dilluns, 26 de novembre de 2012

Relats conjunts - La biblioteca

Una proposta de Relats  conjunts.

Amb  un agraïment  molt especial  per  a  en Joan Gasull...  perquè  he fet  meus  els seus  personatges.

Quan vaig  arribar  a aquest  nou pis,  ara  fa  un  any,  em vaig  fixar  de  seguida  en el veí  del  davant.  Amb  aquest  finestral tant  gros,  com podia  no fixar-m'hi!  Bé,  primer  em vaig  fixar  en la biblioteca.  Quan  obria les  persianes  veia  aquest  bé de Déu de llibres  i  em moria  de ganes  de veure-la . Després  també em vaig  fixar  en el veí. No estava  malament:  el cabell  claret,  una barba  ben retallada, cuidada,   unes ulleres  que li donen aire  d'intel·lectual.

Jo  me'l mirava,  però  ell  entossudit  a fer  numerets  estranys  i  no aixecar mai la vista.  En va  fer de tots  colors,  des  de  disfressar-se,  fer  gimnàstiques  estranyes,  enfilar-se  perillosament  ran  de finestra...   fins  a portar-se  la banyera   a la biblioteca  i fer  veure  que llegia.  Mai  abans li havia  vist  agafar un llibre. Crec  que  es  va  electrocutar.  El van treure  en ambulància  i semblava mort.

No em sap gens  de greu!  S'ho tenia ben merescut,  per  idiota.  Potser  volia que me'l  mires...  però  i  si s'hagués  assegut tranquil·lament  en una butaca  a llegir,  que es pensa  que no me l'hagués mirat  de més  bons ulls?   Eiiiii!    Què  llegeixes?  li hagués  cridat  de finestra  a finestra. I  ja  hauríem tingut  trema!

Coi,  però  si ha tornat! No estava  mort?   tanco la  persiana...  per  a mi segueix  mort  i  ben mort.

25 comentaris:

  1. La perspectiva que faltava! És clar, mostrar-se com s'és sempre dóna més números, perquè si t'has de posar a fer coses per fer-te veure es nota de tres hores lluny! Una mica radical la veïna, però que s'hagués comportat d'una altra manera, tu.

    ResponElimina
  2. ooh, genial, faltava l'altra part!!!
    com som les dones de vegades,haurà fet el ximple i el ridícul, xò ella, en el fons tenia ganes. Podria anar a dir-li si s'ha fet molt d mal?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui! ara ja no, se'l miraria sempre com a un ximple! Millor que s'ho deixi córrer!:)

      Elimina
  3. Molt bo Carme! una bona resposta narrativa al Joan!

    ResponElimina
  4. moooolt bona resposta Carme, espero que ell mai arribi a saber que la va ben pifiar amb els seus invents per atraure atenció. Amb lo fàcil que és fer el més simple i sincer.
    Gràcies per continuar la trama.

    ResponElimina
    Respostes
    1. O potser li convindria saber-ho eh? per no tornar-la a pifiar! ;) Aquestes coses, no saps com vénen... però de seguida després de llegir-te em vaig fixar amb la veïna. Gràcies a tu per deixar-me'ls!

      Elimina
  5. Bona idea continuar l'historia d'en Gasull!
    Quina veineta més dura de pelar, pobre xicot, més val que ho deixi correr abans que es mati definitivament!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que tens raó, no fan gaire l'un per l'altre! :)

      Elimina
  6. ha,ha,ha...És ben cert que a vegades llegir segons què electrocuta!...un petó i sort amb el veí!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) res, res... aquest veí ha perdut definitivament aquesta partida! ;)

      Elimina
  7. Carme, m'has deixat de pedra!! Que bona la contraversió del Gasull :)) Aquesta trama donaria molt de joc per escriure'n una mini novel·la. Segur que al final acabarien junts a la banyera. Petons, i gràcies per fer-me riure tant de bon matí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ho allarguem gaire, segur que acaben junts a la banyera... espero que sense electrocutar-se. :) Petons, Sílvia!

      Elimina
  8. M'ha agradat aquesta versió des de l'altra finestra. :-))
    Ja tens raó que de vegades ens compliquem la vida buscant "solucions" difícils (la de la banyera) quan la més fàcil (la de la butaca) ni ens passa pel cap.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi? mira que és ben fàcil: seure tranquil·lament i llegir i de tant en tant aixecar la vista i saludar la veïna que et mira! ;)

      Elimina
  9. Aquesta veïna em sembla d'aquelles que ... ara sí, ara no! L'havia observat moltíssim per no voler saber res d'ell, no et sembla? I mira que donar-li pena i canviar d'idea quan el creia mort! Aissss quina complicat és el món!! :)

    Bessets!!
    Plouuuuuuuu...però no em mullo, no tinc cap veí a l'altre costat del finestral :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ps: Volia dir què complicat, no quina...sorry!

      Elimina
    2. Dona se'l mirava i com més se'l mirava menys li agradava.... que a vegades ja passa això!

      Petonets, nina!

      Elimina
  10. Haurien de provar d'atansar-se, per trencar la timidesa i resoldre prejudicis.

    ResponElimina
  11. tan senzilles que podrien ser les coses.. a vegades només cal aixecar els ulls i mirar..
    i sempre ens compliquem la vida!

    ResponElimina
  12. LLàstima no haver pogut contactar amb aquest senyor intel·lectual, malgrat ser una mica estrafolari...potser si ella l'hagués cridat, podia haver estat el començament d'una gran amistat
    (manllevat de Casablanca), però que no es tanqui en banda, només ha de pujar la persiana i fer l'intent...
    Petons arrebossats de pluja.

    ResponElimina
  13. Una versió d'alt voltatge. Sembla però que si un va a 125 i l'altre a 220 no acabarà d'encaixar.

    ResponElimina
  14. I és que un lector, és un lector!! no n'hi ha prou amb ser guapo i muntar numerets!!

    Bona feina Carme!!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari