dimarts, 27 de novembre de 2012

261è Joc literari de Tens un Racó del del món

- Àngels,  saps  què  he trobat a les  golfes?
- Què  has trobat,  mare?
- La teva capsa de tresors  secrets de quan eres petita.
- Una capsa blanca  amb una sanefa de colors  i un osset  dibuixat?
- Sí la mateixa!  Te  la  portaré  demà quan vingui  a veure  els  nens.

L'Àngels no podia  pas  recordar  què  hi havia  guardat.  Tenia  la il·lusió  que  quan la obrís,  allò que sortís  de dins  li  regalaria  moments  màgics de infantesa   que  potser no recordava.

La va obrir  emocionada  i ...   res!  cap dels  objectes  no li deia  res.  Realment eren seus?  O  algú  havia canviat  les  seves  coses  per unes  altres?   Sentia  tant  perduts  aquests  records  esperats  i inexistents,  que  va  decidir d'inventar  una  història  imaginada per  a cada  objecte.

- Si no  tinc els records  reals,  prou que me'ls puc  inventar.  Demà  mateix  començo!  es  va dir ella  per  consolar-se.

17 comentaris:

  1. Si a mi em passés una cosa semblant preferiria pensar que m'havien canviat els objectes i que per tant no recordava res perquè no eren els meus tresors. Inventar els records per consolar-me, em penso que no em donaria gaire consol.
    Bona participació als Jocs Literaris. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, inventar records és divertit, no et pensis! :)

      Elimina
  2. Ostres, quina pena. Hi ha casos com aquest, jo vaig trobar joguines de quan era petita que ni recordava que tingués i hi hagués jugat. Suposo que és molt difícil recordar-les totes i que n'hi ha moltes que queden en un calaix en l'oblit, com tantes altres coses en la vida. La solució que pren ella és bona, potser inventant li ve algun record per llunyà que sigui que faci una mica de llum a la memòria, qui ho sap? Diuen que escrivint, fent fotografies i pintant estimulem la memòria, no? Petonets :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que fa pena quan veus que no recordes les coses...

      Elimina
  3. gràcies de nou. Ja no porto el compte dels cos que participa tothom, però en deus portar moltíssims. Així dóna goig

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen les etiquetes del blog que en porto 53... com a mínim, perquè a vegades em descuido d'etiquetar! :) El goig és compartit!

      Elimina
  4. Peneta fa quan no recordes coses, però és que n´hi ha tantes per recordar...
    sort que ens queda la imaginació!!

    Molt ben pensat! :)
    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que en fa de peneta... :) Bona nit, preciosa!

      Elimina
  5. A mi m'ha passat a vegades trobar un escrit meu de fa anys i pensar "això ho vaig escriure jo?" No perquè no em sembli la meva forma d'escriure, estigui millor o pitjor... és que no recordo pas que en un moment concret de la meva vida jo escrivís sobre "allò"... Per tant, el relat és perfectament possible!! ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'ha passat, això, Assumpta!!!!

      Elimina
  6. Però… s'acaba ací o la història per a cada objecte l'escriuràs tu;)?

    ResponElimina
  7. La meua capsa de tresors secrets, el dia que la vaig retrobar era buida, germanes i cosins que vingueren darrere meu, van comportar-se com vertaders pirates.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja se sap, els tresors sempre ha estat molt importants pels pirates!

      Elimina
  8. Potser és que havia perdut la infància...I per això no tenia records!

    ResponElimina
  9. Inventar-se records és sensacional! Es poden canviar tantes coses...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari