diumenge, 25 de novembre de 2012

El far i la gavina


Vaig  somiar  una  nit
en un far solitari.
Una  fugida,
una escletxa  en el temps.
Allà, els estels
baixaven a besar-nos.
Gavines  de  fusta  
vigilants  del far.
La  cambra petita,
amb remor de mar.
Ens gronxen  onades
carícies  de sal.
La  sal d'una  terra
que  no hem visitat.

12 comentaris:

  1. Jo és que he de reconèixer que el mar no em fa gaira gràcia..... és bonic i tal, però fot por! :P I les gavines també em fan una miqueta d'angúnia... hehehe! Avui aquest dibuix no va amb mi! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Noieta, tots tenim els nostres pors... em sap greu haver ensopegat amb les teves. El mar que enamora a molts, a d'altres espanta. Som així, les persones.

      Elimina
  2. els somnis es fan i es desfant, però hi ha vegades que es compleixen i tot

    ResponElimina
  3. On estic no hi ha mar, ni far, però si em visita una gavina que dóna voltes sobre el jardí i em fa somiar. Mentre somiem, construïm futur!

    Aferradeta de dilluns!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre ho he volgut veure així... somiant construïm el futur.

      Abraçada, preciosa!

      Elimina
  4. Sempre he pensat que seria molt bonic pujar a dalt d'un far i agafar estels amb la mà...I veure passar les gavines, mentre tanco els ulls i hem deixo gronxar per la remor del mar...
    Petonets amb esquitxos de sal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I poder-hi escoltar el mar i la nit... petonets, maca!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari