Un altre microconte:
Narcís
Van convidar-lo a pensar i de seguida s'hi va posar: es va pensar a ell mateix.
Enfeinat
Van convidar-lo a pensar i va dir que si per cas quan acabés de jugar la roja.
Narcís s'admira vora del riu.
Ell no ha vist mai, res tant bonic.
Narcís es mira, Narcís s'admira,
Narcís s'adora i s'enamora.
La papallona el troba bell
i les paraules que diu, també.
La papallona el vol mirar,
la papallona el vol admirar.
Narcís s'escolta, Narcís l'escolta
paraules belles i afalacs.
La papallona se n'enamora.
Ai, papallona, si ell no et veu!
Mentre li canta tantes belleses
que ella veu en el seu amat
sembla que visquin al mateix món.
Tots dos admiren ben bé el mateix.
La papallona fa giragonses
vola i vola davant Narcís.
Ell s'emmiralla i no la mira.
La papallona, de tants esforços,
cau dins de l'aigua, badant, badant.
Cau i es nega, mentre ell la nega.
Narcís es mira i es remira.
La papallona? No l'ha vist mai.
"Tots dos admiren ben bé el mateix."
ResponEliminaQue bo! la clau estava en admirar coses diferents!
ja ja ja!
Pobra papallona!
I no salvarem la papallona!!! Vinga tots a salvar la papallona! proposa que continuin el poema dona!
Tanta cultura i tanta saviesa a la catosfera i no la podrem salvar?
No em facis molt cas!
És que ahir amb el capítol d'Anatomia de Grey ja en vaig tenir prou i de sobres de tragèdia!
mecatxis!!!
Per cert, tots els microcontes de Calders m'encanten, però aquest últim és genial! :)
Bona tarda de dimecres!
Gerònima, que maca que ets!
EliminaDona, la papallona és virtual, el riu també, la flor també... potser ara després de l'espant encara podríem salvar-la. No sé si s'ho val, la veritat! :)
Gràcies, guapa pel que dius del conte... Bona tarda de dimecres!
És el nanorelat que em deies abans? Trobo que s'hi escau molt el mite de Narcís. Algú que el conviden a pensar i només es pensa a si mateix, és una idea boníssima. A més n'hi ha tanta de gent encantada d'haver-se conegut! Sempre he pensat que Narcís és feliç perquè gaudeix d'admirar-se i no li falta de res, però que si sabés com de boniques són les papallones, si fos capaç de sortir d'ell mateix, multiplicaria la felicitat per totes les coses noves que fos capaç d'admirar. I veuria aquesta papallona tan xula que has dibuixat ;)
ResponEliminaNo, no és aquest, aquell es diu addicció.
EliminaI tens raó, hi ha molta gent encantada a d'haver-se conegut. Molta! I segurament no necessiten ningú més... però no n'estic jo massa segura. Normalment necessiten admiradors. La papallona feia d'admiradora i ja li anava bé. Si deixa de fer "només" d'admiradora deixa d'existir. Gràcies guapa!
I tant que tenen diferenst estils, com que el meu no en té cap. Ni cap ni peus.
ResponEliminahe, he, he... Jp, no és cert, més aviat és fals del tot.
EliminaTu tens un estil propi i molt divertit i sempre té cap, té peus i sempre té més peus que els gats!
Aquest Narcís és ben poca solta, només s'agrada ell mateix i la pobra papallona enlluernada per belleses supèrflues, no s'adona que ell només admira el seu reflex i acaba ben malament. El més trist, és que ell ni l'ha vista...
ResponEliminaAi papallones, no us deixeu enlluernar per aquests narcisos tan petulants, que la bellesa interior és l'important...
Petonets Carme.
també hi ha Narcisos de bellesa interior, eh? però igualment papallones, estigueu al cas! Petonets, Roser!
EliminaJa tens raó M.Roser, l´interior és el que mana...la bellesa s'esfuma més ràpid que el pensament.
ResponEliminaPobra papallona, pobre Narcís!!
Bessets Carme!
Sí, sí... pobres! :) aferradeta, nina!
EliminaOh!! pobre papallona!!... I ni tan sols ha aconseguit que ell es fixés en ella una sola vegada!!
ResponEliminaEll s'ho perd!!
Sí ell s'ho perd, segurament moooolt més que ella!
EliminaPotser la culpa de que aquest Narcís sigui així es el fet que hagi viscut tota la vida tan a prop de l'aigua...
ResponEliminaAi, que fàcil jutjar els demés per l'actitud del moment, sense investigar el que la promou...!
Jeje potser busco tres peus al gat?
Petonicos Carme.
Tothom té els seus motius, és cert... i a vegades poden justificar actituds i tot!
EliminaNo, no, em sembla bé la teva visió del Narcís!
Una metàfora de l'egocentrisme humà que tant val per homes com per dones. Quan el mirall de l'aigua ens vol ferir, pot destruir-nos mostrant-nos com una ventada ens dibuixa ganyotes i així ens apartem de la visió desagradable. Però, quan ens vol enamorar, pot ser que acabem nedant. Això si en sabem.
ResponEliminaUn petó, Carme!
I tant que sí que val per homes i per dones, tens raó, però Narcís, és Narcís, el que s'emmirallava i el van fer home, què vols fer-hi? :)
EliminaUn petó, Glòria!
L'enfeinat ja pot pensar, perquè ha acabat el partit de la Roja...Em pensava que era la revetlla de Sant Pere, però no, eren els petards de la "victòria"...Per qui ha tirat els penals, em pensava que jugava el Barça he,he...
ResponEliminaJa pot pensar ja, però fixa't que no ho ha assegurat... només ha dit "si per cas ...
EliminaJo no he vist ni el partit ni els penals... :) no sóc futbolera, jo! El que és cert que tot estava molt mort per aquí i se m'ha acudit aquest altre conte i l'he afegit.
Gràcies per tornar
Ai, aquests narcisos egocèntrics i aquestes papallones enlluernades! Quina metàfora d'una història que es repeteix des de que el món és món!
ResponEliminaI es repetirà, Glòria, es repetirà!
EliminaHahahaha el partit de La Roja... l'he vist a trossos... Volia veure com en CR fallava un penalti, però no he pogut perquè els han eliminat abans... ara ja puc pensar :-)))
ResponEliminaha, ha, ha... :)
EliminaRere els camins d'aigua
ResponEliminacom una papallona
vol al teu voltant
fascinat ... tota l'estona
Bona nit Carme.
Pere, m'ho llegeixo com un regalet dolç i matiner... bon dia, Pere!
EliminaM'encanta, Carme, aquest poema. És una metàfora perfecta per a tantes situacions reals... Realment, ets fantàstica facis el que facis creativament!
ResponEliminaUna forta abraçada!
Gràcies, Montse!!! Una abraçada forta i dolça al mateix temps.
EliminaPobre narcís. És un malat de soledat.
ResponElimina:) doncs sí...
EliminaPobra papallona, morta al desert a causa d'un miratge.
ResponEliminaA causa ben bé d'un miratge, com dius, pobre papallona.
Elimina