dissabte, 16 de juny de 2012

Sota un vel de cendra de M Roser Algué


La  Mª Roser  Algué  de Petiteses,  em va  fer  aquest  preciós  regal.  Un llibre  per a mi  i un conte  pel, Guillem.  Moltíssimes  gràcies,  M Roser!

Sota  un vel de cendra  és  un llibre  de records,  escrits  després  de  l'incendi  del 1998  que  va ser  tant  destructor  pel Berguedà  i el Bages.   Va  ser l'impuls  de  guardar i protegir    un munt  de coses  per  compensar  en una petita  mesura  tot el que el foc  s'havia endut.  Per  una persona com jo,  que  havia  viscut  de petita,  ambients  de  poble i de pagès,  encara que fossin  en una altra comarca,  aquest  llibre  és  com beure  un got  d'aigua  fresca.  He  retrobat  moltes  coses  que  jo també  recordo. L'he  begut  adeleradament.

Dintre d'aquest  llibre  hi  havia  molts regals,  fins i tot  hi he  trobat  un caramel de bastó!  Quants  anys  feia  que no en menjava  cap!

I  la Kika  que no s'agrada,  gràcies  a una fada  bona  que li ofereix  aventures  divertides,  acaba  acceptant-se  a  ella  mateixa  i  sentint-se   bé  en la seva  pell,  de granoteta  peluda i panotxa.

40 comentaris:

  1. Quins regals més bonics Carme i beure-te'ls amb deler encara més. Fan de bon passar!
    bon cap de setmana wapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Joana! Bona entrada de setmana per a tu! I un petonàs!

      Elimina
  2. ets afortunada per la gen que t'envolta; es nota l'estima que et tenen
    pero no es mes que la que tu ens dones a tots.
    semblen interesants...

    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies sargantana... sí la veritat és que sentir-se estimada és el tot a la vida... són bonics, bonics!

      Elimina
  3. En prenc nota, per regalar-me'l.

    ResponElimina
  4. És un llibre escrit amb els sentiments. (el tinc pendents)

    ResponElimina
  5. Hi ha regals que contenen un munt de coses. S'assemblen a la xistera d'un mag; hi fiques la mà i vas treient...sentiments.

    ResponElimina
  6. Un regal ple de sorpreses, no sé qui estarà més content, en Guillem o l'àvia ;)

    Bon diumenge, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estem contents, efectivament, tots dos! :)

      Elimina
  7. la cendra és feble només en aparença. De vegades resisteix més a l'oblit que la fusta, que el foc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podria ser, Jesús... la cendra ho deix a tot marcat per molt temps.

      Elimina
  8. oooooh, quina delícia, Carme!! Assaboriu-ho bé, tu i en Guillem ;) Petonets

    ResponElimina
  9. Jo també el tinc (el de la cendra) i m'ha passat justament el mateix que la Carme, el vaig veure em delí el got d'aigua i quan tinc més set de records, me n'omplo un altre got i no em costa gents de prendre'l.
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sóc records d'una època que em queda molt a prop, potser a tu també.

      Elimina
    2. Són les vivències escoltades asseguts amb el pare, ell es de la quinta del biberó. (93 anys, moltes histories contades)
      Un petó

      Elimina
  10. Que bonic! Les portades ja són precioses i supose que el contingut, també.

    ResponElimina
  11. Quina il·lusió, CARME!!... A mi m'encanta que em regalin llibres, així que imagino la teva alegria en obrir el paquet i trobar-ne dos.

    Si, jo he llegit "A peu per camins de cendra", de Josep M. Espinàs (que, per cert, també va ser el regal d'una amiga, ara que hi penso) i la veritat és que va ser quelcom impactant.

    Saps què? La coberta del conte m'ha fet pensar una mica en les teves aquarel·les!! No diràs que no!! (No diguis que no, eh? No ho pots dir!! hehehe) ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molta il·lusió, Assumpta! :)

      Què més voldria jo que les meves aquarel·les s'assemblessin a la portada... :)

      (I que consti que no he dit la paraula no!) he, he, he...

      Elimina
    2. Hehehe has fet trampa!! sí que s'hi assembla, segur que si faig una enquesta i ho pregunto guanyen els "SÍ" aclaparadorament! :-)

      Elimina
  12. Que bonic Carme!! De les cendres resorgirem... tot resorgeix de les cendres!! Jo també com l'Assumpta quan he vist la coberta del conte m'ha fet pensar en què potser l'havies fet tu!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs el mateix et dic, no és meva, no... què més voldria jo!

      Elimina
  13. Ai, ai Carme, no sé que dir, he sentit una escalforeta a les galtes,(em dec haver posat vermella).
    I no sé si era que hi havia corrent d'aire, però els ulls em feien una mica de coïssor...Dona gust tenir amigues tan agraïdes i amables...Això de retrobar records molta gent m'ho ha dit, suposo que el món rural, tenia moltes coses en comú, fos quina fos, la comarca...Ja veig que t'ha agradat el caramel de bastó, ets molt llaminera tu.

    Si teniu ganes de llegir, Sota un vel de cendra, podeu passar pel meu blog i descarregar-lo gratuitament...El trobareu en un post del 12 d'abril. Es un llibret petit, que es llegeix en un tres i no res...

    Carme, gràcies un altre cop i les companyes tenen raó, podia ben bé ser teva la portada del conte. La veritat és que no conec l'il·lustrador, l'editorial me'l va proposar i a mi em va agradar.
    Una abraçada un petó i un somriure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que sóc llaminera, sí! :) És cert tot el que dic. L'he gaudit ben bé, M Roser!

      Elimina
  14. Un magnífic regal de la M. Roser. Tots en tornem a gaudir a través del teu blog, Carme. Abraçades amb molt caliu.

    ResponElimina
  15. Quins regals més bons! ara en quan pugui em passaré per casa , la casa virtual és clar de qui t'ha fet aquest regals a veure si em puc mirar el llibre
    bon inici de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, passa-hi! Bona idea, et descarregues el llibre! Bona setmana, Elfree!

      Elimina
  16. Ja me'n recordo d'aquell incendi. Un gran regal per posar paraules als records d'infantesa que a vegades queden amagats sota una capa de cendra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'aquell incendi no fa tant (bé al menys a mi em sembla que fa poc, pe`ro ja se sap que tot és relatiu) els records de la Roser van més lluny... els ha recuperat molt bé.

      Elimina
  17. "L'he begut adeleradament"... m'agrada aquesta expressió.

    Rebre regals és un gest grandíssim.

    Bon dia de dilluns, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Regalar i rebre regals... un plaer deliciós! Bona setmana, Gemma!

      Elimina
  18. Preciós, preciós regal. Es llegeix adeleradament. I com d'una revolada. Molt lleugera.

    ResponElimina
  19. Com d'una revolada, ben bé així, Jordi! :)

    ResponElimina
  20. Semblen dos llibres fets a mida!! Darrerament m'adono que hi ha molts llibres infantils que trobo una passada. Molt bonics, ben il·lustrats i amb idees bones per la quitxalla. Em penso que si mai tinc fills, trobar llibres d'aquesta mena serà una de les coses a les que em dediqui (boicot a les barbies!).

    ResponElimina
  21. Quin detall tan bonic!
    La M. Roser ha fet uns llibres preciosos. Jo també aniré a fer una ullada al seu bloc.
    Una abraçadeta, a les dues!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari