dilluns, 17 de març de 2014

Mirant finestres




Obre, obre la finestra...

Si no quan vull mirar-te
Veig només reflexos 
De clarors i formes.
Ja poden ser belles
Jo ja puc mirar-me-les.
Però no són tu.

25 comentaris:

  1. Doncs aquest és un dels més colpidors.
    Un deu en qualitat, un deu en sentiment.
    Per dir-lo en veu alta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si trobo l'ocasió de dir-lo en veu alta... Gràcies, m'afAlaguen els teus moots.

      Elimina
  2. Molt Plató! Els reflexos que existeixen però no són reals. Estic d'acord amb el Jordi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Existeixen i no només no són reals, sinó que tapen la realitat. Moltes gràcies a tu també, Helena...

      Elimina
  3. M'agraden molt les finestres obertes. Fins i tot a l'hivern, encara que hi entri el fred, prefereixo obrir-les. Amb les finestres obertes entra la vida i poden sortir els somnis. I a vegades, just en el marc, es troben.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina imatge més bonica aquesta que entra la vida i poden sortir els somnis... Si a vehades es troben és una festa!!!

      Elimina
  4. No ho dius, però segueix sent Sant Pau. Està ple de detalls, pots dedicar un munt de posts temàtics a cada cosa. Que bé que t'hi deixessis caure, a partir d'avui ja és de pagament, i entrar-hi val 9€! 14 si vols una visita guiada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segueix sent Sant Pau, sí. Vaig fotografiar detalls per dibuixar, petò de moment només he estripat papers...

      Sí, era l'última setmana, aquesta passada

      Elimina
  5. Mirar per la finestra com plou o deixa que a traves d’ella ens entren el raigs del sol.
    Veure la vida a traves de la finestra, vida que intuïm rere una finestra. Ens donen ales a la imaginació.
    Obertes o tancades, part important del paisatge. Diuen més del que amaguen, amaguen més del que ens pensem. Tot un mon rere uns vidres

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agraden molt les finestres... Tot un món rere cada vidre...

      Elimina
  6. Qui és dins vols estar fora i qui està fora voldria estar dins, però elles sempre estan al mig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són un pas de moltes coses, però sobretot de mirades...

      Elimina
  7. les finestres per mirar-hi a través d'elles, quin sentit tindrien sinó per més belles que siguessin si no és per mirar paisatges, una cara, uns nens jugant, el cel...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre per mirar-hi a través, no pas per emmirallar-nos, que a vegades prou que ho fem... ;)

      Elimina
  8. Les finestres són els ulls d'un edifici uns ulls ben bonics en aquest cas.
    Però millor si són ben oberts.

    ResponElimina
  9. Tot un món rere cada vidre, com li dius a la Núria, sí, el què amaguen i el què vigilen. Són sempre misterioses, guarden i vigilen.


    ResponElimina
  10. M'agrada això de mirar-se amb les finestres ben obertes...Així no hi ha cap ombra que enterboleixi la visió de la persona estimada!
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
  11. Avui he coincidit amb tu, publicant una finestra...Aquestes de Sant Pau, ens ha anat bé que estiguessin tancades, per poder apreciar-les bé.
    Les particulars, ja és una altra cosa!!... Tenim la sort de poder-les obrir de bat a bat, o tancar-les ràpidament quan veiem que s'acosta "el mal temps"... Cal protegir-nos dels "mals aires"!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal protegir-nos, però no massa, que sinó no ens ventilarem prou... ;)

      Una abraçada, Montse.

      Elimina
  12. T'ho robaré per una estoneta, fa temps que vinc dient-ho però mai d'una manera tan bella.
    Puc? Sempre dient que és teu, és clar!

    Les finestres són com els ulls, si no estan obertes, si no et miren de front, mai pots veure l'interior.
    M'agraden moltíssim aquestes fotos, nina!

    Uns bessets, els que tinc pendents i els d'avui :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot un plaer, lluneta, ja saps que m'agraden els intercanvis, les complicitats i les barreges...

      Mirar de front... ben bé així.

      Una abraçada dolceta, nina.

      Elimina
  13. Aprofitant el penúltim dia de gratuïtat, dissabte vam ser (junt amb 8.000 persones més!) a Sant Pau.

    Carme, bones fotos de les finestres i bon poema dels seus reflexos.

    Fita

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari