La Mª Roser Algué de Petiteses, em va fer aquest preciós regal. Un llibre per a mi i un conte pel, Guillem. Moltíssimes gràcies, M Roser!
Sota un vel de cendra és un llibre de records, escrits després de l'incendi del 1998 que va ser tant destructor pel Berguedà i el Bages. Va ser l'impuls de guardar i protegir un munt de coses per compensar en una petita mesura tot el que el foc s'havia endut. Per una persona com jo, que havia viscut de petita, ambients de poble i de pagès, encara que fossin en una altra comarca, aquest llibre és com beure un got d'aigua fresca. He retrobat moltes coses que jo també recordo. L'he begut adeleradament.
Dintre d'aquest llibre hi havia molts regals, fins i tot hi he trobat un caramel de bastó! Quants anys feia que no en menjava cap!
I la Kika que no s'agrada, gràcies a una fada bona que li ofereix aventures divertides, acaba acceptant-se a ella mateixa i sentint-se bé en la seva pell, de granoteta peluda i panotxa.
Quins regals més bonics Carme i beure-te'ls amb deler encara més. Fan de bon passar!
ResponEliminabon cap de setmana wapa!
Gràcies, Joana! Bona entrada de setmana per a tu! I un petonàs!
Eliminaets afortunada per la gen que t'envolta; es nota l'estima que et tenen
ResponEliminapero no es mes que la que tu ens dones a tots.
semblen interesants...
una abraçada
gràcies sargantana... sí la veritat és que sentir-se estimada és el tot a la vida... són bonics, bonics!
EliminaEn prenc nota, per regalar-me'l.
ResponElimina:) records i sentiments...
EliminaÉs un llibre escrit amb els sentiments. (el tinc pendents)
ResponEliminaBen bé així, Carme!
EliminaHi ha regals que contenen un munt de coses. S'assemblen a la xistera d'un mag; hi fiques la mà i vas treient...sentiments.
ResponEliminaTantes coses, és cert!
EliminaUn regal ple de sorpreses, no sé qui estarà més content, en Guillem o l'àvia ;)
ResponEliminaBon diumenge, nina!
Estem contents, efectivament, tots dos! :)
Eliminala cendra és feble només en aparença. De vegades resisteix més a l'oblit que la fusta, que el foc.
ResponEliminaPodria ser, Jesús... la cendra ho deix a tot marcat per molt temps.
Eliminaoooooh, quina delícia, Carme!! Assaboriu-ho bé, tu i en Guillem ;) Petonets
ResponEliminaGràcies, nina! Petonets!
EliminaJo també el tinc (el de la cendra) i m'ha passat justament el mateix que la Carme, el vaig veure em delí el got d'aigua i quan tinc més set de records, me n'omplo un altre got i no em costa gents de prendre'l.
ResponEliminaBon cap de setmana.
Sóc records d'una època que em queda molt a prop, potser a tu també.
EliminaSón les vivències escoltades asseguts amb el pare, ell es de la quinta del biberó. (93 anys, moltes histories contades)
EliminaUn petó
Que bonic! Les portades ja són precioses i supose que el contingut, també.
ResponEliminaBen bé així, Noves Flors!
EliminaQuina il·lusió, CARME!!... A mi m'encanta que em regalin llibres, així que imagino la teva alegria en obrir el paquet i trobar-ne dos.
ResponEliminaSi, jo he llegit "A peu per camins de cendra", de Josep M. Espinàs (que, per cert, també va ser el regal d'una amiga, ara que hi penso) i la veritat és que va ser quelcom impactant.
Saps què? La coberta del conte m'ha fet pensar una mica en les teves aquarel·les!! No diràs que no!! (No diguis que no, eh? No ho pots dir!! hehehe) ;-)
Molta il·lusió, Assumpta! :)
EliminaQuè més voldria jo que les meves aquarel·les s'assemblessin a la portada... :)
(I que consti que no he dit la paraula no!) he, he, he...
Hehehe has fet trampa!! sí que s'hi assembla, segur que si faig una enquesta i ho pregunto guanyen els "SÍ" aclaparadorament! :-)
EliminaQue bonic Carme!! De les cendres resorgirem... tot resorgeix de les cendres!! Jo també com l'Assumpta quan he vist la coberta del conte m'ha fet pensar en què potser l'havies fet tu!!!
ResponEliminaDoncs el mateix et dic, no és meva, no... què més voldria jo!
EliminaAi, ai Carme, no sé que dir, he sentit una escalforeta a les galtes,(em dec haver posat vermella).
ResponEliminaI no sé si era que hi havia corrent d'aire, però els ulls em feien una mica de coïssor...Dona gust tenir amigues tan agraïdes i amables...Això de retrobar records molta gent m'ho ha dit, suposo que el món rural, tenia moltes coses en comú, fos quina fos, la comarca...Ja veig que t'ha agradat el caramel de bastó, ets molt llaminera tu.
Si teniu ganes de llegir, Sota un vel de cendra, podeu passar pel meu blog i descarregar-lo gratuitament...El trobareu en un post del 12 d'abril. Es un llibret petit, que es llegeix en un tres i no res...
Carme, gràcies un altre cop i les companyes tenen raó, podia ben bé ser teva la portada del conte. La veritat és que no conec l'il·lustrador, l'editorial me'l va proposar i a mi em va agradar.
Una abraçada un petó i un somriure.
Si que sóc llaminera, sí! :) És cert tot el que dic. L'he gaudit ben bé, M Roser!
EliminaUn magnífic regal de la M. Roser. Tots en tornem a gaudir a través del teu blog, Carme. Abraçades amb molt caliu.
ResponEliminaMoltes gràcies, papallona!
EliminaQuins regals més bons! ara en quan pugui em passaré per casa , la casa virtual és clar de qui t'ha fet aquest regals a veure si em puc mirar el llibre
ResponEliminabon inici de setmana!
Doncs sí, passa-hi! Bona idea, et descarregues el llibre! Bona setmana, Elfree!
EliminaJa me'n recordo d'aquell incendi. Un gran regal per posar paraules als records d'infantesa que a vegades queden amagats sota una capa de cendra.
ResponEliminaD'aquell incendi no fa tant (bé al menys a mi em sembla que fa poc, pe`ro ja se sap que tot és relatiu) els records de la Roser van més lluny... els ha recuperat molt bé.
Elimina"L'he begut adeleradament"... m'agrada aquesta expressió.
ResponEliminaRebre regals és un gest grandíssim.
Bon dia de dilluns, Carme.
Regalar i rebre regals... un plaer deliciós! Bona setmana, Gemma!
EliminaPreciós, preciós regal. Es llegeix adeleradament. I com d'una revolada. Molt lleugera.
ResponEliminaCom d'una revolada, ben bé així, Jordi! :)
ResponEliminaSemblen dos llibres fets a mida!! Darrerament m'adono que hi ha molts llibres infantils que trobo una passada. Molt bonics, ben il·lustrats i amb idees bones per la quitxalla. Em penso que si mai tinc fills, trobar llibres d'aquesta mena serà una de les coses a les que em dediqui (boicot a les barbies!).
ResponEliminaQuin detall tan bonic!
ResponEliminaLa M. Roser ha fet uns llibres preciosos. Jo també aniré a fer una ullada al seu bloc.
Una abraçadeta, a les dues!