Plàtan, erable
faig, roure i auró blanc.
Bedoll, pollancre.
El peu tan blanc
el cap bellugadís
verd o ataronjat
que no s'acaba mai
de despullar del tot.
PD: tenia aquest post preparat i ara afegeixo l'última paraula que diu Salvador Cardús, en el vídeo que vull guardar a la barra lateral: Salpem!!!
Que tingueu SORT, MOLTA SORT!
ResponEliminaLa necessitem... gràcies!
EliminaCrec que hem esperat massa temps al port. I ara la nostra nau ha emprendre el viatge, no pas sola, sinó amb tot un poble!!!
ResponEliminaSort i SENY!!!
Tens raó, necessitem les dues coses i també posar-nos en marxa d'una vegada!
EliminaSort!
Precioses les fotos!
ResponEliminaSort i seny, que demà sigui el principi del futur.
Aferradetes!
Moltes gràcies, lluna! Abraçades ben fortes!
EliminaEndavant i sense por.
ResponEliminaQue tinguem sort.
M'agrada la foto de les fulles variades ;o)
Petó
Que tinguem sort, Miquel!
EliminaGràcies, les vaig collir al Parc Nou d'Olot, mirant de trobar colors diferents...
Petó!
M'agrada el haiku amb el nom dels arbres de fulla caduca...La composició de fulles també fa molt de goig pot ser que siguin fulles dels arbres esmentats?
ResponEliminaI aquesta estelada sembla la vela d'una barca, per això la paraula salpem, penso que és molt idònia...
Petonets i cap a la barca.
Sí, M Roser, són les fulles dels arbres esmentats. Hi ha més fulles que arbres esmentats, però. Està clar que no hi són totes.
EliminaBuscava una estelada per posar-la i acabava de veure el vídeo del Salvador Cardús, emocionada com una beneita i com tu... he vist la vela. I me l'he dut fins aquí.
Petonets!
Vaig veure el discurs del Salvador Cardús a ca l'Assumpta, i són de pell de gallina. Espero que en Mas no es faci el sord, perquè ell va dir-li les coses molt i molt clares. Ja no dic cap a la independència, però el dia 26 cal que salpem cap algun altre lloc d'on som ara, cap a la capacitat de decidir, de triar el nostre futur. I si el que triem és la independència, llavors sí que serà anar mar endins...
ResponEliminaEspero que sí, que salpem, que belluguem, que decidim i que tinguem sort!
EliminaNo aconsegueixo veure el vídeo de Salvador Cardús. Ni aquí ni al blog de l'assumpta :( M'agradaria saber on es va penjar originàriament, a veure si el puc veure...
ResponEliminaJo tampoc el puc veure ja, Miquel, suposo que l'han bloquejat d'alguna manera per ser dia de reflexió. Espero que demà el tornin a posar actiu perquè les paraules del Salvador cardús, a més amés d'emocionar-me i fer-me plora r com una magdalena, donen força i realisme al moment que vivim.
EliminaJo de moment no el trec, espero a veure si torna a funcionar...
És de Vilaweb.
S'endú les fulles
ResponEliminala portera amb l'escombra.
Em deixa orfe.
(Avui estarem atents a la possibilitat d'inici d'una nació amb estat)
Estarem atentíssims Miquel i fins i tot amb nervis... :) Jo que no sóc d'estar nerviosa per massa coses.
EliminaEl teu haikú, preciós i trist, em fa pensar en tantes coses que per nosaltres, interiorment són important s i imprescindibles i que la vida quotidiana ens escombra sens e cap mirament... gràcies!
En veure la foto m'ha vingut al cap:
ResponElimina♪♫ Les veles s'inflaran,el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.♫♫♪
Ja m'han portat a VOTAR , qui paga descansa i qui vota també .Així que ara m'has suggerit d'escoltar Les Fulles Mortes... Melangiós Matí de Diumenge ...La Roser Llegeix i jo navego pels blogs .. canta la soprano Maria dels Angels Mirò sobre una versió musical de Màrius Torres del poema de Paul verlaine, Màrius que també era compositor...(poca gent ho sap ) feia unes cançons bellíssimes ... La Posaré al blog un dia d'aquestos...
ResponEliminaPetonets i abrçadetes Carme , que sies molt feliç...
Preciosos els poemes i les fotografies!
ResponEliminaI ara vaig a sopar i a veure que diuen per la televisió. Quins nervis!!!
A veure si bufen bons vents per inflar les veles!
ResponEliminaVentijol trèmol
salpar amb marinada
vers l'estel d'or.