dimarts, 25 de març de 2014

Mocadors


Suggeridors, els colors  dels mocadors del diàleg poètic, em van guiar  els  dits  per la pantalla fins  a establir  un altre  diàleg, d'imatges,   amb ells.


M'amago en els mocadors  de mentida. Rere  d'ells  ningú em veurà.  Serà com si jo fos els colors,  i res  més. Com una  barrera  entre el món i jo. Ningú  em trobarà  i jo sentiré el silenci d'aquests colors, veuré la claror dels mateixos colors i els miralls me'ls tornaran  tots.  Res no serà de veritat. Només el misteri d'allò que sempre ens queda per  descobrir, persistirà i quedarà  fora del meu joc. Per més que m'amagui, ningú  em trobarà a faltar. 

37 comentaris:

  1. Em sembla que si et quedes gaire estona amagada molts t'anirem a buscar...
    Quin assortit de colors més maco!!

    Bon dia Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'agraeixo moltíssim que em diguis això... lluna, és bonic.

      Els colors de l'iPad, són tan brillants i tant bonics!!! Bon dia, maca.

      Elimina
  2. Ben bé com en un poema, els mocadors de colors són els versos, tu que t'amagues darrere ells, la poesia que ningú troba a faltar perquè és amagada! Molt ben trobat de nou!

    ResponElimina
  3. Te n'agafo un parell, Carme.
    A veure si sé triar-ne els colors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agafa, agafa, Jordi, no és complicat triar els colors... són bonics... els compartirem.

      Elimina
  4. És un poema, o un relat. Perquè si parlessis de veritat et trobaríem a faltar i et vindríem a buscar. Jo ja ho vaig fer un cop que no havies avisat que marxaves, i no hi havia mocadors pel mig!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me'n recordo, XeXu, jo mai no oblidi aquesta mena de coses, perquè m'emocionen i em toquen ben endins. Moltes gràcies per les teves paraules.

      Elimina
  5. la última frase és molt trista. Segur que tothom té algú que el trobaria a faltar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, per descomptat que sí!!!

      Elimina
  6. I tant que et trobaríem a faltar. Qui ens alegraria el dia amb el seus colors, les seves paletes de grisos i marrons, els seus dibuixos i les seves poesies? Mira quantes raons per trobar-te a a faltar, però m’he guardat la més important pel final : qui ens regalaria el teu bon humor, la teva tendresa i el teu saber estar?. Si t’amagues et vindrem a buscar.
    Petonets, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bruixeta, la tendresa que regala aquest teu comentari torna amb escreix totes aquestes coses que m'atribueixes. Gairebé que fas venir ganes d'amagar-me... gràcies, nina!

      Elimina
  7. Que no et trobarem? Tu amaga't i veuràs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jp, gràcies!!! doncs, saps, què... si em trobeu us faré una gran abraçada...

      Elimina
  8. Juguem al joc del mocador? Per molt que corri no t'atrapo...

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que m'atraparies molt de pressa....

      Elimina
  9. No fa pas tant, però sembla que fa molt de temps, que quan anàvem amb en Jan i en Guim a les botigues de roba d'un gran centre comercial s'amagaven rere i enmig les fileres de roba de colors penjada en els penjadors. Reien i jugaven a amagar-se i nosaltres els buscàvem i feiem veure que no els trobàvem.
    Tu amagat rere els mocadors i fes el que necessitis fer.
    Segur que et buscaré, i si et veig, faré com que no et trobo. I t'esperaré aquí fora a veure si vols tornar.
    Sinó tornés,t'imaginaré cada dia d'un color diferent, i et trobaré a faltar, segur, però estaré bé.

    ResponElimina
  10. Amaga't, volia dir. Ets per aquí, eh, ara mateix!!!! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí era per aquí, quan ho has dit, però era a punt de marxar...

      M'amago sempre, d'una manera o altra i em sento privilegiada cada cop que algú em troba, encara que faci veure que no.

      Però ja saps, noieta, que jo sempre torno...

      Elimina
  11. Quan s'aixequi la brisa es mouran, com qui balla una dansa oriental ... i deixaran entreveure el que amaguen.

    Bon dia Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al descobert... quin ensurt!!!

      Bona tarda, Pere.

      Elimina
  12. Val més que no t'amagues. Si no, seríem molts els qui et trobaríem a faltar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho vulgui o no, m'amago sempre, potser podria generalitzar i dir ens amaguem sempre...

      Elimina
  13. Són com els mocadors de colors dels mags, així que per una estona (mentre duri el truc) si que t'hi pots amagar darrere i desaparèixer. Però només per una estona que sinó és clar que et trobaríem a faltar. En pots estar ben segura! :-).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els trucs del mags, són macos... els dels Mcs també... m'ha agradat el truc comentari-truc... Gràcies, maco, per les teves paraules "Màkiques..." de Mc!

      Elimina
  14. Tot apunt per la dança dels set vels.......és de la única manera que et deixem amagar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara m'has fet riure... La dança dels set vels, mare meva! Però tu et penses que tinc 20 anys... He, he, he...

      Elimina
  15. Caram Carme, t'has tornat colors...Depèn de l'emoció de cada moment, deus ser un color o un altre. A partir d'ara, qua agafi un color, veure la teva cara i si em fa l'ullet, sabré si és l'encertat per aquell moment
    Bon vespre, senyora acolorida!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo que pensava que era el món que s'havia tornat de colors... I ara resulta que sóc jo...

      Elimina
  16. Amaga't mentre ho necessitis però no triguis a sortir. Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho faig, ho faig, m'amago constantment, Loreto... Abraçada...

      Elimina
  17. Ostres! Això ho has pintat tu, com ho has fet???
    És maquíssim!
    Ets una artista, nena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ho he fet jo, però no és pintura, és una imatge virtual, fet a amb l'iPad, aquests colors intensos, són virtuals... però sí que estic contenta de com ha quedat l'efecte de la roba. M'alegro que t'agradi, Glòria... Moltíssimes gràcies.

      Elimina
  18. Ens podem amagar si estem en silenci i no ens poden veure els ulls, si no és així, no hi ha manera!! ;)
    El joc de l'amagatall de vegades és divertit com AQUÍ

    Estic segura que no podries amagar-te per molt temps, tots et buscaríem. :)
    Aferradetes de colors!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest joc de l'amagatall que m'envies és molt més divertit que el meu... :)

      A vegades, és ben bé així, estem en silenci i no ens podem veure els ulls... aleshores ja no has de fer res, ja estàs amagada... amagar-se així és facilíssim . Ni jo mateixa m'ho puc creure.

      Elimina
  19. La vida, sense colors, seria taaaaaant avorrida...
    Clar que tu i jo sabem que hi ha "escales de grisos" molt interessants!! :-DD

    ResponElimina
  20. Ara no em deixa clicar el "respondre"... En fi... paciència ;-))

    Volia dir que la LLUNETA està genial amagant-se darrera el mocador... es nota que somriu i està contenta!! ;-)))

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari