 |
| Jan van Eyck, 1434, El matrimoni Arnolfini |
El matrimoni Arnolfini
estava ben situat,
no li faltaven taronges,
ni barret, ni gos, ni gat.
Per guanyar-se les garrofes
ell feia de mercader
la seva dona triava
allò que li esqueia bé.
Per passar a fer història
es van voler fer pintar.
Un pintor ben bo buscaren
i els hi va fer aquest retrat.
Ella no estava contenta:
quina panxa m'ha posat!
Ell també tenia queixa:
el barret no em va tan gran.
Però Jan van Eyck, ell, se'n reia:
els retrats han d'ensenyar
l'abundància de la casa,
el bon menjar i benestar.
Si us dibuixo desnerida
i el barret massa ajustat
es pensaran que sou pobres
i que no em podeu pagar.
Molt bo!!. M'ha agradat molt i m'ha fet riure... no es pot demanar més. :-))
ResponEliminaGràcies Mc! M'alegro que et faci riure, jo tampoc no demano més... ;)
EliminaCom una cançoneta. Alegre.
ResponEliminaAlegre i leuger volia que fos... gràcies Xavier
EliminaSi la sabien llarga alguns pintors per tenir contents els seus clients! Sort que, conveniència a banda, en sabien molt. Almenys aquest sí.
ResponEliminaEn sabien molt, això és indiscutible... la resta són ximpleries meves... he, he, he...
EliminaMolt bé, Carme ! En podríem fer un auca i tot ! ; )
ResponEliminaGràcies Artur...una auca, amb aquests rodolins, he, he, he...
EliminaEl Jan ven Eyck va ser el precursor de la publicitat i la promoció familiar. Molt bo, Carme.
ResponEliminaHa, ha, ha, molt bo el teu comentari, Consol!
EliminaM'afegeixo als anteriors comentaris. Molt divertit.
ResponEliminaGràcies Mari!!
EliminaHe, he, molt divertit aquest relat en forma d'auca...Al final els queda ben clar que s'hauran de rascar la butxaca!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Que preparin la butxaca que aquests pintors devien cobrar molt... he, he, he..?
EliminaQue divertit podria ser ensenyar història d'art acompanyat de poemes, auques, com aquesta! De ben segur que atraparia encara més. Felicitats!
ResponEliminaHe, he, he... no se m'hauria acudit mai ensenyar història de l'art d'aquesta manera... gràcies!
EliminaHa, ha, ha! Quina poesia tan graciosa t'has empescat, Carme.
ResponEliminaMolt bona i descriptiva, devia ser talment així!
Gràcies, Glòria, m'alegro que t'agradi...
EliminaA mi també m'ha encantat!
ResponEliminaMira que n'hem d'aprendre d'aquest pintor!!!
Boníssim!
En podríem aprendre molt... al seu rotllo, ell, justificant el que calgui... he, he, he...
Elimina(pobre Jan van Eyck, jo què sé com era! Potser era un bona fe!!!)
El pintor preocupat pel cobrament, prenent-hi precaucions, ara ja no tenen excusa.
ResponEliminaMolt divertit!
Els tocarà pagar, sense cap dubte. M'alegro de veure't Jp!!! I també que el trobis divertit.
EliminaDoncs ves a saber si has encertat en la interpretació del quadre!! :-))
ResponEliminaDe fet, els retrats es fan per presumir, oi?
I tant! Ben bé per presumir... per això em va venir la idea. :)
EliminaL'estrella emergent de la pintura flamenca s'agafà el simbolisme al peu de la lletra. :)
ResponEliminaHe, he, he... no sé pas si li van encarregar cap altre retrat, no...
EliminaHahaha, genial! La veritat és que està molt bé, m'ha fet molta gràcia! Espero que en van Eyck cobrés, que el paio era un catxondo!
ResponEliminaGràcies, XeXu, segurament que devia cobrar... ell s'ho feia venir bé!
EliminaÉs molt divertit!
ResponEliminaGràcies, Helena!
EliminaI s'ho van empassar? Jo crec que si, son una mica beneits, l'ego els pot.
ResponEliminaJo també crec que sí... he, he, he...
EliminaAquesta auca t'ha sortit com l'anell al dit.
ResponEliminaGràcies, Montse!!
Elimina