dilluns, 5 de novembre de 2012

El pas del temps

D'unes  fulles  d'en Joan Rodó

Fulla  caiguda
com l'amor  oblidat.
Manté la llum
fins  al darrer  moment
quan serà pols i terra.

24 comentaris:

  1. com l'amor durarà fins que no en quedi ni rastre

    ResponElimina
  2. Però mentre, la seva llum ens fa companyia...
    Petonets.

    ResponElimina
  3. L'has aconseguida ben lluminosa, la fulla, amb aquest verd ple de claror.

    ResponElimina
  4. Ha de lluitar fins l'últim moment, com ens toca fer-ho a tots algunes vegades.

    ResponElimina
  5. Tan sols dues fulles... dues petites fulles... però tan boniques!!

    I, encara que caigudes, això no minva la seva bellesa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com mantenen el color i la llum, eh? has vist la foto, oi?

      Elimina
  6. Bona font d'inspiració en Joan!...Un petó, Carme!

    ResponElimina
  7. Fulla caiguda seguint el procés natural de la Natura...Sense separar-se mai d'ella. Embellint-la en el seu esplendor i nodrint-la en el seu darrer moment...Quin procés de vida més ben aprofitat!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Processos de vida per encantar-s'hi molt!

      Elimina
  8. I al final, com és inevitable, tornam als nostres orígens. La vida és un cicle. Desaparèixer mai. Mos convertim en una altra cosa però vull creure que, d'alguna forma, hi seguim sent. Genial el dibuix, tant les formes, com el color i ombres! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La vida continua... sempre! Sempre troba un forat o una escletxa per tornar a sortir, encara que sembli que s'acaba. Moltes gràcies!

      Elimina
  9. Cauen les fulles i aquest sol tardorenc les adorna amb una llum tan especial...... Visca els "paints" de la Carme!!!! mmuak!

    ResponElimina
  10. Jo també vull ser com aquesta fulla, no m'agrada la gent que perd la llum/amor abans d'hora. Molt bonica la comparació, Carme, tant com la fulla. Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Intentarem mantenir la llum mentre es pugui i ens duri l'energia! petons!

      Elimina
  11. Sí, però al final es mor... Al final, l'amor s'oblida... Per alguna raó, avui la bellesa del tu post se'm converteix en tristesa.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una abraçadeta de treure tristeses... Montse!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari