M'agraden molt les finestres obertes. Fins i tot a l'hivern, encara que hi entri el fred, prefereixo obrir-les. Amb les finestres obertes entra la vida i poden sortir els somnis. I a vegades, just en el marc, es troben.
No ho dius, però segueix sent Sant Pau. Està ple de detalls, pots dedicar un munt de posts temàtics a cada cosa. Que bé que t'hi deixessis caure, a partir d'avui ja és de pagament, i entrar-hi val 9€! 14 si vols una visita guiada.
Mirar per la finestra com plou o deixa que a traves d’ella ens entren el raigs del sol. Veure la vida a traves de la finestra, vida que intuïm rere una finestra. Ens donen ales a la imaginació. Obertes o tancades, part important del paisatge. Diuen més del que amaguen, amaguen més del que ens pensem. Tot un mon rere uns vidres
les finestres per mirar-hi a través d'elles, quin sentit tindrien sinó per més belles que siguessin si no és per mirar paisatges, una cara, uns nens jugant, el cel...
Avui he coincidit amb tu, publicant una finestra...Aquestes de Sant Pau, ens ha anat bé que estiguessin tancades, per poder apreciar-les bé. Les particulars, ja és una altra cosa!!... Tenim la sort de poder-les obrir de bat a bat, o tancar-les ràpidament quan veiem que s'acosta "el mal temps"... Cal protegir-nos dels "mals aires"!! Una abraçada.
Doncs aquest és un dels més colpidors.
ResponEliminaUn deu en qualitat, un deu en sentiment.
Per dir-lo en veu alta.
A veure si trobo l'ocasió de dir-lo en veu alta... Gràcies, m'afAlaguen els teus moots.
EliminaMolt Plató! Els reflexos que existeixen però no són reals. Estic d'acord amb el Jordi.
ResponEliminaExisteixen i no només no són reals, sinó que tapen la realitat. Moltes gràcies a tu també, Helena...
EliminaM'agraden molt les finestres obertes. Fins i tot a l'hivern, encara que hi entri el fred, prefereixo obrir-les. Amb les finestres obertes entra la vida i poden sortir els somnis. I a vegades, just en el marc, es troben.
ResponEliminaQuina imatge més bonica aquesta que entra la vida i poden sortir els somnis... Si a vehades es troben és una festa!!!
EliminaNo ho dius, però segueix sent Sant Pau. Està ple de detalls, pots dedicar un munt de posts temàtics a cada cosa. Que bé que t'hi deixessis caure, a partir d'avui ja és de pagament, i entrar-hi val 9€! 14 si vols una visita guiada.
ResponEliminaSegueix sent Sant Pau, sí. Vaig fotografiar detalls per dibuixar, petò de moment només he estripat papers...
EliminaSí, era l'última setmana, aquesta passada
Mirar per la finestra com plou o deixa que a traves d’ella ens entren el raigs del sol.
ResponEliminaVeure la vida a traves de la finestra, vida que intuïm rere una finestra. Ens donen ales a la imaginació.
Obertes o tancades, part important del paisatge. Diuen més del que amaguen, amaguen més del que ens pensem. Tot un mon rere uns vidres
A mi m'agraden molt les finestres... Tot un món rere cada vidre...
EliminaQui és dins vols estar fora i qui està fora voldria estar dins, però elles sempre estan al mig.
ResponEliminaSón un pas de moltes coses, però sobretot de mirades...
Eliminales finestres per mirar-hi a través d'elles, quin sentit tindrien sinó per més belles que siguessin si no és per mirar paisatges, una cara, uns nens jugant, el cel...
ResponEliminaSempre per mirar-hi a través, no pas per emmirallar-nos, que a vegades prou que ho fem... ;)
EliminaLes finestres són els ulls d'un edifici uns ulls ben bonics en aquest cas.
ResponEliminaPerò millor si són ben oberts.
Ben oberts, Glòria!!!
EliminaTot un món rere cada vidre, com li dius a la Núria, sí, el què amaguen i el què vigilen. Són sempre misterioses, guarden i vigilen.
ResponEliminaSón tot un món per descobrir...
EliminaM'agrada això de mirar-se amb les finestres ben obertes...Així no hi ha cap ombra que enterboleixi la visió de la persona estimada!
ResponEliminaBona nit, Carme.
Així directe... cara a cara... :)
EliminaAvui he coincidit amb tu, publicant una finestra...Aquestes de Sant Pau, ens ha anat bé que estiguessin tancades, per poder apreciar-les bé.
ResponEliminaLes particulars, ja és una altra cosa!!... Tenim la sort de poder-les obrir de bat a bat, o tancar-les ràpidament quan veiem que s'acosta "el mal temps"... Cal protegir-nos dels "mals aires"!!
Una abraçada.
Cal protegir-nos, però no massa, que sinó no ens ventilarem prou... ;)
EliminaUna abraçada, Montse.
T'ho robaré per una estoneta, fa temps que vinc dient-ho però mai d'una manera tan bella.
ResponEliminaPuc? Sempre dient que és teu, és clar!
Les finestres són com els ulls, si no estan obertes, si no et miren de front, mai pots veure l'interior.
M'agraden moltíssim aquestes fotos, nina!
Uns bessets, els que tinc pendents i els d'avui :)
Tot un plaer, lluneta, ja saps que m'agraden els intercanvis, les complicitats i les barreges...
EliminaMirar de front... ben bé així.
Una abraçada dolceta, nina.
Aprofitant el penúltim dia de gratuïtat, dissabte vam ser (junt amb 8.000 persones més!) a Sant Pau.
ResponEliminaCarme, bones fotos de les finestres i bon poema dels seus reflexos.
Fita