En va són tots els esforços
d'emmirallar-nos l'un en l'altre.
No ens retorna cap imatge
en les aigües remogudes...
ni tan sols lleugerament
arrissades per una brisa suau.
Per retornar-nos la imatge nítida...
només l'aigua ben quieta i tranquil·la.
Genial el reflex a l'aigua pintat, amb colors més febles i clarets!
ResponEliminaGràcies, xeXu!
EliminaM'has deixat unes enormes ganes de tornar al Delta. Magnífic conjunt de dibuixos, aquarel•les i versos en un esplèndid joc de miralls.
ResponEliminaNo te n'estiguis, Carme, els miralls infinits enamoren!
EliminaAl comte Dracula ni tan sols amb l'aigua quieta.
ResponEliminaM'hi fixaré bé, Jp! Que no hi hagi algun dràcula amagat que no es reflecteixi ni en aigües tranquil·les... he, he, he...
EliminaLes aigües mogudes són com miralls trencats, quan t'hi reflexes ... fas mala cara.
ResponEliminaPotser hem d'esperar la calma per mirar-nos l'un a l'altre.
Bona tarda Carme.
Sempre hem d'esperar la calma, gairebé per tot és millor...
EliminaBona tarda, Pere.
M'encanta aquest rflex! un bon punt final per al delta, xò no per al quadern, eh! en volem mé!!!
ResponEliminaÉs el quadern del Delta el que s'ha acabat, però ja me'n vaig comprar un de nou, de mitjanet i encara em queda molta Moleskine gegant.
EliminaDéu ni do quins verds has aconseguit! M'agrada com destaquen en comparació amb els altres colors de l'aquarel·la!
ResponEliminaEls verds són molt difícils, Yáiza, al menys per a mi.
EliminaAquest racons t´han inspirat força,
ResponEliminacolors de nova vida i somnis per a reatlizar.
Bona tarda, nina.
Ara he de començar alguna altra sèrie, de moment he dibuixat algunes fotos de blocaires, com vaig fent de tant en tant.
EliminaCada persona ens emmiralla i ens diu quelcom de nosaltres. Gràcies per compartir la bellesa!
ResponEliminaSegur que sí, però pot ser que a vegades no et reconeguis... en la imatge que et retorna...
EliminaA la natura només ens podem emmirallar en les aigües quietes...Quan l'aigua està remoguda ens tornarà figures distorsionades...El mateix passa amb els éssers humans.
ResponEliminaEns has deixat una bonica col·lecció del Delta.
Petons.
M'alegro q ue hi estiguis d'acord! :) Gràcies M Roser! petons!
EliminaUn punt i final molt ben aconseguit.
ResponEliminaGràcies, Joan!
EliminaPreciós.
ResponEliminaAls aiguamolls valencians (no sé si també a altres llocs), aquestes aigües quietes en mig de la marjal se'n diuen un "lluent"...
No coneixia aquesta aplicació de la paraula "lluent". La trobo molt apropiada.
EliminaGràcies, Alfred!
preciós!!!!! ei m'he quedat la imatge , vull dir que sense el teu permís me l'he descarregada...algun dia en faré un post...m'ha agradat molt !!!! quina artistassa!
ResponEliminaPots quedar-te totes les que vulguis, Elfree! :) Ja espero el teu post!
Eliminapetonassos!
Les aigües encalmades són les millors per veure's reflectit, clarament, sense falsedats ni màscares artificials. Precioses les imatges d'aquesta sèrie de miralls d'aigua!
ResponEliminaSí, porquet, sí, millor la calma!
Eliminauuaaaauuuu!!! no puc deixar de meravellar-me Carme! m'agrada tant la primera despullada com la segona ben vestida i engalanada! Petoneeets!
ResponEliminaMoltes gràcies, Alba!
EliminaPrecioses imatges. A mi també m'han entrat ganes de tornar a visitar tantes belleses al Delta.
ResponEliminaAixò serà una trobada blocaire al delta... ;)
EliminaQuina magnífica sèrie tota aquesta del Delta!! Amb aquestes pintures en tindràs un record preciós i nosaltres hem gaudit moltíssim veient-les!! Quantes tonalitats de verd diferents hi ha en aquest quadre!! Maquíssim! :-))
ResponEliminaGràcies, Assumpta, tenia la il·lusió d'omplir tot el quadern amb imatges del delta i ho he aconseguit. Un quadern de record, com dius! :)
EliminaM'ha agradat molt seguir-te en aquest viatge pel Delta d'imatges escrites i dibuixades. Només una petita recança: no poder passar els dits per la textura del teu quadern :-)
ResponEliminaQue bonic, això que dius, Miquel! :) Em pensava que s'havia perdut el teu comentari... no apareixia aquí, només al mail. Finalment l'he trobat!
EliminaMirar-se en el mirall és molt diferent d'emmirallar-se. El primer mot és el pas d'una estrella fugaç. El segon et permet fins i to sentir fins i tot els sons del Delta, a la tarda, quan els flamencs i tota mena d'ocells canten en cor.
ResponEliminaEl bany dels arbres en les aigües amansides, espectacular.
Bona setmana, bonica!
M'agrada la teva precisió, Pilar! Bona setmana, preciosa!
EliminaÉs un quadern molt valuós...
ResponElimina;o)
petó
PS: tinc pendent tornar al delta. L'últim cop que hi vaig ser estava enboirat, però era igualment bonic.
Emboirat també és molt bonic... ja l'he vist! Els miralls no són els mateixos, però igualment bonics.
Elimina