divendres, 9 de novembre de 2012

Elne - 2 - Passadís amb moltes portes




Si embellim prou bé  el camí,
malgrat  que sigui estret
i la claror  davalli...

Si l'embellim prou bé,
el passadís estret,
alternances  de llums i ombres
i graons  costeruts.

Potser  no importarà tant
que  l'arribada,  
possiblement,
representi de nou,
un recomençament.






18 comentaris:

  1. M'agrada aquesta llibreteta xicoteta, que fa aquarel·les de butxaca.

    Bon nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agrada, Jp, m'hi sento molt còmoda i molt poc "compromesa".

      Elimina
  2. la vida mateixa és un laberint de portes i passadissos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a vegades ni te'n recordes que per una ja hi havies passat i que no era gaire bona! :)

      Elimina
  3. És un dibuix molt bonic! Quin lloc més extrany. Això és un carreró o un passadís privat com el del altre dia?
    On trobes aquests llocs tan peculiars?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no recordo malament, aquí no hi havia porta, estava obert, però un cop a dins semblava mig privat, per les plantes, els mobles, em va semblar l'entrada a un bar o a un club

      Elimina
  4. Embellim-lo doncs, tant com tu ho has fet amb els teus genials dibuixos. Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  5. es bo sapiguer trobar sempre portes obertes i espais sense tanques...

    una abraçada ben gran, maca

    els teus dibuixos i les teves lletres em fascinen...ho saps oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hem de saber passar si cal d'esquitllentes per les portes obertes... :) Una gran abraçada, preciosa!

      Elimina
  6. Caram... casualitat o causalitat, el cert és que avui els nostres sentits han topat, per sorpresa, en una de les cantonades del camí que mena a la incertesa, optimista per part teva, escèptica per la meva...
    Una abraçada de tots colors!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com que acabo d'arribar, t'he vingut a llegir abans de contestar-te... Em va genial omplir petites concavitats que duc a dins... :)

      Elimina
  7. De fet els nostre caminar sempre recomença de nou, per molta esperança que tinguem d'haver arribat a algun lloc. Sempre va més enllà, i més, i més...
    Una aquarel·la maquíssima, Carme. Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Justament així... sempre molt més lluny!

      Jo la trobo una mica descolorida... però, surt com surt!

      Una forta abraçada.

      Elimina
  8. Un dels meus discos preferits és el "Highway 61 revisited" del Dylan... les paraules que porten el prefix "re" per tornar a fer una cosa que has fet abans els trobo molt estimulants, primer perque és intel.ligent tornar a fer coses perque t´han agradat o tornar a fer coses per intentar esmenar-les...

    A títol d´anècdota et diré que un parent meu ( a compte de les relacions esporàdiques que tenia el seu fill) em deia: ai Enric, mentre duri...fem-ho maco!

    Petons guapa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, m'agrada molt el teu comentari sobre les paraules amb el prefix "re", el comparteixo absolutament. I de l'altre bocí de comentari, no puc contestar més que amb un somriure i un: fem-ho maco!!!!

      Elimina
  9. M'agraden els pobles que tenen un laberint de carrerons estrets...A la vida també i sol haver alternances de llums i ombres, i graons costeruts; sort que després tot és pla o fa baixada...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Després d'una pujada, sempre ve una baixada deia ma mare... sempre hi he volgut veure així, jo també!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari