dijous, 29 de novembre de 2012

Armari i maletes


Tot  és  d'un altre  temps, l'armari,  les  maletes,  la cadira...
Me'ls miro  i els  dibuixo.  Són objectes  que  dormen.
Ja no viuen.  Esperen,  Recorden,  potser.  Expliquen  en silenci.
El seu son melangiós  fa com un buit  en el temps,  entre  ells  i jo.

21 comentaris:

  1. La nostàlgia reposa asseguda a la cadira de boga mentre la melanconia s'escola per les escletxes de la porta de l'armari de fusta bona...
    I em pregunto: seran els mobles d'Ikea -quan un dia siguin antics o "vells, potser"- inspiradors d'emocions per a les generacions futures?...Incògnita...
    Em trasbalsen aquests testimonis silents del passat que ens has mostrat.
    Gràcies Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És difícil d'imaginar això dels mobles d'Ikea, però no se sap mai, potser sí!

      Gràcies Violant!

      Elimina
  2. Són d'un altre temps, però qui sap si ens acabaran sobrevivint. Alguns potser ens porten anys d'avantatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, XeXu, ens sobreviuran, segur!

      Elimina
  3. Aquesta aquarel.la m´ha portat molts records,
    tot i que aquest armari és el teu, potser que
    pugui omplir buits entre el meu temps.

    Molt bona tarda...aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'armari no és pas meu, eh? Bé el dibuixat sí! El de veritat, no!

      Molt bona nit, abraçadetes!

      Elimina
  4. L'altre dia ho pensava, hi ha objectes de les cases que no es mouen de lloc durant molt de temps, com si estiguessin morts o dormint llargament. Les maletes són molt simbòliques, perquè arrosseguen amb elles els viatges que hi hem fet. Amb aquest dibuix el buit entre aquests objectes i l'observador s'ha escurçat. T'ha quedat molt bé!! Em fa gràcia com estan endreçades, de gran a petita, i que hi hagi un regle també. Trobo que és una pintura molt original. I l'armari també deu guardar un munt de records. Petonets, artista :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... saps? no era un regle el que hi havia, era una tela per a pintar quadres, estava posada de tal manera que només se'n veia el costat prim, amb els clauets que fixen la tela al bastidor i m'ha fet gràcia, sembla un regle! Jo no li veia abans, però ara sí! Petonets!

      Elimina
  5. a mi m'agrada tornar a donar-los vida, són autèntics

    ResponElimina
  6. Realment m'ha donat la sensació que tornava enrere en el temps i entrava a l'habitació de qualsevol casa de la meva infantesa...Ara potser no viuen, però estan en el record de totes les persones que han viscut al seu recer, que s'han assegut a la cadira a refer-se d'alguna emoció i han guardat els seus secrets en alguna capsa al fons de l'armari...Les maletes potser encara tenen regust de viatge de noces, sota la pols del temps...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben bé així, ens diuen coses reals o imaginades... petonets M Roser!

      Elimina
  7. Són d'un altre temps, però es veuen força macos!! Segur que unes mans traçudes i una capa de vernís i l'armari i la cadira seran joies ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja n'estaven de ben cuidats, ja! Ben restaurats! Bona nit, Assumpta!

      Elimina
  8. Visc envoltat de mobles antics,perquè trobo que els moderns no em fan companyia,perquè puc notar pel disseny,la sensibilitat del qui l'ha construït,perquè puc gaudir de la noblesa de les fustes,perquè viuen molts anys,i a més a més,perquè restaurar-los m'apassiona.

    un dibuix ben expressiu!
    bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, que els gaudeixis molt, Joan, segur que t'acompanyen molt i molt bé, amb les seves històries amagades. Bona nit!

      Elimina
  9. Són bonics, és poden reciclar. I si no amb ells els brocanters farien festa major!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són bonics i estaves (els originals) ben restaurats, potser el dibuix no ho deixa veure.

      Bona nit, maca!

      Elimina
  10. La teva entrada, avui, és del tot encertada per a mi. Armari i maletes. Maletes i armari. Somier. Ordinador. Tot. Res. I naftalina per les llàgrimes.

    Gràcies, bonica!

    ResponElimina
  11. Aquest mobles són passat i present i redescobrint-los esdevindran futur.

    ResponElimina
  12. Hi ha armaris, que els obres i retornes a viure moltíssimes coses. Hi ha armaris que fins i tot son esperança. Aquest armari que has dibuixat potser sembla que dormi xò guarda grans moments.

    S'assembla molt a un armari que hem dibuixat amb uns amics una mica esbojerrats. És un armari que l'obrirem al gener per tornar a començar el centre de mijac que vam tancar fa tres anys.I en tinc moltes ganes (alhora que un xic de por).

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari