dilluns, 19 de novembre del 2012

Un llum en la nit

D'una foto del  Barbollaire

Arrecerem-nos 
al racó de la nit.
Som siluetes
disfressades de blaus
i violetes  intensos.

33 comentaris:

  1. Tot allò que esdevinga un recer és ben rebut.

    ResponElimina
  2. Un dibuix preciós i unes paraules certeres i adequades... genials!

    ResponElimina
  3. quins liles més xulos.... i quines paraules més acertades! Ptonets!

    ResponElimina
  4. Quin fanal més maco, com els violetes que tant adoro!.
    Trossets, racons de nit que embriaguen.
    Bellissim!

    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Besets, sa lluna, racons de nit que embriaguen, perquè els fem a la nostra mida...

      Elimina
  5. Que sempre en la fosca de la nit, trobem un llum que ens acompanyi i ens permeti esperar un demà millor!!!

    ResponElimina
  6. mentre estem al recer gaudirem el moment de les imatges regalades per la penombra

    ResponElimina
  7. M'agrada molt el fanal, pel contrast amb les siluetes negres i els colors violats. La llum dins la foscor, molt ben integrat. Petonets :))

    ResponElimina
  8. Carme, el fanal de llum groga amb el que has il•luminat aquest magnífic dibuix, em porta a la memòria la darrera estrofa d’un assaig, dedicat a la nostàlgia, que vaig publicar pel mes de Juny. Per això, goso de posar-lo com a complement del meu comentari. Una abraçada.

    " El carrer de l’oblit
    ja està empedrat de llàgrimes
    que llisquen silencioses
    a la penombra de fanals esgrogueïts."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa pena l'oblit, potser els fanals esgrogueïts en faran prou llum per no oblidar res que ens importi.

      Elimina
  9. Quin contrast el grog del fanal amb els liles de la nit...Un bon rese vora aquesta gran cuca de llum...
    Petonets de llum.

    ResponElimina
  10. Nits de racons blaus i violetes? Amb el que m'agraden aquests colors, segur que tot és possible!

    ps. tinc 9 posts pendents de llegir teus!!! què prolífera!!! admiro la teva capacitat per fer dibuixos!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres... 9 posts? :) no pateixis, eh?

      Elimina
    2. Ara en tinc 4! no dono a l'abast, suposo que ja vindran èpoques amb més temps per bloguejar. Xò segueix fent-ne, eh!!!

      Elimina
  11. Colors intensos i bellíssims!
    Un poema preciós.

    ResponElimina
  12. Les siluetes dels arbres es mouen tot improvisant una dansa, al compàs de la llum. Potser és la pendent que els ajude a lliscar, com si fossin els protagonistes d'un teatre d'ombres xineses.
    M'agraden molt els contrastos d'aquesta pintura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lliscar pels violetes fins a fondre's, en un sol color: color de nit!

      Gràcies, Pilar!

      Elimina
  13. Dibuixades, retallades... contrastades... Maquíssim!! :-))

    ResponElimina
  14. Un recer preciós.
    La llum que avui em mancava
    la feu vosaltres.
    (no volia fer un haiku, però m'hi he acostat)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari