dimecres, 19 de març de 2014

Ciclamens


El vostre "ser" tan fràgil de pètals,
enlluernants de colors, m'emmiralla.
Morir sense tornar  enrere,
no pas morir de tantes morts massa petites.

        i
x
           í
.
          .
.

just d'un suau vol...    fins a la terra.

38 comentaris:

  1. Triple compenetració, entre l'aquerel·la, el poema i el cal·ligrama.

    Els pètals lliuren el seu flaire a la terra.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és una bona manera de morir... Deixant bona olor i bones coses...

      Elimina
  2. No n'he tingut mai de ciclamens, amb el teu permís m'enduc el teu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'agradi... Em fa ilu que te l'emportis...

      Elimina
  3. Aquest post és una autèntica "delicatessen". Gràcies!.

    ResponElimina
  4. una sola paraula per descriure la sensació que he tingut : Màgic

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres!!! Doncs moltes gràcies a tu també!!!

      Elimina
  5. Jo també voldria morir, o tocar el terra, d'aquesta manera tan plàcida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs quan arribi el moment... Et desitjo que sigui així, però que trigui molt en arribar, tant com tu vulguis que trigui... :)

      Elimina
  6. He entrat al teu blog i no sabia si enlairar-me cap al blau cel tacat de nuvols que has posat de fons o deixar-me caure com un més dels teus pètals.
    Llegir-te ha estat com inspirà molt a poc a poc un aire net i fred.Inspirar i sentir-lo dins, com s'escampa.
    És cansat anar morint de petites morts diàries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt cansat, Mònica, és ben bé això el que volia dir... morim tantes vegades d'impotència...

      Una abraçada immensa, nina.

      Elimina

  7. Sento el ser dels ciclamens del teu poema, transmutats en poesia de pregonesa filosòfica. Preciós!

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Jordi!!!
      Abraçades, des dels moments...

      Elimina
  8. Ostres, m'he quedat embadalida amb el cal·ligrama, delicadíssim! No hi ha cap art que se't resisteixi, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Sílvia, em fa feliç que t'agradi.

      Elimina
  9. Ja veig que els cal·ligrames també se't donen d'allò més bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que és el primer que faig si no compto aquells que es fan amb un programa d'ordinador...

      Elimina
  10. que bonic!!! acabo de descobrir que això que has fet és un cal·ligrama, hehehe, però és genial!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... està bé descobrir coses, doncs... a mi m'encanta. Gràcies, Alba.

      Elimina
  11. Pètals voladors que aterren suaument, sense fer soroll, empesos per un ventet de poesia...
    Molt bonic Carme.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, M Roser... Petonets de bona nit.

      Elimina
  12. Bocabadada m'he quedat! Cada dia et superes!!!

    ResponElimina
  13. M'agraden els teus cyclamens. Segur que són més fàcils de mantenir florits que els que jo en tinc cura :)
    El cal·ligrama delicadíssim
    Un petalpetó per tu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo en tinc dos, aquest que ha estat florit des del novembre que me'l van regalar i l'altre més vermell que no ha fet cap flor en tot l'hivern i tot just ara en treu unes quantes.

      Gràcies, Fra!!! Un petó.

      Elimina
  14. Trobo a faltar ciclàmens a la finestra, com he tingut altres vegades. Me'ls has recordat.
    Sí, les morts petites... Ai!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alegren l'hivern, els ciclamens... oi?

      Elimina
  15. Ostres, "morir a.. i..x.. í" "enlluernats de colors" i obrir els ulls i trobar-te en aquest cel.... Quina placidesa!!
    Què bé m'has transmès la sensació!!...però això sí, si es possible, que ens tardi molt a arribar!!
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí... no tenim cap pressa... però a vegades em sembla que canviaria una bona quantitat de temps a canvi de la qualitat...

      Una abraçada molt forta

      Elimina
  16. Lentament hi tornava, tan suau que es vessa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tan suau que es vessa... m'agrada la suavitat i m'agrada vessar d'algunes coses boniques... m'agrada la teva frase, afegeix alguna qualitat que el poema no tenia...

      Elimina
  17. Visualment fantàstic, el cal·ligrama té moviment per si sol.
    Una combinació perfecta, plantilla nova, poema delicat, cal·ligrama i l'aquarel·la.
    Deliciós, Carme!!

    Aferradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aferradetes, ninona, aquella cova que tenia a la capçalera, que em va agradar molt quan la vaig posar, ara ja em feia sentir massa tancada... cel obert i a volar, si podem...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari