dissabte, 17 de novembre del 2012

Visillos de ganxet

 D'una foto de la  Montse

Ja  no vull  pintar  més
tantes  hores  treballades
de solitud inconfessada
fent visillos de ganxet

Pintaré,  només,
el moment on floreixin els  dies.
Pintaré,  només,
La llaçada  que  podré  nuar
a l'entorn d'un instant acomplert.

30 comentaris:

  1. Santa paciencia Carme...has dibuixat els visillos punt a punt,
    avui segur que has pintat aquest dibuix amb un ganxet !!

    petons darrera els vidres..

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que m'ho he passat bé dibuixant aquestes cortines!

      Petons!

      Elimina
  2. Quina minuciositat en aquestes cortines, déu n'hi do!! T'han quedat precioses, un instant molt ben acomplert i el llaç que ho corona :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona estoneta, Sílvia. Col·leccionada, ja no la puc perdre! Gràcies! :)

      Elimina
  3. Tot i que els colors donen vida als moments, aquests instants de soledat -enganxats amb harmonia amb el ganxet- donen pau a la teva finestra.

    Aferradetes, pinzellada a pinzellada, punt a punt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aferradetes, nina! Tots els moments són bonics, penso finalment, encara que els hagi escrit així.

      Elimina
  4. tu sabràs el que fas, carme, però quina sort, poder mirar com pintes el que vols amb tant de carinyo... i poder llegir (sort per a mi, i escriure-ho, sort per a tu, penso) el que dius que ja no voldràs pintar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment, el que voldria fer és trobar el camí del mig, entre dir i el no dir, entre l'escriure i el no escriure, entre pintar i el no pintar ... però seguiré dient, escrivint i pintant (que no tinc cura, iruneta).

      Elimina
  5. Deuen ser treballosos, per al ganxet, per a la pintura… ara, creen un ambient...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són bonics, els visillos. A mi m'agraden. A la meva habitació en tinc uns que vaig fer jo mateixa ara deu fer uns 35 anys... :)

      Elimina
  6. Just has sabut expressar els sentiments contradictoris que em sotjaven quan gastava les hores fent tapissos, allò de la solitud inconfessada…
    I què bonic el dibuix, amb la filigrana del punt de ganxet teixit amb les llaçades!
    (PD: puc passar molt poc per casa teva i pels espais en general: la mare patapof de nou, el canell trencat i enguixat, i jo amb una feinada de por; no m’ho tinguis en compte, que tornaré.)
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, bonica, el que sí que et tinc en compte és que malgrat tot, encara passis de tant en tant. Gràcies! Ja saps que les teves complicitats m'acompanyen molt, sempre.

      Una forta abraçada, estimada i que es millori la mare! I se t'eixamplin les hores!

      Elimina
  7. Recordo la preciosa foto de la Montse...
    Si no vols pintar més visillos de ganxet, on redimonis posaràs les llaçades que pintaràs...Mecatxis!
    T'ha quedat un dibuix molt bonic.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona metàfora M Roser... si no pinto més visillos, on posaré les llaçades? Per rumiar-hi. Gràcies, guapa!

      Elimina
  8. No sé si ho he entès bé, però em quedo amb una idea: viure el moment.

    De petita em preguntava com podien passar tantes i tantes hores la mare, les ties i les àvies nyigu-nyigu amb l´agulla i el fil.Ara quan miro les seves labors (obro capses on les guardo) penso que tinc el seu temps a les meves mans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Viure el moment, com dius, i jo afegiria: tal com és. No cal guarnir-lo tant com jo faig, no cal (potser) embellir-lo excessivament d'emocions i de sentiments intensos...
      tal com és, autèntic i prou. Però el dubte és: tindré on posar llaçades, després? ;)

      Elimina
  9. Pinta allò que t'ompli el cor de felicitat......i omple els dies a vessar.

    ResponElimina
  10. Delicades cortines amb llaçades color de rosa. Una finestra encantadora des de on contemplar com floreix el roser.
    Preciós!

    ResponElimina
  11. Aquestos visillos em fan recordar als que fa ma tia, M'encanta la senzillesa d'aquest dibuix.

    ResponElimina
  12. Quan les meves ales eren petites, l’art del ganxet i la mitja (descabdellant troques) era habitual a, gairebé, totes les cases. Mares i àvies ens han deixat un regal, com diu País secret, que atresorem dins capses o bé damunt les nostres taules i tauletes on podem veure les seves mans a les nostres.
    Solituds compartides on, punt a punt, narrava la nostra història. Des de dins, o bé observant altres finestres des del carrer, podem albirar un munt de sentiments trenats a cada fil com tu has fet amb el llapis del teu dibuix.
    Felicitats !!

    ResponElimina
  13. Oh!!... Què maco que t'ha quedat el dibuix!!...No se t'ha escapat cap detall de la meva imatge!!
    Quina paciència per reproduir els traços de la punta de ganxet!!..Ara t'imagino fent-ho i em sembla que t'ho has passat molt bé...Aquesta és la sensació que m'arriba al contemplar-lo, ho has deixat ben marcat!!
    T'haig de dir que m'ha agradat molt la reflexió que t'ha inspirat...Donar rellevança als bons moments de cada dia i tenir un bon recurs per guarnir els que no ho son tant.Jo també em guardaré la cinteta vermella.
    Gràcies per aquest bon moment!!
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que m'ho he passat molt bé, Montse, molt i molt bé! Intentant donar la imatge de "no rigidesa" que els quadradets fessin "arrugues" i s'ajuntessin poc a poc fins arribar a les llaçades.

      No m'he atrevit a pintar-lo del tot per por d'espatllar-lo. I la reflexió ha estat una mica aquesta: potser no cal pintar-ho sempre tot. Embellir els moments, m'ha agradat sempre, a vegades massa! Al natural també poden estar bé! :)

      Gràcies a tu, Montse! Una abraçada!

      Elimina
  14. Recordo perfectament aquella preciositat de foto i tu n'has fet una interpretació magnífica. Aquest quadre és una passada! Has vist que xulíssimes les roses? Què ben dibuixades!!... Tens art, CARME, molt, molt art!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Assumpta, :) ets una fan incondicional! I sempre m'anima molt el que em dius!

      Elimina
    2. Tot i que no crec que sigui art, sinó artesania, igual igual que fer ganxet! ;) Punt a punt o ratlla a ratlla, què hi fa? L'art és una alta cosa..

      Elimina
    3. Sí, potser el dibuix de la cortina en sí, sigui artesania... però TU tens art... ho tens, és indiscutible, es nota, "es veu" :-))

      Elimina
  15. els visillos (es diuen així) son bonics i delicats, xò carai què boniques que has pintat les flors!!!!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari