dissabte, 2 de juny de 2012

Jardí


Hores - jardí
de bellesa  i repòs.
Cada  flor i cada arbre
a la mida  justa.
On res  no es magnifiqui
com si fos  fora  de lloc.
I  la  vida, com la casa
s'hi arreceri,  si cal mig
amagada,  si cal
traient  el cap.


33 comentaris:

  1. Ep!! En aquesta aquarel·la hi falta un cel!!

    Com sempre, m'agrada moltíssim, les palmeres, la tanca, la bardissa... els colors tan absolutament encertats... però em fa la sensació com si l'haguessis deixat a mitges? No hi ha cel? Blau o gris, amb algun núvol o sense núvols, és igual... però m'hi falta :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó... a la foto era tant blanc que no calia, com en els flamencs, tampoc calia.

      Senpre me'l podria inventar!

      Elimina
    2. Hehehe és que no sabia si dir-ho o no... i vaig pensar... "és que em sembla com si el quadre no estès acabat"... i com sempre et dic que m'encanten (perquè és cert) vaig pensar... Doncs res, com a prova de la meva sinceritat absoluta, ara li dic que sí... que està genial... però que el veig com "inacabat"... per tant, et pots inventar un cel si vols :-))))

      Elimina
    3. Clar que ho has de dir! I tant! Si a mi em va bé que em digueu el que penseu! Me l'inventaré! :)

      Elimina
  2. Doncs a mi el que em sobta és l'arbre nu. Interpreto que és mort, doncs les fulles del Prunus de sota i el que sembla la flor de les palmeres em fa pensar que som a la primavera o l'estiu.
    L'aquarel·la bonica. M'agraden la tanca, la bardissa, les palmeres. També les flors, que estan a recer de mirades de fora :)
    És curiosa la forma de les xemeneies...
    Els jardins, per a mi, han de ser això. Llocs on res no destaqui per estar magnificat, cada planta amb la mida justa. I un lloc per arrecerar la vida...
    :)
    petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, Miquel, no era mort, l'arbre nu no pertany al jardí. És el primer plàtan que es veu de la carretera... (sí encara queda algun bocí de carretera vorejada de plàtans com abans). Era el mes d'abril, i potser podats massa tard (no ho sé) cap dels plàtans tenia ni un sol brot.

      Petonàs, Miquel!

      Elimina
  3. Tot té la seva mida, però aquesta no és uniforme. Sempre hi ha quelcom que atrau la mirada. En la composició del jardí, la meva ha quedat presonera de la taca ocre que assenyalen els dàtils de la palmera. Per a mi, la seva mida és inmensa. Deu ser la llum del color.
    Una abraçada, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, quanta raó tens, allò que ens crida l'atenció, allò que ens importa ho magnifiquem. La mida dels dàtils és enorme per a tu... d'acord. És així. Una abraçada ben forta, Pilar!

      Elimina
  4. A la mida justa! no hi falta res, ni hi sobra ni hi manca cap paraula! saps que ja he estrenat les meves aquarel·les que em van portar el reis...a veure si m'animo i la penjo!!! no et vull fer pas la competència, però m'agraden tant els teus dibuixos! Bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona... res de competència, com més serem més riurem... :) ja tinc ganes de veure els teus dibuixos.

      Elimina
  5. Un jardí que convida a fer-se dibuix i entrar-hi!

    ResponElimina
  6. Estic llegint això dins la meva tumbona sota l'ombra del cirerer....potser per això ho entenc tant bé

    ResponElimina
  7. La casa s’arrecera sota la palmera i, al mateix temps, ella li dóna protecció cercant el seu caliu interior.
    Potser en aquest jardí de repòs i vida, i manca l’esvoletec d’una petita papallona?
    Abraçades d’anada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una papallona sempre és benvinguda en un jardí, les papallones són color i moviment i vida i somriures! :) Abraçades de tornada, nina!

      Elimina
  8. M'agrada aquesta sèrie teva en que despintes cels i altres coses! Els fa molt més atraients als meus ulls, clar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba, gràcies... a mi també m'agraden més despintats... :)

      Elimina
  9. Avui has pintat un entorn molt relaxant. I pel que diu Fra Miquel... potser l'arbre nu no estaria nu si li haguessen deixat el vestit, vull dir, potser l'han podat una mica tard, per motius desconeguts... no sabem :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser tinguis raó, Noves Flors, el que crec és que podria assegurar que no és mort... o en tot cas ho eren tots els plàtans que estaven igual, que seria molt estrany.

      Elimina
  10. La bellesa, molt sovint, no es troba en les coses exagerades o desmesurades. La podem trobar en les coses discretes, senzilles, però ben posades, ben dimensionades, que formin un conjunt únic i indivisible amb el seu entorn.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens molta raó, tant si m'ho prenc literalment com si hi llegeixo una metàfora...

      Potxonet!

      Elimina
  11. Està bé mantenir l'equilibri, que no destaqui més una cosa que l'altre, perquè tot ajuda a què el dibuix sigui molt més relaxant, sembla una petita illa...
    Petons de bona nit

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una illa de repòs... Bona tarda, Roser!

      Elimina
  12. M'agrada la placidesa de tant en tant, ajuda a col·locar les coses al seu lloc (si és que en tenen). Bon diumenge, Carme!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta el teu parèntesi (si és que en tenen) :) genial! Bon diumenge Sílvia!

      Elimina
  13. Un jardí per a capvespres d'estiu ben tranquil·let i per a descans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un descans que sempre ens va molt bé! I que necessitem sovint!

      Elimina
  14. Un jardí per a la calma i la serenor, la saviesa de la discreció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un jardí que només he gaudit així mateix... des de fora i des de lluny... tot i així, m'ha deixat emprempta

      Elimina
  15. Respostes
    1. Segurament tens raó, deu ser un jardí de diumenge! Bon dia i bona setmana, khalina!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari