D'una foto del Barbollaire
diumenge, 18 de novembre del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Una composició de dibuix i lletra genial. La vida és efímera.... molt efímera!
ResponEliminaPtonets Carme!
Petonets, Alba!
EliminaQuina composició més atractiva!!!
ResponEliminaentre pètals suaus, colors petits... grans missatges
M'alegro que t'agradi, Carme! gràcies!
Eliminas'escapa el temps
ResponEliminaentre pètals de vida
i els colors se't fan secret..
preciosa composició Margarida! ai Carmeta!
Ai, lolita! Moltíssimes gràcies!
Eliminadius el secret
i el llegeixo entre línies
s'obren els pètals
Fràgils les ales, fràgils els pètals, fràgils els ulls que miren i etern el poema de les coses petites.
ResponEliminaOX
Olga, qui sap si els ulls que miren, finalment són els més fràgils de tots. Més que les coses petites! Gràcies!
EliminaQuin muntatge més apassionant! Fantàstic!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Joan! :)
EliminaL'efímer ho ompli tot. I la petitesa. Tant si en som conscients com si no.
ResponEliminaL'efímer ho omple tot, potser perquè tot és efímer. I també tot és petit (o petitesa). I massa sovint no en som conscients.
EliminaSempre m'han agradat aquestes flors que tant dubten. La teva composició a partir del que anomeno "moment vespa" (també podria ser moment mosca), la trobo genial...Tant, com els murmuris de l'esquerra que ha estat un dels primers mots que se m'han enganxat als ulls.
ResponEliminaM'agrada més moment vespa, encara que era de color taronja... i no sé quina bestiola és... Gràcies per escoltar els murmuris de l'esquerra...
EliminaUna presentació molt original Carme...A mi les margarides m'agraden molt i sempre em recorden allò de, m'estima, no m'estima...Mentre anem arrancant els seus fràgils pètals, efímers com el temps...
ResponEliminaPetons de bona nit.
Una flor que dubta molt, com diu la Pilar! petons de bona nit!!!
EliminaM'encanta això que has fet! (Com tot el que fas, vaja!)
ResponEliminaSempre innovant, provant, creant,... tu si que no ets efímera.
:) també, també!
EliminaFantàstica composició, es poden sentir els mots com a notes, gairebé xiuxiuejos de vida.
ResponEliminaBona nit, nina.
Gràcies, preciosa, bona nit!
Eliminaaixò és art! molt ..m'agrada molt aquesta margarida amb vespa o abella envoltada de poesia!
ResponEliminaGràcies, Elfree!
Eliminai mentre dura que sigui en la seva màxima resplendor.
ResponEliminaMentre dura, cal aprofitar-ho tot!
EliminaAles transparents.
ResponEliminaDamunt la flor d'or i neu
s'adorm la tarda.
Preciós, Glòria!!! Gràcies!
EliminaEeeei, has fet un poema visual! M'agrada molt!... Ja saps que a mi m'agraden les "lletres" i així, posades boniques entorn d'un dibuix, l'estètica ja em sembla molt maca... A més el contingut, el text, també ho és :-))
ResponEliminaMoltes gràcies!!!!
EliminaMolt ben representada la vida "efímera" però què, ho omple tot. I nosaltres allà al mig xuclant el seu nectar sobre pètals suaus...No està gens malament!!...Ja cal que l'aprofitem, mentre ens vagi surtin que sí que ens estima.
ResponEliminaUna abraçada.
Ara ets tu que interpretes generosament el meu dibuix! ;) gràcies, maca! Nosaltres allà, xuclant, xuclant i la vida que ens hauria d'estimar sempre, a vegades es despista!
EliminaUna abraçada...
Fantàstic, com ens tens acostumats!
ResponEliminaPetons Carme, i bon inici de setmana.
Molt bona setmana, Gemma, molts petons i també moltes gràcies!!!!
Elimina