divendres, 30 de novembre de 2012

Trenet de colors - 261è Joc literari - 2ª part

Ooooh!

El trenet  de colors! Recordo com l'havia estimat, el trenet. L'havia estimat molt i en canvi hi havia jugat  molt poc. No, no era una joguina,  era un tresor. A la capsa no m'hi cabia sense deslligar els vagons. Els posava ben posats al fons de la capsa, un al costat de l'altre, per  recordar aquell dia.

Feia un any que el pare havia hagut  de marxar, exiliat, a causa de la manca de llibertats que imposava el dictador. Feia mesos que no el veia i a l'estiu vam passar uns dies tots junts, mentre ell preparava la nostra arribada definitiva  allà, en una casa nova, en un país nou i en una situació desconeguda per a tots.

I en aquells dies era festa major,  hi havia fires i festes. El pare ens va deixar triar a cadascú  una joguina, un objecte que ell ens comprava per celebrar que estàvem junts. Jo vaig triar el tren pels colors, més que no pas pel tren. Tenia tot just 5 anys.

- Amb aquest tren podràs venir a veure'm cada cop que vulguis! - va dir-me ell.

I aquest tren ja no va ser una joguina, sinó un tresor. A les 6 de la tarda,  després de l'escola. Obria la capsa i muntava el tren i viatjava ...  sempre trobava una abraçada immensa que em semblava de veritat. Per això, l'endemà a la mateixa hora hi tornava.

24 comentaris:

  1. Que bonic t'ha quedat aquest tren de colors, tret de la caixeta dels records entranyables!!

    Aferradetes, ben fresquetes avui.
    Bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, sa lluna! Ben fresquetes, encara, avui!

      Elimina
  2. oooh, és una història plena de tendresa, la nena devia ser infinitament feliç cada cop que veia el trenet i se sentia prop del pare. Molt bon dia, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bon cap de setmana, Sílvia! Gràcies!

      Elimina
  3. Sí que era tot un tresor, aquest tren de colors. I encara ho és, pel munt de records que encara transporta. :-))

    ResponElimina
  4. Ho puc imaginar perfectament... Amb quina il·lusió segur que posava tots els vagons junts... i imaginava que anava a veure el pare!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Gràcies, Assumpta! Que t'ho imaginis em sembla un gran regal!

      Elimina
  5. Sembla mentida el que pot aconseguir la imaginació d'un infant quan la recompensa
    és una abraçada amorosa del pare...
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Quan t'hi poses, t'hi poses. Aplaudiment!

    ResponElimina
  7. Aplaudiment meu també. Molt emotiva, aquesta segona part.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Noves Flors! una abraçadeta per a tu.

      Elimina
  8. Respostes
    1. Te'l puc deixar quan vulguis... és un autèntic tresor! :)

      Elimina
  9. Què maco aquest relat!Quants sentiments metaforitzats!

    ResponElimina
  10. Amb la teva sensibilitat sempre aconsegueixes entendrir-nos!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. M'has fet emocionar, Carme. Molt. Tinc la pell ben de gallina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per compartir emocions, porquet. Una abraçada, maco!

      Elimina
  12. Has tornat a viatjar més enllà del temps i de l'espai, fins a la millor de les abraçades. Quin goig de tenir el tren de colors que et permet fer-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades necessitem una petita ajuda insignificant per apoder fer allò que igualment podríem fer sense ajuda. :) Petonassos, bonica!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari