diumenge, 10 de juny de 2012

Cala Pelosa


Sota  els  eucaliptus,
dibuixos  d'ombres
barques  a la sorra,
criden gessamins.

De  passes lentes,
d'un sol que crema
d'una  aigua  mansa,
en fem  un matí.

Teixim la tarda,
sense  cap pausa.
Poc  a poc  creixen
ones i vent.

Dolmens,  històries,
imatges  belles.
Entre  somriures,
truca  la nit.

29 comentaris:

  1. Mmmm aquesta cala és molt olorosa Carme, quan no són els eucaliptus , és l´olor de la posidònia estesa a la sorra . I a l´hivern...mimosa i carn o sardines a la brasa. Bona vida!

    Em sembla que et robo el poema ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És tot un plaer i un gran honor que em robis el poema, guapa! Gràcies!

      Bona vida, del tot. Dissabte passat (no ahir) va ser un dia de bona vida! :)

      Elimina
  2. Em quedo amb les últimes paraules del poema,
    Entre somriures, truca la nit.
    Avui dormiré més plàcidament amb el teu poema al mig dels somnis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que aquesta nit també truqui entre somriures per a tots, Pep, gràcies!

      Elimina
  3. Sempre arriba la nit amb somriures, després de la visita al teu bloc, Carme.
    Tens un raconet molt agradable, ja ho veus que som molts els que ens hi troben a gust! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, estic feliç que tanta gent vingueu a compartir aquest espai... i que us hi trobeu bé. És d'aquelles coses màgiques que no m'hagués esperat mai. :)

      Bona nit, maca!

      Elimina
  4. Respostes
    1. :) :D... ah! però no és pot triar, el dia?

      Elimina
  5. Carme!! Cada vegada que entro tens post nou... T'ha agafat un atac d'inspiració!! :-DD

    La pintura del post de Mn. Cinto, preciosa... i ara aquesta, que em dóna sensació de calma... relaxant... dóna la sensació com si els dibuixos et sortissin sols... aaaaaaaaaaaaggggh... No sé explicar el que vull dir. O sigui: Jo miro el dibuix, i em sembla perfecte: els arbres, els colors del tronc, les branques, les fulles... i, al mateix temps, veig el traç senzill, ràpid... i no veig com si hi hagués moltes "capes" de pintura sinó com si "a la primera" ja et queda bé... tens la idea clara de com ho vols fer i zas, zas, zas, esquema, pinzellades i resultat final magnífic!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. O sigui... hehehe... és que no em sé explicar... Jo, quan vull fer un dibuix, m'hi passo molta estona... i necessito el llapis primer... i no em queda bé, i ho esborro... i perquè quedi acceptable m'hi he de passar molta estona. I en canvi, veient el que tu fas, és com si tinguessis tan clar el resultat que vols, que tot et sortís a la primera i la mà anés sola... :-)

      Elimina
    2. Sí, sí, que t'expliques! Pel que fa al dibuix, normalment el faig directament amb el punta fina i no rectifico res, queda com queda. Si queda fatal ja no l'acabo.

      La pintura, en aquest cas de la cala Pelosa, m'havia quedat com apagada, bullideta.

      Aleshores vaig agafar grisos i negres i vaig fer aquestes ombres tan marcades, a terra i als troncs dels arbres... Vaig agafar un verd fosc i vaig afegir les taques fosques al pi del mig i a la banda esquerra. Vaig trobar que havia guanyat una mica.

      Potser sí que la majoria són de primera pinzellada, però alguns, com aquest els rectifico a sobre. Clar, només es pot rectificar amb fosc, amb clar no!

      Pel que fa als posts. Ja saps que en programo un cada dia... i aquest van sortint sols. Quan hi ha alguna cosa especial com això de Mossèn Cinto. Faig un altre post i el "colo". I ahir també vaig "colar" el vídeo del Lluís Llach, Pep i sílvia... passen coses i jo no les deixo passar de llarg. :)

      I ara cap a dormir... després del rotllo que t'he clavat! :)

      Elimina
    3. M'ha agradat molt la teva explicació!! :-)) Doncs el fosc dels troncs dels arbres és un encert total i absolut, li dóna com volum, no sé, fa un efecte molt maco!! :-))

      Elimina
  6. Qui pot canviar el meu dilluns per un divendres?...no sé si riure o plorar Jp ;)
    Sort que amb la caleta de na Carme i el seu poema, podré somiar fantàstics paradisos!

    Bonan nit i bona setmana!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) ja m'agradaria poder-te'l canviar... :)

      Bona nit guapa! Bona setmana, bon dilluns i bon divendres... quan toqui!

      Abraçadeta!

      Elimina
    2. Era bona nit, no bonan...és que la Assumpta em despista, jeje

      Elimina
  7. Aquest poema porta la música incorporada...:)
    Preciós tot plegat!
    Bona nit, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, tu si que ets preciosa! :)

      Bona nit, Fanalet!

      Elimina
  8. Si hages de triar no ser em que em quedaria, possiblement com el país secret et "robaria" el poema.
    Perqué soc incapaç d'escriure coses així jo? arrrrrrggggggg!(m'enfado em mi mateixa, sempre tant pessimista....)
    Petonicos Carme, sort que tu ens alegres el dia a molts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, a vegades jo te'ls robaria a tu, els poemes.

      Ningú està sempre optimista ni sempre pessimista, només que tenim més facilitat per escriure unes coses o les altres. Jo a vegades penso que no dic res de tant dir sempre el mateix... :)

      Gràcies, guapa!

      Elimina
  9. Bon final, Carme, i tant de bo la nit no comuniqui!;-) Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) és ella que truca, Núria, ella deu pensar tant de bo no comuniqui la Núria!

      Petonassos!

      Elimina
  10. Tot plegat sembla ja un dia d'estiu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dissabte passat va ser un autèntic dia d'estiu, avançat!

      Elimina
  11. Una manera molt agradable de resumir el pas d'un dia vora la mar, i quan truca la nit amb un somriure, li diem a reveure, perquè segur que hi tornarem...
    Eucaliptus amb olor de sal!
    Petons Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si el dia és agradable, fàcilment surt un resum agradable... :)

      Elimina
  12. Carme, que bonic el poema, em recorda els versos de Garcès, m'encanta la musicalitat, sembla una cançoneta.
    Petonets

    ResponElimina
  13. Hi ha moltes maneres de definir qui escriu així. Tirarem pel dret: poeta.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari