en tot cas ho eren tots els plàtans que estaven igual, que seria molt estrany.
EliminaLa bellesa, molt sovint, no es troba en les coses exagerades o desmesurades. La podem trobar en les coses discretes, senzilles, però ben posades, ben dimensionades, que formin un conjunt únic i indivisible amb el seu entorn.
ResponEliminaTens molta raó, tant si m'ho prenc literalment com si hi llegeixo una metàfora...
EliminaPotxonet!
Està bé mantenir l'equilibri, que no destaqui més una cosa que l'altre, perquè tot ajuda a què el dibuix sigui molt més relaxant, sembla una petita illa...
ResponEliminaPetons de bona nit
Una illa de repòs... Bona tarda, Roser!
EliminaM'agrada la placidesa de tant en tant, ajuda a col·locar les coses al seu lloc (si és que en tenen). Bon diumenge, Carme!!
ResponEliminaM'encanta el teu parèntesi (si és que en tenen) :) genial! Bon diumenge Sílvia!
EliminaUn jardí per a capvespres d'estiu ben tranquil·let i per a descans.
ResponEliminaUn descans que sempre ens va molt bé! I que necessitem sovint!
EliminaUn jardí per a la calma i la serenor, la saviesa de la discreció.
ResponEliminaUn jardí que només he gaudit així mateix... des de fora i des de lluny... tot i així, m'ha deixat emprempta
Eliminaun jardí ideal de diumenge
ResponEliminaSegurament tens raó, deu ser un jardí de diumenge! Bon dia i bona setmana, khalina!
Elimina